eldiario.es

Menú

La Barcelona de Trias vs. la de Colau: Dos programes en vuit punts

Comparació de les propostes de les dues forces que es disputen l'alcaldia de Barcelona en matèria d'habitatge, ocupació, transparència, pobresa, educació, transport i seguretat

- PUBLICIDAD -
Ada Colau i Xavier Trias en els seus mítings de presentació de campanya / SANDRA LÁZARO - ENRIC CATALÀ

Ada Colau i Xavier Trias en els seus mítings de presentació de campanya / SANDRA LÁZARO - ENRIC CATALÀ

A mesura que avança la campanya electoral de les municipals a Barcelona la batalla es va polaritzant entre dos models de ciutat que, segons el que defensa cada formació, semblen antagònics. A un costat el model de Barcelona en Comú, liderat per Ada Colau, que posa l'accent en les polítiques socials i les iniciatives de barri. A l'altre, el de CiU, encarnat l'actual alcalde Xavier Trias, que aposta per un model de postindustrial centrat en el turisme i els grans esdeveniments. Molt s'ha parlat de les proposta de tots dos i, algunes, han arribat a suscitar polèmica, com la proposta de BComú d'impulsar una moneda complementària municipal. Aquí va un resum dels programes de cada un en 10 àrees específiques.

1- Habitatge

CiU: El programa de Xavier Trias manté la línia que s'ha aplicat fins ara en matèria d'habitatge. Per donar resposta a les necessitats de lloguer social de l'actual alcalde aposta per la inversió de l'Ajuntament i no fa referència a les possibilitats que dóna la llei per obtenir recursos dels pisos buits i mobilitzar-los. El seu programa compta amb dedicar un 5% del pressupost municipal a la construcció, compra i rehabilitació d'habitatge social de lloguer. També es compromet a incrementar els recursos per fer possible la permanència a la llar de les persones en risc de perdre l'habitatge.

Sobre els desnonaments, insisteix en les solucions d'allotjament temporal per a les persones o famílies desnonades per motius econòmics. CiU es compromet a ampliar l'oferta d'equipaments per a aquest acolliment temporal. Trias proposa desenvolupar un programa d'habitatge compartit per a les persones que no poden accedir a un habitatge i millorar l'aplicació dels protocols per "conèixer millor i amb més antelació la previsió" dels desnonaments.

BComú: Barcelona en comú planteja mesures d'acord amb les propostes que la PAH, moltes de les quals són presents a la Llei Catalana del Dret a l'Habitatge aprovada pel Tripartit però no s'apliquen. Proposen una política activa per localitzar pisos buits i incentivar la cessió o el lloguer en cas de petits propietaris, amb ajudes a la rehabilitació o assegurances davant possibles impagaments. En el cas que els pisos buits siguin de bancs o fons d'inversió, el que plantegen és una sanció administrativa.

Més enllà de la mobilització de pisos buits, plantegen també mesures per promoure el lloguer social, per exemple intermediant amb propietaris o reservant un 30% de les noves construccions a la ciutat, i les cooperatives d'habitatge, a través de l'accés a crèdit o facilitant els tràmits administratius. El parc d'habitatge social que proposen ampliar hauria de servir per donar resposta als desnonaments, que pretenen reduir amb mediació.

2- Model turístic

CiU: La gran aposta de Trias és la "Barcelona aparador", un punt d'atracció turística mundial que, alhora, resuste sostenible. El programa preveu la creació del Consell Ciutat i Turisme, un espai de trobada entre veïnat i agents econòmics per debatre sobre el turisme, reforçar la inspecció en els barris més turístics, i crear noves icones amb atractiu i un nou mapa per intentar descentralitzar la arribada de visitants.

A més, Trias es compromet a desenvolupar una política de "tolerància 0" amb les pràctiques incíviques del turisme, augmentant el nombre d'agents cívics, que en aquest moment són 25. També assegura que reordenarà el trànsit d'autobusos turístics, una activitat que col·lapsa la ciutat en diversos punts d'alta concentració.

BComú: La proposta de la candidatura de Colau que fa al turisme té tres eixos. El primer, sobre l'ús dels allotjaments turístics, preveu reforçar les inspeccions i el control dels mateixos perquè compleixin amb la legalitat, i potenciar l'ús d'habitatge com a residència. El segon eix és tallar els problemes que el turisme genera en els espais públics. Barcelona en Comú vol reduir el nombre i l'extensió de les terrasses i vetllar per un espai públic enfocat a "estar" i no a "passar i consumir".

El tercer eix es desplega barri a barri i contempla elaborar un Pla especial urbanístic de regulació del Turisme, que redueixi de forma integral els impactes negatius del turisme i que creï un turisme alternatiu, més de tall cultural i de coneixement. Sobre el World Mobile Congress, un altre dels assumptes que han creat controvèrsia, el programa electoral de BComú proposa, sense citar-lo directament, desenvolupar un pla per vincular "els grans esdeveniments relacionats amb el canvi tecnològic" amb la implementació d '"una xarxa d'empreses locals que apostin pel programari lliure i la sobirania tecnològica ".

3- Ocupació

CiU: El programa de Trias té diversos àmbits diferents que es poden relacionar amb la creació d'ocupació, des de l'directament industrial, al turístic i el comercial. No obstant això, en la part estrictament relacionada amb l'ocupació, reivindica la tasca realitzada fins ara per Barcelona Activa i planteja noves iniciatives com doblar els recursos destinats als Bons Compromís a 50 milions d'euros, "addicionals als 22 milions d'euros emesos durant els anys 2014 i 2015 ".

A més proposa destinar més recursos "als tres col·lectius que s'han vist especialment afectats pel context de crisi econòmica: els joves, les persones en risc d'exclusió social i els majors de 40 anys". Amb això pretén consolidar els programes que en la seva opinió han tingut més èxit: Barcelona treball joves, PISL, PROPER, Treball als barris i Barcelona Crea Ocupació. A més proposa "millorar les ràtios d'inserció". "Farem plans de formació específics per a tots els sectors / professions més directament vinculats als serveis d'atenció als ciutadans i visitants, per tal que transmetin una imatge de qualitat de Barcelona".

BComú: El pla de Barcelona en comú passa, sobretot, per descentralitzar el funcionament de Barcelona Activa perquè pugui actuar amb una visió més propera a les necessitats dels barris.

El reenfocament de Barcelona Activa tractarà de centrar la seva activitat en cinc àrees: Rehabilitació energètica i urbana, prevenció i gestió sostenible de residus, suport i reforç del teixit comercial de proximitat, atenció i cura a les persones, especialment a la infància, gent gran i persones amb dependència i, finalment, foment de l'economia cooperativa i la seva actualització tecnològica.

En l'àmbit del comerç, la candidatura que lidera Colau pretén que a final del mandat el 30% dels diners públics destinat al petit comerç sigui gestionat des dels districtes. Aquesta reestructuració pretén reduir els seus costos, enfocar per promocionar les empreses col·lectives i no tant l'emprenedoria particular i dirigir-la cap al petit comerç.

4- Transparència i corrupció

CiU: La gran aposta de Trias en aquesta matèria és crear un organisme anomenat Govern Obert, unificant participació ciutadana, transparència i Open Data. CiU es compromet a desplegar la Llei de Transparència ia garantir que l'ajuntament respon al 100% de les consultes ciutadanes en un màxim de 7 dies. Aposten més per millorar l'atenció ciutadana mitjançant la descentralització de les audiències públiques i millorant els consells de barri, proposant dur a terme processos participatius previs per a projectes que afectin els veïns.

Les propostes de l'alcalde es centren en la participació ciutadana i en la rendició de comptes, però obliden la lluita contra la corrupció, una paraula que no surt en tot el programa.

BComú: L'espina dorsal de la política anticorrupció de Barcelona a Comú és la creació d'una Oficina Municipal Anticorrupció. Un cop creada, aquesta oficina tindrà dos encàrrecs. D'una banda, gestionar les denúncies anònimes que puguin arribar per part tant de ciutadania com de treballadors de l'Ajuntament. Per una altra, serà l'encarregada d'auditar el bon funcionament del consistori, detectant forats i relacions potencialment corruptes en l'administració local i actuant com a òrgan de control de les contractacions, selecció de personal i concessió de subvencions.

5- Pobresa i emergència social

CiU: El programa amb el qual es presenta Xavier Trias qualifica els efectes de la crisi com un "repte de primer ordre". CiU assegura, per exemple, que garantirà que cap llar es quedi sense subministraments d'energia i aigua. Per aconseguir-ho, aposta per refermar els convenis amb les empreses subministradores perquè no efectuïn talls de subministrament, un pla que l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana de Barcelona han desplegat aquesta darrera legislatura.

Pel que fa a garantir l'alimentació bàsica, CiU considera necessari seguir fent DISA (punts de distribució solidària d'aliments), estendre la targeta solidària per pagar les compres d'aliments de les famílies i garantir totes les beques menjador segons la normativa de la Generalitat.

BComú: El "Pla de xoc" va ser el primer paquet de mesures presentat per Barcelona en Comú, abans fins i tot de la celebració dels seus primàries. Es tracta d'un pla amb quatre línies: creació d'ocupació, garantir drets socials, revisió de projectes "contraris al bé comú" i "acabar amb els privilegis" dels representants. Aquestes mesures van ser l'avançament del que després seria el programa electoral. A la part de drets socials, BComú advoca per gastar 100 milions d'euros a garantir l'accés a l'habitatge, alimentació, serveis bàsics ia una renda municipal complementària.

Una de les mesures estrelles de Barcelona en comú també té a veure amb els subministraments: la municipalització del servei d'aigua. Per la candidatura és fonamental que la gestió d '"un bé bàsic com l'aigua" no estigui sotmesa "al negoci privat". "La concessió de l'aigua a una empresa dominada per Agbar el 2012 va ser un procés opac, ple d'irregularitats, i que la mateixa Oficina Antifrau ha assenyalat com a dubtós", assegura BComú al seu programa. Per això plantegen la revisió del procés de privatització de la distribució de l'aigua, municipalitzar la gestió de l'aigua i plantejar millores en les tarifes per abaratir els consums bàsics. Processos similars al que proposen, assenyalen, han estat comprovats com eficaços a París, Berlín o Nàpols.

6- Educació

CiU: Les escasses competències municipals en educació han situat el debat principalment en tres aspectes clau: les escoles infantils, l'accés a places públiques i les beques menjador. En el primer, CiU aposta per seguir ampliant la xarxa d'escoles bressol a través de l'externalització de la seva gestió, i concreta l'obertura de quatre: dos a Gràcia, una a l'Eixample i una altra a Horta. Es compromet també a "consolidar" un sistema de tarifació social per als que no puguin pagar-se els 175 euros de quota.

Sobre el dèficit de places públiques a Primària i Secundària, aposta per obrir tres instituts. I pel que fa a les beques menjador, CiU treu pit d'haver complementat les ajudes de la Generalitat per arribar a tots els alumnes necessitats, i aposta en aquest sentit per ampliar el pla de berenars nutritives, per a aquells nens i joves que per la tard no tenen accés a menjar saludable.

BComú: Colau esmena la política d'educació infantil de Trias i es compromet a avançar cap a la gratuïtat de les matrícules. També pel que fa a l'escolarització de 0 a 3 anys garanteixen que la gestió dels centres serà sempre directa -a diferència de les externalitzacions de Trias-.

Pel que fa a l'oferta de places públiques, responen a una altra promesa llargament reclamada per moltes famílies: planificar nous centres públics en districtes amb menys oferta perquè totes les famílies tinguin "una plaça pública de proximitat". I en matèria alimentació infantil, plantegen una novetat: mantenir oberts els menjadors de Secundària, la majoria dels quals havien tancat a partir de la compactació de la jornada escolar als instituts.

7- Transport

CiU: En matèria de mobilitat, la candidatura de Trias aposta per seguir implementant millores en la xarxa d'autobusos. El programa contempla posar més parades, fomentar les línies convencionals i millorar els intercanviadors. A més, vol donar-li l'impuls final a la T-Mobilitat, la targeta gestionada per La Caixa que preveu substituir l'actual sistema de tarifació. També es compromet a millorar els aparcaments, ampliar el nombre de parades de taxi i fomentar la renovació de la flota de taxis.

BComú: El programa de Colau proposa repensar el sistema tarifari del sistema de transport. Per a això, preveuen convertir l'actual T-12, la targeta gratuïta per a menors de 14 anys, en una T-16, -s'entén que per a nens de fins a 16 anys-, i estendre els descomptes de la T-Trimestre a les persones en atur i amb rendes inferiors al salari mínim interprofessional. També proposen crear un sistema de tarifa plana per a la mobilitat en tres zones, amb un cost mensual de 50 € i que serveixi per a Metro, Rodalies, Bus, Ferrocarrils de la Generalitat i Tramvia, incloent el servei de Bicing i cotxe compartit.

8- Policia i seguretat

CiU: La "policia de proximitat i preventiva" és la idea defensada per tots dos programes, encara que quan es descendeix a les mesures concretes, hi ha clares diferències entre ells. Trias, per la seva banda, pretén augmentar els membres de la Guàrdia Urbana fins als 3.200 agents, reforçar la presència policial als barris i millorar la coordinació entre el cos municipal i el dels Mossos d'Esquadra.

En el programa de CiU queda clar que la prioritat per a ells és millorar la seguretat en matèria viària i disminuir els robatoris en matèria de petita delinqüència. Per al segon, contemplen crear patrulles mixtes de Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra, crear una oficina de denúncies també mixta i crear fins a dues noves comissaries. A més, volen revisar l'Ordenança de convivència.

BComú: Durant les passades legislatures, sobretot l'última, la policia local de Barcelona s'ha vist esquitxada per diverses polèmiques. Arran del documental Ciutat Morta es va desencadenar una cascada de denúncies sobre les males pràctiques de la Guàrdia Urbana.

Una de les unitats que més han estat sota la lupa són les UPAS, "Unitats de Policia Administrativa i de Seguretat", de facto la divisió antiavalots de la Guàrdia Urbana. Barcelona en Comú pretén suprimir aquesta divisió que, afirmen, es solapa amb el cos d'antiavalots dels Mossos i suposa una despesa "en activitats purament repressives". A més, pretenen derogar directament l'Ordenança de Civisme, acabar amb les batudes racistes i instal·lar càmeres a totes les comissaries de la Guàrdia Urbana "per garantir que es respecten els drets de les persones retingudes".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha