La Fiscalia s'oposa a arxivar la causa del 9-N per “sòlids indicis delictius”
La Fiscalia s'oposa a l'arxiu de la causa del 9-N perquè veu “sòlids indicis delictius” en l'actuació de l'expresident català Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, que van continuar i fins i tot “intensificar” la preparació de la consulta tot i la suspensió del Constitucional.
En un escrit, els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled demanen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que desestimi la petició d'arxiu de la causa plantejada per les defensa de Mas, Ortega i Rigau, que van al·legar que havien cessat i desistit de la preparació, organització i organització de la consulta i la van deixar en mans exclusivament de voluntaris després de la suspensió ordenada pel Tribunal Constitucional (TC).
La defensa de Mas va al·legar que el 9-N no era un referèndum per obtenir “un mandat democràtic”, sinó un procés participatiu que va quedar “completament” en mans de voluntaris després de la suspensió del TC. La Fiscalia, per contra, sosté que Mas “va desafiar oberta i públicament la suspensió” acordada pel Constitucional.
Així mateix, la Fiscalia conclou que si bé és cert que van ser voluntaris els que van atendre materialment les votacions del 9-N a taules de votació, “les tasques organitzatives i logístiques per preparar la votació havien continuat malgrat la suspensió, sempre controlades per l'Administració autonòmica ”, informa l'agència EFE.
A diferència del ministeri públic, la defensa de Mas va adduir que la consulta es va dur a terme de manera “completament legal”, atès que no es tractava d'un referèndum -competència de l'Estat-, no es van utilitzar procediments ni garanties electorals, no es va dirigir al cens ni “va pretendre obtenir un mandat democràtic a través de la seva realització”.
La causa del 9-N es troba pendent de la decisió del Tribunal Suprem, que ha de decidir si es queda tota la causa, tal com li va demanar el TSJC, o si només portarà la part del cas que afecta l'exconseller de Presidència Francesc Homs, degut a la seva condició de diputat al Congrés i, per tant, aforat.
