Barberá culpa el seu vicealcalde que se la investigue per blanqueig de capitals

Rita Barberá no se n’ix del guió: en el seu escrit de defensa davant del jutge que ha imputat per blanqueig de capitals tota la cúpula del PP de València –ha evitat declarar en el jutjat, entre altres coses, per estalviar-se la foto en la Ciutat de la Justícia– nega amb vehemència la comissió de qualsevol irregularitat.

Bàsicament, la senadora, al llarg d’11 folis i set al·legacions, repeteix els arguments que ja va desplegar en dues rodes de premsa. La seua gestió immaculada –“mai no es va produir cap tripijoc en adjudicacions ni tracte de favor a ningú ni cobrament de comissions de tercers”– n’és un. La seua absència de la direcció del partit o del comité de campanya, un altre: la seua única missió era “recaptar” vots. Insisteix en el fet que mai no se li van tornar els 1.000 euros que va aportar a la campanya, encara que tampoc recorda com els va transferir.

La novetat rau en el contraatac: culpa sense massa subtilesa Alfonso Grau, la seua mà dreta en l’Ajuntament de València, d’ordir una campanya per a fer mal al PP i a ella mateixa. Així, segons Barberá, els únics testimonis que parlen de blanqueig de capitals són de quatre exassessors del partit que treballaven amb el vicealcalde. Cap imputat més ha reconegut cap irregularitat.

“Tots ells s’enquadraven en l’equip de la Vicealcaldia. Si fóra cert el que manifesten i davant de l’alarma que diuen que han experimentat, sembla lògic que s’haurien dirigit de manera immediata al vicealcalde, per proximitat i confiança, en el convenciment que aquest ho hauria traslladat” a la instància corresponent. No va ser així, subratlla Barberá. “Mai no es va dir que el grup d’assessors dubtaren de l’operació de donatius”. Per què aqueixos assessors no van pagar els mil euros? Perquè “el seu protector [Grau] no aniria en la llista” El vicealcalde ja havia dimitit després de ser processat pel cas Nóos i per tant “no tenia sentit donar 1.000 euros a fons perdut amb vista a aconseguir un objectiu que els semblava inabastable”.

Barberá va més lluny i aporta dades per suggerir que Grau i la seua dona, María José Alcón, exregidora imputada per diversos delictes en el cas Taula, van conspirar per fer mal a Barberá i al PP. Primerament, explica quan es produeix la ruptura notòria entre ella i el matrimoni Grau-Alcón. “La relació amb el vicealcalde es va interrompre a partir d’una primera assignació d’un lloc determinat en la llista electoral un familiar directe [Alcón] i la baixa posterior en la mateixa llista per la publicació d’unes conversacions compromeses” en què l’edil parla, pretesament, de comissions il·legals per adjudicacions de contractes.

Després, se “sorprén” de tres coses: que Alcón parlara obertament del blanqueig en el grup municipal del PP només un dia després que el seu telèfon fóra intervingut per la Guàrdia Civil –és “inaudit”, diu–, de la “supina indignació” de la regidora quan parla d’aqueixa pràctica si en altres gravacions es mostra “bromista i fins i tot festiva” i que l’anònim que denuncia davant de la Fiscalia el blanqueig “es produïsca dos dies després” de la gravació al·ludida.

Presentat l’escrit, el jutge, pel que fa a Barberá, optara ara per continuar investigant, arxivar l’assumpte o enviar-lo al Tribunal Suprem, l’únic que pot investigar la senadora pel seu aforament.