El Centre del Carme repassa els últims 40 anys de l'art espanyol amb 'Discursos premeditats'
El Centre del Carme de València inicia el seu nou camí com a centre de cultura contemporània amb la presentació de la col·lecció d'art de la Fundació Caja Mediterráneo. La mostra ‘Discursos premeditats’ constitueix una oportunitat única per a veure reunits, per primera vegada, una part important d'aquest fons artístic que recorre quatre dècades de l'art espanyol.
La Col·lecció Fundació Caja Mediterráneo està composta per 213 peces i recorre l'obra de 126 artistes, els noms més imprescindibles del panorama artístic espanyol contemporani. Comprén un arc cronològic que recorre des de la transició democràtica fins als nostres dies: traçant una ruta que travessa l'eufòria i entusiasme dels anys 80 i 90, en un país que s'internacionalitza mentre construeix un mercat artístic i crea museus i centres d'art. Es podrà visitar del 17 de febrer al 23 d'abril de 2017.
En la dècada dels 90 qüestiona la mateixa naturalesa de l'art i critica l'oficialitat: naix el compromís, la denúncia de la realitat, però també la identitat sexual o de gènere. Les últimes tendències s'endinsen, així mateix, en els plantejaments del nou art conceptual i en dialèctiques que reflexionen sobre l'individu, i la seua posició en el món.
Segons la comissària de la mostra, Rosa Castells, “es tracta d'un període en què conviuen diverses generacions d'artistes de forma normalitzada com mai abans havia ocorregut, enriquint-se mútuament, aprenent dels indiscutibles mestres, i redescobrint en els més jóvens la persistència de l'imprescindible”.
L'elecció de cada artista i de cada obra en aquesta col·lecció demostra un gran coneixement de la realitat artística, atenent totes les tendències plàstiques i desenvolupant un enfocament multidisciplinari que inclourà totes les manifestacions artístiques.
Segons Castells “el Centre del Carme és capaç d'acollir qualsevol tipus de creació artística de tal manera que les peces s'han apropiat de l'espai i ha sigut un verdader gaudi treballar en el muntatge de la mostra. La col·lecció CAM és tan rica en llenguatges que és capaç de definir diferents discursos de tal manera que cada sala presenta una atmosfera diferent formant totes part de la mateixa col·lecció”.
L'exposició inclou nombroses obres mai exposades en un museu. Destaquen per la seua singularitat les peces d'Ángeles Marco, la cabina de Jaume Plensa, la instal·lació de Cristina Iglesias que dóna la benvinguda a l'exposició, les taules de Pepa Agut i els autoretrats d’Esther Ferrer.
Estructura de la mostra
L'exposició proposa la lectura conjunta d'alguns eixos essencials al voltant dels quals s'ha conformat aquesta col·lecció i que s'han anat descobrint i estudiant des de l'any 2012 en què la Col·lecció va ser depositada al Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA). L'exposició així mateix posa en valor la labor realitzada pel MACA en l'estudi i catalogació d'aquesta important col·lecció.
D'aquesta manera, el Centre del Carme presenta en sis sales diferents, cinc propostes expositives que permeten descobrir alguns dels camins recorreguts pels artistes i les tendències estètiques i conceptuals de l'art espanyol contemporani:
‘El buit és un lloc on recolzar-se’ (claustre gòtic i sala Carlos Pérez), amb obra de Rosa Brun, Carmen Calvo, Patricia Dauder, Esther Ferrer, Susy Gómez, Cristina Iglesias, Eva Lootz, Mireya Masó, Ángeles Marco, Soledad Sevilla, Montserrat Soto i Amparo Tormo.
‘Genealogies’ (sales Contraforts i Goerlich) en la que es poden veure les obres de José Ramón Amondarain, Jon Mikel Euba, Pello Irazu, Manu Muniategiandikoetxea, Sergio Prego i Santiago Sierra.
‘De la naturalesa humana o l'art com a espai de resistència’ (sala Ferreres), on es podran veure les peces d'Antoni Abad, Pep Agut, Cabello-Carceller (Helena Cabello/Ana Carceller), Daniel Canogar, Jordi Colomer, Juan Delcampo (col·lectiu compost per Pedro G. Romero, Abraham Lacalle, Chema Cobo i Luis Navarro), Federico Guzmán, Juan Hidalgo, Rogelio López Cuenca, Rafael Lozano-Hemmer, Enrique Marty, Pedro Mora, Antoni Muntadas, Ester Partegàs, Carlos Pazos, Javier Peñafiel, Javier Pérez, Jaume Plensa, Albert Porta, Jana Sterbak, Francesc Torres, Juan Ugalde, Eulalia Valldosera, Javier Vallhonrat i Santiago Ydáñez.
‘A manera de reflexió’ (sala temporal primer pis), amb obres d’Ignasi Aballí, Jordi Alcaraz, José Manuel Ballester, Joan Fontcuberta, Joan Hernández Pijuán, Lluís Hortalà, Prudencio Irazábal, Oliver Johnson, Carlos León, Íñigo Manglano-Ovalle, Antonio Mesones, Nicolás Munuera, Antonio Murado, José Antonio Orts, Jesús Pastor, José María Sicilia i Darío Urzay.
‘Arquitectura prematura’ (sala Dormitori), amb peces de Chema Alvargonzález, Isidro Blasco, Dionisio González, Miquel Mont, Pedro G. Romero a més de Daniel Gutiérrez Verbis.
