eldiario.es

Menú

Finançadors del PP valencià: 16 empreses, sis ens públics i donants de bitllets de 500 euros per a la campanya de Barberá

Adjudicataris municipals, ens de l’Ajuntament de València controlats per Alfonso Grau i aportacions de diners negres van reunir més de dos milions d’euros per a la contesa electoral del 2007 en què la difunta Rita Barberá va arrasar en les urnes

- PUBLICIDAD -
Alfonso Grau, rodeado de guardias civiles, tras el registro de su domicilio.

Alfonso Grau, amb agents de la UCO, després del registre del seu domicili. CARLOS NAVARRO CASTELLÓ

El PP de València ciutat es va convertir en una verdadera màquina de recaptar diners per a la campanya electoral. Seguint la màxima que les eleccions a la Comunitat Valenciana es guanyen per la capital, l’agrupació municipal es va convertir en un verdader pol d’atracció de recursos per a la candidata Rita Barberá.

Segons l’últim informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil –datat el 29 d’agost i incorporat al sumari del cas Taula–, 16 empreses, set organismes de l’Ajuntament de València i donants anònims van injectar al PP local més de dos milions d’euros a través de les firmes de Vicente Sáez Merino, propietari de la Laterne i altres mercantils.

Segons l’informe de la Guàrdia Civil, la campanya es va finançar de tres maneres diferents. La primera, semblant a la que va fer servir presumptament la trama Gürtel a través de la seua empresa instrumental Orange Market . Contractistes públics –en aquest cas de l’Ajuntament de València– van pagar a Laterne els actes que l’empresa de Vicente Sáez Merino organitzava per a la campanya de Barberá. Segons l’ UCO , ho acredita el fet que Laterne rebera ingressos de fins 1,8 milions d’aquestes firmes per treballs que mai no hauria fet per a aquestes societats.

Un exemple paradigmàtic que presenta l’ UCO en el seu informe de 200 pàgines és el de la Societat Agricultors de la Vega ( SAV ). La firma hauria pagat 498.000 euros a Laterne durant els anys 2006, 2007 i 2008. Es tracta d’una adjudicatària de serveis com el de neteja i arreplega de fems de la zona sud de València que en aqueixos mateixos anys va facturar gairebé 106 milions d’euros a l’Ajuntament de València.

Les altres contractistes o adjudicatàries que la Guàrdia Civil assenyala com a aportadores de diners són Lubasa (350.000 euros), TVCB (210.000), Secopsa (375.000), UTE RULV Secopsa-Nagares (100.000), Rover Alcisa (80.000), Urbana Ducat (30.000), Nou Litoral (360.000), PKL Real State (30.000), Pavasal (240.000), CMC (178.150), FCC (200.000), Grupo Luján (20.600), Lubasa (350.000), Ágora Patrimonial (30.000) i Product Management Council (620. 000). Moltes d’aquestes mercantils apareixen també com a presumptes finançadores en la trama Gürtel .

La segona manera de finançar presumptament la campanya de Barberá va consistir, segons l’ UCO , en les aportacions d’institucions municipals controlades pel llavors vicealcalde Alfonso Grau a les empreses de Vicente Sáez Merino. En aquest cas les institucions contractaven treballs al grup Laterne per preus molt superiors als reals , segons les perquisicions basades en la comptabilitat i els interrogatoris a treballadors de les empreses. Els diners de les factures unflades s’utilitzaven per a pagar els actes de campanya muntats per Laterne . Es tracta de Feria Valencia, Valencia Turismo Convention Bureau -que tambié va estar en el centre del cas Nóos-, Fundación para la Innovación Urbana y Económica, Centro de Estrategias y Desarrollo, Fundación de la Calidad i el propi Ajuntament de València.

I el tercer mètode utilitzat per la presumpta xarxa corrupta és el més convencional, però el més bast. Alfonso Grau, segons la Guàrdia Civil, hauria donat 350.000 euros en bitllets de 500 a un treballador de Laterne –Jesús Gordillo, que també va ser assessor del vicealcalde–. “Va rebre, a més, instruccions de Grau per a arreplegar de l’empresa Secopsa un xec bancari de 150.000 euros”, afirma l’ UCO . Segons els agents, Grau li va ordenar “girar factures a les empreses que havien aportat els 500.000 euros per a donar suport a aquesta entrada de diners i, d’aquesta manera, ocultar que realment eren distintes empreses les que assumien el cost de determinades despeses electorals en què havia incorregut el partit”.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha