eldiario.es

Menú

Indústria contra ecologistes: claus de la guerra pel reciclatge d’envasos

La Generalitat Valenciana ha anunciat la implantació del sistema de retorn d’envasos pel qual el ciutadà abonarà 10 cèntims més per cada beguda, que se li reintegraran quan torne l’envàs

El projecte ha desfermat un enfrontament entre els ecologistes, partidaris de la iniciativa, i Ecoembes, entitat que agrupa les envasadores i els distribuïdors, que la qualifiquen d’“engany”

- PUBLICIDAD -
17 de mayo, día Mundial del Reciclaje

Un xiquet diposita una bossa al contenidor groc d'envasos Ecoembes

La fórmula d’arreplega i gestió dels envasos ha obert una guerra entre les diferents organitzacions que defensen dos sistemes diferents d’obtenir aquest residu per a reciclar-lo o reutilitzar-lo posteriorment.

Un residu que es converteix en matèria primera i que, en conseqüència, val diners, en el moment en què s’abandona.

La Comunitat València és en aquests moments el camp de batalla des que la Generalitat va anunciar el mes d’abril passat la implantació del sistema de depòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) a partir del primer trimestre del 2018.

Aquest sistema, que ja funciona en països com Alemanya i Noruega, està avalat per diverses entitats ecologistes i organitzacions com Retorna, integrada per la indústria del reciclatge, ONG ambientals com Greenpeace i Ecologistes en Acció, sindicats i associacions de consumidors.

Unes entitats molt més afins a l’actual Govern valencià compost pel PSPV-PSOE i Compromís (coalició en què està integrada Verds-Equo), que Ecoembes, l’organització que gestiona en exclusiva el reciclatge dels envasos a través d’un conveni i que agrupa les principals empreses envasadores i distribuïdores.

En aquest context, la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat està decidida a implantar l’SDDR a la Comunitat Valenciana, però Ecoembes s’ha oposat de manera frontal a cedir una part del seu monopoli i pressiona amb força per a paralitzar-ho.

Claus del conflicte

En què consisteix l’SDDR i quins envasos són els que entren en el sistema? Els envasos retornables seran tots els de begudes (llandes, plàstic, vidre i brics), excepte els vins i els licors. Una vegada entre en funcionament, els valencians pagaran 10 cèntims més per cada refresc o beguda. Aqueixos 10 cèntims se’ls tornaran quan porten els envasos, en bones condicions, a qualsevol comerç o plataforma comercial. D’aquesta manera, al contenidor groc es continuaran portant la resta dels envasos (llandes de conserva i altres plàstics que no siguen botelles). De la seua banda, els comerços rebran dos cèntims per envàs buit que tornen al distribuïdor d’aqueix producte. Aqueixos dos cèntims els sufragarà el gestor del sistema amb els ingressos que obtinga del reciclatge posterior i dels 10 cèntims dels envasos que no es tornen.

Quins beneficis té aquest sistema? Els partidaris de l’SDDR (ecologistes i Govern valencià) argumenten que amb aquest sistema s’aconsegueix reduir de manera substancial l’abandó d’aquests envasos als carrers, a les platges o a la muntanya, i es millora la netedat dels paratges naturals, ja que hauran de tornar-se per a recuperar els 10 cèntims pagats prèviament. Així, asseguren que als països en què funciona aquest sistema s’aconsegueix recuperar fins al 99% dels envasos i s’ha aconseguit incrementar la taxa total de reciclatge i s’han reduït els costos de neteja dels ajuntaments.

Quants envasos podrien recuperar-se amb l’SDDR? Segons dades de la Generalitat, dels 7 milions d’envasos que es tiren cada any a la Comunitat Valenciana, només en van dos al contenidor groc d’Ecoembes i cinc van al contenidor d’orgànics o acaben tirats en carrers, platges o muntanyes, la qual cosa suposa entre 12 i 15 milions d’euros que acaben soterrant-se en abocadors i que es volen recuperar amb l’SDDR.

La implantació d’aquest sistema suposarà l’eliminació dels contenidors grocs d’envasos? No, són sistemes complementaris, ja que els envasos susceptibles d’entrar en l’SDDR són només els de vidre, plàstic o brics de begudes, és a dir, un 20% del total dels envasos.

Per què s’oposa Ecoembes a la introducció de l’SDDR? La versió oficial de l’entitat és que es tracta d’un sistema innecessari que imposa al consumidor l’obligació d’arreplegar els envasos i tornar-los per a poder recuperar els 10 cèntims abonats prèviament. També obliga tots els comerços a arreplegar-los i emmagatzemar-los en les seues dependències i els supermercats i les grans superfícies a comprar i instal·lar unes màquines d’arreplega que reintegren els 10 cèntims valorades en 20.000 euros cada una. Unes màquines que, segons Ecoembes, comercialitzen empreses vinculades a Retorna. A més, asseguren que a Alemanya la taxa de reciclatge es manté en un 80% malgrat que es va implantar l’SDDR el 2003 i els reutilitzables han caigut del 65% al 45%. A més, creuen que és “un engany” perquè incrementarà la cistella de la compra.

Ha oferit Ecoembes un pla alternatiu per a frenar l’SDDR? Sí, l’entitat ha mantingut diverses reunions amb la Conselleria de Medi Ambient valenciana, que aspira que Ecoembes col·labore i s’integre en aquest sistema. No obstant això, Ecoembes ha rebutjat aquesta opció i ha oferit un pla específic enfocat a impulsar la recollida selectiva de tots els envasos que van al contenidor groc (no sols els de begudes) i incrementar les dades de reciclatge. Un pla que, argumenta Ecoembes, suposaria un creixement de les tones que es reciclen, la qual cosa implicaria uns pagaments de 17 milions d’euros addicionals als municipis. Medi Ambient veu amb bons ulls les millores, però com a mesures complementàries a l’SDDR.

Com ha funcionat a Alemanya, aquest sistema?

Les versions difereixen segons si l’expert consultat és més pròxim als ecologistes i partidaris de l’SDDR o si és més pròxim a la indústria d’envasadors. En aquest sentit, segons el dirigent ecologista Jürgen Resch, impulsor a Alemanya de l’SDDR, assegura que el 99% dels recipients es reciclen i que “els preus dels productes que es reciclen, en compte de pujar, han abaixat perquè són més eficients”. No obstant això, segons el responsable d’assumptes institucionals del Grup Ardagh, l’empresa fabricant d’envasos alemanya més gran, Stephan Roesgen, “implantar el sistema de retorn d’envasos a Alemanya va costar 750 milions i no ha pogut assolir els objectius”.

Quin objectiu marca Europa? El Parlament Europeu no marca directrius sobre el sistema de reciclatge que s’ha d’implantar, però sí que ha incrementat les exigències inicials en matèria de reciclatge d’envasos. Així, actualment proposa que l’objectiu amb vista al 2025 ha de ser del 70% i, el 2030, del 80%, sense comptar els impropis. Per a la Generalitat l’únic mitjà d’aconseguir aquestes xifres és amb l’SDDR, mentre que Ecoembes assegura que amb el sistema actual de punts verds (contenidors) millorat aconseguiran arribar a aquesta taxa.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha