eldiario.es

Menú

José Luis Olivas, vist per a sentència el polític que es va convertir en “banker”

El fiscal demana tres anys de presó contra l’expresident de la Generalitat per haver cobrat una comissió de 580.000 euros quan era president de Bancaixa a canvi d’un “favor inconfessable”

Va mitjançar en una operació entre l’empresa del nebot de Juan Cotino i Iberdrola, empresa participada per l’extinta caixa d’estalvis valenciana

El polític que ho va ser tot amb el PP valencià afronta uns quants processos judicials entre el rebuig social

- PUBLICIDAD -
Expresidente de Bancaja Olivas será juzgado el martes por fraude y falsedad

L'expresident de Bancaixa, José Luis Olivas, a la vora de la Ciutat de la Justícia de València EFE

José Luis Olivas Martínez (Motilla de Palancar, Conca, 1952) ha estat un dels eminents del PP valencià durant quasi 30 anys. Conseller d’Economia, president de la Generalitat i després president de Bancaixa, l’exvicepresident de Bankia pot cloure la seua existència amb anys de misèria després d’altres de glòria.

Aquest dimecres ha quedat vist per a sentència el primer procés del seu calvari judicial: La Fiscalia demana contra ell tres anys de presó per frau fiscal. Olivas, quan era president de Bancaixa, la caixa d’estalvis fallida durant el seu mandat, va cobrar 580.000 euros per haver mitjançat en la venda d’unes accions d’una empresa d’energies renovables.

Les participacions eren de Sedesa, companyia de Vicente Cotino, nebot de Juan Cotino, expresident de les Corts Valencianes processat per la visita del papa a València. I el comprador potencial, Iberdrola , empresa participada per Bancaixa. Olivas era membre del consell d’administració de la companyia elèctrica en el moment de l’operació, 2008. La seua remuneració era un percentatge del benefici generat: una plusvàlua de 39,3 milions d’euros.

“Defensava els interessos de Bancaixa i Cotino, també els d’Iberdrola, que volia tenir un parc eòlic a la Comunitat Valenciana. No tenia cap incompatibilitat”, va declarar durant el judici, sense torbar-se, Olivas. Ni Hisenda ni la Fiscalia se’l creuen. Atés el seu desconeixement del negoci de l’energia, les converses iniciades per executius de les companyies implicades i els seus càrrecs en Bancaixa i Iberdrola, Olivas, afirmen, no pogué tenir un paper rellevant o remunerable en l’operació.

És més, creuen que l’assessorament pagat amb mig milió d’euros “no va existir” i es va fer únicament per ajudar Cotino a pagar menys diners al fisc. I van més lluny: Olivas va rebre la contraprestació en pagament per un “favor inconfessable”. L’Advocacia de l’Estat, que també acusa l’expresident de la Generalitat, tampoc es talla: “Mereix un retret ètic per haver representat totes les parts, compradors i venedors en la mateixa operació. La seua posició queda bastant en dubte”.

Olivas no ha ocultat la seua indignació amb aqueixa acusació, però l’operació amb Cotino es revela ara –encara que els fets es remunten al 2008, la investigació va arrancar el 2013– com l’inici del seu descrèdit. Abans ho havia estat tot. Llicenciat en dret per la Universitat Complutense, Olivas va tenir una llarga carrera política a València. Va començar en l’UCD, de la qual va ser regidor, però amb la desaparició del partit d’Adolfo Suárez es va enrolar en les files del PP. El 1987 ja era regidor en l’oposició i, quatre anys després, el 1991, responsable d’Hisenda en el govern de Rita Barberá.

El 1995, va ser escollit per Eduardo Zaplana, que aquell any inaugurava quatre lustres de governs valencians del PP, com a conseller d’Hisenda. Tenaç i de gran instint de supervivència, segons un conegut del partit, ja estava en el nucli dur del poder.

El 1999 va ser vicepresident en el segon govern Zaplana. Quan aquest va abandonar la Generalitat per ser ministre de Treball amb José María Aznar, va ser escollit com a president, de transició, de la Generalitat. Zaplana va ungir Francisco Camps com a successor –amb qui després va deixar de fer-se– però necessitava un diputat autonòmic que ocupara el Palau des del juliol del 2002 fins a les eleccions autonòmiques de maig del 2003.

Olivas va acceptar ser comparsa. A canvi va demanar la presidència d’una caixa d’estalvis valenciana, una cosa a l’abast de la majoria absoluta del PP autonòmic, que ja havia canviat la llei perquè Bancaixa i CAM (solament més menudes que La Caixa i Caja Madrid) estigueren a l’atzar del poder polític. Amb el seu nomenament com a manaire de Bancaixa, encara que en aqueix moment ningú, ni ell mateix, ho albirara, va començar el seu declivi.

José Luis Olivas y Rodrigo Rato en un acto de Bankia.

José Luis Olivas i Rodrigo Rato, en l’eixida a borsa de Bankia

Ara, amb poca vida social i menys encara professional, intenta defensar el seu honor en els jutjats. “Hi ha hagut permanentment insinuacions sobre el meu comportament, sobre què amagava aqueixa factura, quan queda molt clar, és evident, que aqueixa factura es deu a una operació en què jo vaig intervenir i en què Bancaixa va guanyar 33 milions d’euros, i Cotino, que tenia més participació en la societat, 39 milions d’euros”, ha dit Olivas, segons informa Europa Press.

El calvari judicial d’Olivas

A l’espera de la sentència, la relació tan peculiar d’Olivas amb Vicente Cotino pot ser el més menut dels problemes per al fugaç expresident de la Generalitat. Per la seua participació en l’estafa de Bankia –la fusió forçada entre dues caixes fallides, Bancaixa i Caja Madrid–, està imputat per falsedat, administració deslleial o fraudulenta, maquinació per a alterar el preu de les coses, i apropiació indeguda i administració deslleial. El banc ha costat al contribuent més de 20.000 milions d’euros.

Olivas també està investigat en altres afers: la gestió en Bancaixa i el Banc de València i l’ampliació de capital del València Club de Futbol. El que havia rebut tractament de Molt Honorable és repudiat ara per la societat valenciana.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha