eldiario.es

Menú

La llúdria europea tria els rius de Castelló per a recuperar la seua població

Un informe de la Conselleria de Medi Ambient constata una “expansió sorprenent” de l’espècie a la província des del 2012

El mamífer aquàtic s’ha instal·lat en zones com les Coves de Vinromà, Vilanova d’Alcolea, els Ports, el Palància i la desembocadura del Millars

La dispersió s’ha degut, en gran manera, a la millora de la qualitat de l’aigua, però també a la presència d’animals invasors com a aliment

- PUBLICIDAD -
Un ejemplar de nutria europea.

Un exemplar de llúdria europea.

Els rius de Castelló s’han convertit en un paradís per a una espècie que pràcticament va fregar l’extinció en els anys 60. Un informe de la Conselleria de Medi Ambient desvela que la llúdria europea ha triat les diferents comarques de la província per a recuperar la seua població a la Comunitat Valenciana. Així ho constata Juan Jiménez, cap del Servei de Vida Silvestre de la Generalitat, que, en ocasió de les VI Jornades del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, va meravellar tècnics, agricultors i assistents amb aquesta dada tan reveladora. És més, va qualificar d’“expansió sorprenent” la presència de l’espècie en les diferents conques, afluents o rierols des del 2012.

Fins a aqueix any, l’existència d’exemplars era testimonial a Castelló. No obstant això, l’aposta de Medi Ambient per desplegar programes de seguiment i millores en les condicions d’hàbitat van precipitar de nou el sorgiment del mamífer aquàtic. També hi va contribuir una conscienciació social més elevada, que va permetre posar fi als abocaments incontrolats, augmentar la depuració de les aigües fecals i suprimir l’ús indiscriminat del DDT, l’insecticida organoclorat més perillós del món. En definitiva, com va precisar Jiménez, “vam deixar d’enverinar els rius”.

Per això, la presència de la llúdria a la Comunitat Valenciana s’ha multiplicat per cinc en els últims anys, “i s’ha duplicat en més de 500 quilòmetres fluvials des del 2005”, va explicar.

I aqueixa expansió ha resultat sorprenent a la província de Castelló. L’espècie ocupa hui en dia àrees on no n’hi havia referències històriques. Ni tan sols els més vells del lloc ho coneixien. És el cas del riu de les Coves o de Sant Miquel, en zones com les Coves de Vinromà, la Salzadella i Vilanova d’Alcolea. El mamífer també està present en el Millars, fins i tot en la desembocadura. Els rius Sénia, entre Catalunya i la Comunitat Valenciana, i el Cervol, que travessa les comarques dels Ports i del Baix Maestrat, igualment acullen exemplars en l’actualitat.

A més, el Bergants continua sent el riu de les llúdries per excel·lència, i altres llocs on hi ha rastres de l’espècie són el Palància i el riu de Montant.

Jiménez va insistir en el fet que la preocupació social més gran per preservar la natura ha repercutit positivament en l’estat de les aigües. No obstant això, va apuntar un altre factor que resulta paradoxal. “També ha millorat l’aliment per a les llúdries i ho ha fet, curiosament i en gran manera, pel sorgiment d’espècies invasores, com el cranc roig americà, el peix sol, la carpa i altres. Aqueixa és l’única explicació que haja conquistat llocs on mai havia estat abans”, va concloure.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha