eldiario.es

Menú

ENTREVISTA | José Benlloch

“Repte qualsevol en aquestes primàries a donar-me lliçons d’esquerres”

José Benlloch, alcalde de Vila-real, és un dels candidats a dirigir el PSOE de la província. Segur i reptador, reconeix que no sent el suport d’un altre susanista ben destacat, Ximo Puig, però afirma que li és igual: “El partit ja no viu moments en què ningú t’haja d’avalar com a cap”

- PUBLICIDAD -
El alcalde de Vila-real, José Benlloch, en su despacho.

L'alcalde de Vila-real, José Benlloch, al seu despatx

El despatx de José Benlloch se situa al segon pis de l’Ajuntament de Vila-real, tot just a l’altura de les banderes de la façana. Mentre parla, les grans ensenyes –de la UE, d’Espanya, de la Comunitat Valenciana i de Vila-real– onegen amb fúria al seu darrere. És un bon teló de fons per a un home que presumeix del seu “arrelament al territori” quan se li pregunta pel seu projecte de partit. La seua defensa de la unitat d’Espanya, la seua religiositat i la seua afició als bous i a l’il·legalitzat parany fan que dins del PSOE molts els qualifiquen com l’ala dreta de la formació, una mena de falcó en un partit en què abunden els coloms. Ell rebutja l’etiqueta i planta cara: “Jo m’he ficat en política per guanyar, no per filosofar”.

El seu pròxim objectiu és guanyar el congrés provincial del PSOE que se celebrarà d’ací a unes quantes setmanes i convertir-se en el nou secretari general del partit a Castelló. Fins ara, té dos rivals. El primer és Ernest Blanch, número dos de la consellera María José Salvador i preferit del líder ixent, Francesc Colomer. El segon, Ángel Badenas, tinent d’alcalde d’Onda, una localitat que el PSOE governa en coalició.

Benlloch va apostar públicament per Susana Díaz en les recents primàries del PSOE, fet que li ha comportat un llast que s’esforça a minimitzar. Parla amb seguretat i el seu tracte amable contrasta amb l’agressivitat dialèctica. Durant tota la conversa esgrimeix la seua majoria absoluta a Vila-real –un èxit indiscutible en un moment en què gairebé tots els governs municipals són de coalició– com una piconadora amb què prova d’esclafar les aspiracions dels seus adversaris.

Què caracteritza el seu projecte davant del de la resta dels aspirants?

El meu projecte està arrelat al territori, és tremendament municipalista i sobretot és coherent amb el model de Diputació que volem crear en el futur. En aquestes eleccions primàries a la província de Castelló no discutirem quin projecte de partit volem. Això ja ho vam decidir elegint com a secretari general Pedro Sánchez. Per tant, ara es tracta de parlar de Castelló.

I què diferencia clarament el meu projecte? Que tinc l’aval de fer sis anys que sóc a Vila-real revalidant els resultats electorals des de l’esquerra. És l’única ciutat de més de 50.000 habitants governada amb majoria absoluta en tota la Comunitat Valenciana. Això em dóna més temps per a dedicar-lo a la província. Alhora sóc el portaveu elegit pel partit del grup socialista en la Diputació de Castelló. Treballe per un model de Diputació distinta que no siga un govern més, sinó una assemblea d’alcaldes que es reuneixen per compartir competències per a fer-les més eficients i per tractar de temes que tenen a veure amb la identitat pròpia de la província de Castelló que ens diferencia de València o d’Alacant.

Per tant, l’experiència, la tranquil·litat de la majoria absoluta, l’arrelament al territori i el fet que vull continuar treballant-hi. No vull ser cap altre càrrec, vull ser alcalde de la meua ciutat i vull estar en la Diputació de Castelló i, si puc, guanyar-la, que és el meu objectiu fonamental. El meu projecte és bastant diferent del que representen els altres dos candidats, amb tots els meus respectes. El company Ernest Blanch treballa en l’àmbit autonòmic i supose que ho continuarà fent. El company Badenas governa en aquests moments a Onda, com em va passar a mi el 2011, amb una minoria. Ha de tirar el projecte avant i, per tant, no té la tranquil·litat que em dóna a mi la majoria absoluta.

Darrerament vosté ha formulat moltes queixes contra la Generalitat sobre la marginació de Vila-real en les inversions d’aquesta, fins i tot sent vosté socialista. Això vol dir que el seu projecte es basarà en la reivindicació constant de la província per damunt d’un model de partit?

Totes dues coses són compatibles. Jo ho he fet a Vila-real, amb un govern participatiu, d’aliança amb la societat, marcadament social i d’esquerres. I hem estat capaços de fer això generant, a més, un projecte propi. El meu eslògan en la campanya electoral va ser “Vila-real primer”. Jo vull convéncer ara els ciutadans i les ciutadanes de la província de Castelló que qui protegirà millor els interessos d’ells és el meu partit. Protegir-los davant de les discriminacions històriques que són reals i objectives.

Només cal mirar les nostres infraestructures, la inversió que es fa ací per part de la Generalitat o de l’Estat, en una província tremendament despoblada, amb una falta de cohesió social brutal, en què la renda de l’interior és molt més baixa que la de la costa. El principal element que ens podria generar cohesió territorial seria el transport públic i som l’única província que no té metro, que no té tramvies, només un bunyol de TRAM de 80 milions d’euros que el PP va dilapidar.

Jo no dic que es puga fer tot en els dos anys que són en el Govern del Botànic, però cal començar a apuntar en l’agenda i a posar les coses damunt de la taula perquè no ens n’obliden. Ja que, com que som la germana menuda, amb l’11% de població de la Comunitat Valenciana, és molt difícil fer-nos sentir. I jo pense que el nou govern sí que va mirant més cap a la província de Castelló, però ha trobat una Generalitat amb 45.000 milions d’euros de deute i ara és quan menys ens hem de despistar. 

Evidentment, jo no deixaré de fer un projecte socialista ampli, en què es veja representat tothom. Però la prioritat és que els ciutadans vegen que el partit és el que representa millor els seus interessos també per a la província. Vull ajudar els nostres alcaldes a continuar governant, que milloren els resultats per no haver de dependre moltes vegades de partits que ens fan desviar del nostre programa electoral fruit dels pactes.

Se sent vosté agreujat, llavors, per la Generalitat Valenciana.

Moltíssim. Jo no ho he amagat. El greuge no prové d’aquests dos anys i jo no puc fer responsable de tot el senyor Puig, evidentment. Però no deixaré de marcar-li l’agenda amb allò que necessite. Perquè si arribe tard a marcar l’agenda perdré oportunitats, ja que la primera cosa que necessites per a aconseguir quelcom és saber què vols. I em sembla que el partit socialista pot fer un debat social i un pla d’actuació per a saber què vol, de què viurà aquesta província, quin transport públic volem i quina ha de ser la relació entre els pobles i les ciutats, per a deixar de competir entre els pobles veïns i competir amb el món.  No obstant això, he passat de posar-me una camiseta fa quatre anys dient “Fabra paga ya” i dormint una nit a la Casa dels Caragols [seu de la Generalitat a Castelló] perquè no em pagaven res a no tenir cap deute amb la Generalitat. I ha estat brutal la inversió que s’ha generat a Vila-real, però això no impedeix que siguem una ciutat –i ho puc traslladar a la província perfectament enfront d’Alacant o de València– amb una falta brutal d’infraestructures: polígons industrials, la ronda sud-oest, l’AVE a Castelló, l’estació modal, tramvies o algun tipus de sistema de comunicació entre els pobles o ciutats que ens faça més competitius, liberalització de l’AP-7...

Es podria pensar que el seu interés per portar a Vila-real l’estació modal és un exemple precisament del que no s’ha de fer: competir entre localitats veïnes.

No, gens. A més, ho ha demostrat la puntuació que s’ha donat. Nosaltres per primera vegada en la història no hem creat una guerra política referent a la localització d’una infraestructura. Vosté pot dur a terme el que va ser Ikea en el passat, el que va passar amb la UJI, les dessaladores, la Facultat de Medicina. Tot això no es va fer d’una manera objectiva. Ja n’hi ha prou que les infraestructures es posen on hi haja amics o on vulga un conseller o un ministre que és d’un poble concret si després és fan absolutament inviables.

Nosaltres no hem competit amb Castelló per la modal. Nosaltres vam oferir un milió de metres quadrats que teníem en condicions molt adequades per a instal·lar-la perquè el primer projecte que el Ministeri va fer fa 25 anys anava a Vila-real. I vam obtenir una diferència de 0,50 punts, precisament, però, per no haver de competir amb les ciutats veïnes per a competir junts en el món; l’endemà vaig decidir no fer una guerra amb aquesta història.

Hem lluitat tant com hem pogut pels nostres interessos, però em sembla que estem en un moment en què cal ser sensats. Jo, com a alcalde de Vila-real i com a persona que pensa en el projecte de província, no vull posar problemes en els tribunals perquè ningú tinga un argument per no invertir en això, atés que les meues empreses ceràmiques agafen l’argila d’aquest port i necessiten aquesta estació de mercaderies. Les meues, les d’Onda i les de tot arreu.

Tornem al partit: Ximo Puig i vosté van donar suport a Susana Díaz. Sent ara el suport de Puig a la seua candidatura? 

No, perquè jo no he demanat permís a Ximo Puig per a presentar-me a la secretaria general, ni li he demanat opinió. El meu suport a Susana va tenir lloc en el moment en què havíem d’elegir un secretari general per a Espanya. I jo pensava que la millor persona que ens podia oferir la victòria, que és el motiu pel qual estic en el partit socialista, era Susana Díaz. Jo no forme part del PSOE per a fer filosofia, que m’encanta, la faig en casa llegint llibres i compartint-la amb els companys de la universitat. Ací estic per gestionar pressupostos, que és com es canvia la vida de la gent.

Els militants van decidir que era Pedro i Pedro és el meu secretari general. Jo forme part del comité federal i he compartit moltes decisions amb ell. Pense que està fent-ho bé. I llavors va haver-hi una elecció en l’autonomia i Ximo també va comptar amb gent que havia donat suport a Pedro Sánchez, com Manolo Mata, que és el seu portaveu en les Corts Valencianes i és el seu número dos. Per tant, aquest procés ja s’ha acabat i jo interprete i entenc el missatge dels militants.

Però el partit ja no viu moments en què ningú t’haja d’avalar com a cap. És que no hem d’elegir el delegat de Ximo Puig, de cap consellera ni de Pedro Sánchez. Hem d’elegir el líder a la província de Castelló, amb un militant, un vot. Per tant, més una mica igual allò que pense el secretari general, Ximo Puig.

En el ple del setembre, vosté va donar suport al PP en la defensa de la unitat d’Espanya malgrat que llavors fins i tot el PSOE estatal no va donar suport a aquesta moció. També participa vosté en processons com a alcalde i defensa els bous i el parany. Això ha portat alguns sectors del seu partit a situar-lo en la part més conservadora del partit a la província de Castelló. Vosté se sent còmode en aquesta etiqueta?

Jo he dit moltes vegades que no podria presentar-me com a alcalde si no tinguera coses en comú amb la gent de la meua ciutat. Hi ha gent que vol defensar la cultura dels suecs i es presenta a Castelló. Jo he estat catequista i he combregat tota la vida. Faig el que sempre he fet. Hi ha altres companys alcaldes que no generen conflictes amb això perquè pensen que li deuen al poble i a la seua tradició la representativitat, ja que, quan tu ets alcalde, no ho ets de qui t’ha votat, sinó de tots. I en aquesta terra, en aquesta província i en aquesta ciutat celebrem les festes patronals i la majoria de les festivitats en honor a sants perquè tenim una tradició històrica i, a més, orgullosos. És que jo no m’acomplexe per això.

I uns quants, que és el que em sembla curiós d’alguns partits, ho diferencien ara d’una manera brutal i, tanmateix, sempre tenen a la boca el nostre fundador i conqueridor Jaume I, que era un rei catòlic que va fer una croada. És una incoherència contínua. Nosaltres som catòlics per Jaume I i estem orgullosos de ser-ho. I, a més, tenim tota una tradició que ha impregnat la nostra cultura, la nostra manera de ser, les nostres tradicions, les nostres relacions socials, les nostres associacions o entitats que són les que donen vida a les nostres ciutats. I quan aquest arrelament existeix, per què ens n’hem d’acomplexar? Els catòlics també paguen impostos. I les nostres ciutats són catòliques de manera tremendament majoritària.

Tornaria a donar suport hui en dia a aquesta moció del PP malgrat l’actuació policial a Catalunya?

És que són dues coses diferents. L’actuació policial no té nom. Que es donen ordres d’apallissar gent per portar una papereta a la mà és indefensable i innecessari. I damunt pagant-ho els pobres policies que no tenen la culpa d’aquesta història, perquè les ordres que tenien eren aquestes: ser durs. Això, però, és incompatible amb el fet de defensar l’estat de dret, amb el fet que la votació que es va dur a terme va ser un paperot? Pedro Sánchez i [José Luis] Ábalos han criticat l’actuació de la policia i han demanat la reprovació de la vicepresidenta, però també s’han situat al costat del missatge del rei per l’ordre constitucional.

Per a la moció de la Diputació jo ho vaig consultar amb Madrid. I em van dir que sí, sempre que aconseguírem incloure en la moció del PP un paràgraf sencer sobre el fet que aquesta situació només es pot superar amb diàleg. A Madrid, però, Ciutadans no va voler que s’hi afegira aquesta referència. Per això no s’ha aprovat. És a dir, que no hi ha cap conflicte amb Madrid.

Supose que deu haver-hi candidats que diran que tenen la patent de cors de l’esquerra. Però això de ser d’esquerres no es veu en les polítiques que un fa. I jo repte qualsevol en aquest procés de primàries a veure quin tipus de polítiques han fet i a veure si realment alguns poden donar-me lliçons d’esquerres en aquest sentit. Jo puc avalar el que he fet a la meua ciutat. I sempre dic que hi ha dos tipus d’alcaldes: de dretes i d’esquerres. Però després, entre els d’esquerres, hi ha els alcaldes que són capaços de convéncer una majoria de ciutadans del fet que amb les polítiques d’esquerres tots millorem i els que només són capaços de convéncer els seus.

De l’època fabrista queden herències de presumptes corrupteles. Podem esperar que amb vosté al capdavant, el PSPV investigue els indicis de corrupció que hi ha a la Todolella, a Vilafermosa, a les plantes de purins...? Dedicarà recursos i atenció a això?

Jo sóc l’únic representant socialista de la província de Castelló que amb el seu nom i cognom i DNI ha interposat una querella contra l’alcalde anterior de Vila-real, contra l’exvicepresident de la Diputació de Carlos Fabra, Ramón Tomás Céspedes, i contra funcionaris d’aquesta casa. Ara estan imputats en el cas Piaf i se’ls obrirà judici oral. Amb tot el que representa, a més, que Piaf siga una empresa que ja ha declarat que ha finançat il·legalment el Partit Popular en el cas Gürtel. Jo en sóc l’únic, jo no sé les lliçons que poden donar els altres, però jo en sóc l’únic.

Ara bé, jo, a més de polític, sóc advocat. He treballat 13 anys al meu despatx d’advocats i tinc la meua pròpia empresa. He patit cinc denúncies del PP amb què no han arribat a imputar-me mai, però amb les quals pretenien inhabilitar-me o ficar-me a la presó per a lluitar contra el que no podien en les urnes. Així doncs, jo mai no acusaré ningú de res si no tinc les proves adequades, perquè no li estarem fent cap favor a la democràcia. Si detecte i tinc proves d’alguna qüestió que siga realment punible, hi dedicaré tots els recursos que puga i més encara. Però la nostra responsabilitat com a polítics no és fer de Fiscalia Anticorrupció. Si pels ulls ens passen documents que ens fan veure que hi ha proves i que, per tant, no maculem l’honor de ningú, ho faré, perquè ja ho he fet, no he de demostrar res.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha