eldiario.es

Menú

ENTREVISTA | Ximo Puig

"Vam gestionar tots molt malament el procés d’octubre, els militants es van sentir ferits"

El líder dels socialistes valencians, que opta a la reelecció enfront del sanxista Rafa García, explica que el gran objectiu estratègic és que "el govern valencià de progrés no siga una anècdota" i que PSPV i PSOE han de tindre una lleialtat d'anada i tornada

- PUBLICIDAD -
Ximo Puig durante la entrevista.

El president de la Generalitat i líder del PSPV, Ximo Puig Jesús Císcar

“Un projecte polític és l’organitzatiu i també l’institucional”. Ximo Puig recalca aquesta idea quan se li planteja la possibilitat que defensa el seu adversari en les primàries a la Secretaria General del PSPV-PSOE, l’alcalde de Burjassot, Rafa García, que el líder dels socialistes valencians i el president de la Generalitat siguen persones distintes.

Al capdavant d’un govern compartit amb Compromís i amb Podem com a aliat parlamentari, Puig s’enfronta a una cosa impensable fa només uns mesos: que es dispute el lideratge del partit al president de la Generalitat. La derrota en les primàries del PSOE de Susana Díaz, a qui Puig va donar suport, i que va resultar clamorosa entre els socialistes valencians, ha propiciat la concurrència d’una candidatura alternativa amb el suport d’una part dels seguidors de Pedro Sánchez. L’altra part ha optat per donar-li suport per a la reelecció.

La recollida d’avals ha certificat que les posicions amb vista a les primàries del PSPV-PSOE, que se celebraran el 16 de juliol, no són les mateixes que les del procés federal. Puig ha presentat 7.584 avals davant de 4.411 del seu rival. Després de les eleccions internes, se celebrarà l’últim cap de setmana de juliol el congrés del partit, en què s’espera una renovació profunda.

Ha optat per una campanya de perfil baix, centrada en actes de contacte amb els militants en les seues pròpies agrupacions...

Sí, crec que cal parlar amb la gent. Busquem més el format de col·loqui per a facilitar un contacte més pròxim.

I com està trobant-se el partit?

Diguem que hi ha una part molt positiva i és que els militants tenen ganes de participar, de tenir més protagonisme. Això és el que ha significat el procés anterior. D’altra banda, també constate la necessitat de renovació i d’augmentar la nostra capacitat d’obertura a la societat.

Esperava tenir rival en aquestes primàries o en el seu imaginari de president ja creia que això quedava descartat?

Sincerament, en principi no. No veia la necessitat que s’hi presentara una alternativa. Sí que veig necessari que es produïsquen canvis en el partit. Ja ho havia dit clarament. Però probablement influeix que tot ve amb un any de retard. El congrés va haver de celebrar-se amb més normalitat, quan tocava, sobretot per a adaptar-nos a una nova situació. Hem passat de ser un partit d’oposició a estar en el govern, no sols en la Generalitat, sinó en el 80% dels ajuntaments valencians. I això mitjançant una cogestió de governs plurals. Calia adaptar el partit a aqueixa nova realitat i aquest últim ha estat un any perdut en aqueix sentit. El partit ha estat molt centrat en les confrontacions a escala federal i això hi ha perjudicat el PSPV.

No creu que si haguera adoptat una altra postura en les primàries del PSOE no es veuria ara en aquesta situació?

La presentació d’un candidat alternatiu és conseqüència del seu suport a Susana Díaz?

Probablement. En qualsevol cas, jo crec que el del PSPV ha de ser un projecte autònom sempre.

Hi ha perill amb Pedro Sánchez en la direcció del PSOE que no ho siga?

Crec que no. Hi ha un element molt positiu entre els acords del congrés federal, com és l’acceptació de la plurinacionalitat. El País Valencià és una nacionalitat històrica, a pesar que l’altre dia escoltava algú discutir-ho. Som una nacionalitat històrica perquè ho diu l’Estatut d’Autonomia. No és que ho pensem, és que està reconegut en termes legals. Per tant, això ha de tenir repercussió en la mateixa concepció del PSOE, que és un partit d’àmbit federal, però que ha de ser-ho de veritat. La seua opinió ha de conformar-se d’acord amb la realitat d’Espanya, que és una realitat clarament diversa i plural.

No creu que podria haver adoptat una altra posició que no consistira a comprometre el seu suport a Susana Díaz davant de Pedro Sánchez?

Sempre pots adoptar altres posicions. Probablement hauria estat més prudent. però jo crec que prendre partit no està malament. Expressar el que penses que és millor no hauria de constituir cap problema.

Però quan pot tenir conseqüències institucionals, en tant que vosté és president...

De conseqüències institucionals, no en tindrà. Passe el que passe en aquest procés, jo tinc la legitimació d’haver passat per unes primàries obertes per a la meua elecció com a candidat i, després, la del Parlament i la de l’acord de govern. Una altra cosa és el reforçament o la debilitació del lideratge. Seria un poc absurd com a dirigent polític mantenir-se en un espai de neutralitat o de no prendre partit. Tens l’obligació d’optar. Una altra cosa és que l’encertes o no. Sincerament, del que sí que em penedisc no és tant d’haver pres una opció com que vam gestionar tots molt malament el procés d’octubre, per anomenar-lo d’alguna manera.

Es refereix al comité federal en què va acabar dimitint Pedro Sánchez?

Sí, tot aquell espectacle. Els militants es van sentir ferits. I crec que amb raó. Ara bé, tots hem d’assumir la nostra responsabilitat. Jo assumisc la meua com també crec que va ser un error que no ens deixaren fer l’entesa al Senat.

Això va ser en la segona convocatòria d’eleccions generals, quan li van impedir fer un acord amb Compromís i Podem per al Senat.

Sí. El meu desacord amb Pedro Sánchez ve d’ací.

No venia d’abans?

Bàsicament, d’allò. Hi havia hagut altres qüestions, però aquell va ser un moment de desacord molt important. Després vaig fer campanya amb ell i tant de bo que haguérem obtingut millors resultats i que haguérem pogut aconseguir un govern a la valenciana a Madrid.

Es pot desfer aqueix desacord?

Per la meua part, sí. La política ha d’estar basada en una actitud d’obertura i de diàleg permanent. Mantenir-se en una actitud numantina o un estat mental maniqueu és antipolítica. Vull entendre els meus adversaris i també els meus companys. Encara que això de la nova política és discutible, si hi ha alguna cosa ara evident és que els que no sàpien cogestionar des de les visions diverses, que no sàpien entendre que el diàleg és fins i tot un fi en si mateix, estaran fora d’aquest món.

Es refereix a la necessitat de gestionar la diversitat?

La necessitat de gestionar la diversitat fins i tot internament, en els partits.

Amb els avals en la mà, està més tranquil sobre l’existència d’una majoria que li dóna suport en el partit?

Hem produït una confluència de mirades diverses, una cosa que he intentat fer des del primer moment, des que sóc secretari general. Hem passat en aquest període d’estar en l’oposició al govern, d’un partit desunit a un partit més cohesionat i després del congrés d’Alacant [l’anterior congrés del PSPV] vaig intentar aconseguir la cohesió. No haurien de veure’s els últims episodis com una ruptura, sinó com el fet que cadascú, en un moment determinat, ha adoptat una posició. El PSPV com a tal està més cohesionat que en molts anys. El que d’alguna manera hem recuperat en aquesta campanya és això, la plasticitat de les diverses posicions. Hi ha gent que ha estat treballant amb mi que ha tingut una posició diferent de la meua en el procés federal. No he adoptat cap decisió respecte d’ells, fins i tot membres del meu propi govern o el portaveu parlamentari, perquè m’ha semblat legítim que pogueren tenir aqueixa posició, a pesar que en uns moments determinats sorgira alguna tensió.

Coincideixen molts dels que li donen suport amb els que li’n donen a Rafa García que en el PSPV cal adoptar decisions per a una renovació important...

Més que canvis cosmètics, cal aprofundir en canvis que anem fent des de fa cinc anys. No cal oblidar que jo vaig perdre a Sevilla...

Perquè era partidari de Carme Chacón enfront d’Alfredo Pérez Rubalcaba.

Sí, i perquè no es va aprovar la idea de: “un militant, un vot”. Alguns que ara defensen l’altra candidatura estaven llavors en contra d’això. Hem produït ací un procés d’innovació política. Som els que hem fet les primàries obertes més importants que s’han celebrat a Espanya. Hem innovat en la selecció de candidats locals. tenim un grapat d’alcaldes i alcaldesses, de regidors i regidores que realment són el paradigma del nou PSPV. Per això dic que el PSPV està més viu i més fort que mai en els últims 20 anys. Tot això cal reinterpretar-lo i continuar el procés de modernització. Per exemple, només ens van deixar fer primàries obertes en l’àmbit del País Valencià, però no en ajuntaments. I jo vull que les fem també en ajuntaments i que continue el procés de democratització del partit i d’apoderament de la militància. Però en fase positiva, no en fase de reclamar que ens fem l’autocrítica i estar mirant el del costat.

Ximo Puig en el Palau de la Generalitat Valenciana.

Ximo Puig en el Palau de la Generalitat Valenciana Jesús Císcar

Tot això amb quin objectiu?

L’hegemonia social. Una hegemonia social que, a més, ha de ser compartida, perquè ja no és només del Partit Socialista. Hi ha altres veus en l’esquerra. El gran objectiu estratègic és que el govern valencià de progrés no siga una anècdota, sinó que òbriga un cicle polític suficient per a generar una hegemonia social diferent, progressista.

Una vegada superades les primàries, viuran un altre congrés de negociació entre sectors?

Els congressos han de servir per a actualitzar el projecte polític. Els eixos han de ser més democràcia, més federalisme, més valencianisme, més feminisme i més esquerra, en el sentit de més igualtat.

Els alcaldes i les alcaldesses a qui es referia abans són els que estan destinats fer-se càrrec del partit a partir d’ara?

Això ho decidiran els militants, però és evident que no en són un, dos, tres o quatre. En són molts. Hi ha alcaldes i alcaldesses que tenen una potència enorme. També hi ha gent no tan jove, però que és nova a l’hora d’assumir responsabilitats i de saber dialogar amb altres partits, ja que molts governs són compartits. Tot això genera un grau de maduresa enorme. Hem d’aprofitar l’oportunitat per a arrelar profundament el partit i el projecte.

Diu Rafa García que el PSPV ha estat mort.

Si pel partit s’entenen actuacions orgàniques orientades a l’interior, és veritat que després de les eleccions hem tingut menys activitat interna. No va ocórrer prèviament perquè gràcies al treball que es va fer es va aconseguir l’objectiu de tornar al poder local. No en teníem tant des del 1991, compartit certament, però amb molta responsabilitat. L’adaptació a aquesta nova situació no s’ha fet, entre altres coses, perquè estava pendent d’un congrés que s’ha retardat i perquè hem tingut dues eleccions generals. Ara és el moment de la modernització i l’actualització, de produir els processos de renovació que han de produir-se, però en la direcció correcta. Cal aprofundir en el canvi i no tornar al partit del passat.

Tant els seus crítics com molts dels que li donen suport s’han referit al fet que el PSPV és un partit en què sempre manen “quatre”...

Val més que manen quatre que un (rialles). Aquest és un partit no tan jerarquitzat com es diu. Els processos de decisió sempre són discutibles. Jo he compartit bastants decisions. És veritat que la governança futura ha de tendir a més horitzontalitat.

En la nova executiva federal de Pedro Sánchez està el valencià José Luis Ábalos com a secretari d’Organització. Preveu friccions amb ell?

Tinc una relació personal molt positiva amb Ábalos. És sabut que li vaig donar suport com a secretari provincial de València i és una persona que coneix el partit. Preferisc sempre que hi haja valencians en llocs importants de presa de decisions. A partir d’això, el PSPV i el PSOE han de tenir una lleialtat d’anada i tornada. Treballarem tot el que podrem amb Pedro Sánchez perquè puga aplicar polítiques que ja estem posant en pràctica ací. D’altra banda, el PSPV no serà mai un partit sucursalista. Aqueixa és la lleialtat d’anada i tornada.

Sé que no planteja convertir-se en el PSC. Està propugnant quedar-se a mitjan camí?

El PSPV sempre ha tingut aqueixa mirada autònoma. Ara crec que cal aprofundir-la perquè connecta amb l’acceptació d’una visió plurinacional per part del PSOE. Hem de ser capaços de donar-li l’orientació federal que exigeix el moment.

Vosté ha manifestat alguna discrepància amb la nova posició davant del CETA. Què li semblen les decisions que està prenent Pedro Sánchez des que ha tornat al càrrec de secretari general del PSOE?

En general, són decisions amb què coincidisc. Per exemple, amb la de votar en contra del sostre de despesa. Com a Govern valencià, ja ens hi hem oposat. Pel que fa al CETA, crec que l’abstenció posa en relleu que hi ha algunes qüestions amb què no s’està d’acord. Als valencians ens interessa per raons òbvies. Som una comunitat exportadora, la segona en termes absoluts. Qualsevol millora de les regles del joc en el comerç internacional ens beneficia, i en concret la baixada d’aranzels amb el Canadà, que podria ajudar a crear molts llocs de treball al País Valencià. Ara bé, entenem totes les mirades. No volem tampoc fer d’això una confrontació. Entenem l’abstenció, però la posició des d’ací és que hi haja regles del joc clares en la relació comercial. És més preocupant que no hi ha regles del joc, per exemple amb països asiàtics. Hem de buscar que hi haja un comerç internacional amb unes regles que siguen justes. Després del gir proteccionista dels Estats Units és important no caure en el proteccionisme. Aquesta és quasi una reflexió personal.

Si és reelegit, serà aquest l’últim mandat com a secretari general del PSPV-PSOE?

Sí. Crec en la limitació de mandats. També aspire a un segon mandat en la Generalitat Valenciana i serà l’últim.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha