eldiario.es

Menú

La reivindicació i defensa del valencià creix a les comarques castellanoparlants

L’ofensiva del PP en forma de moció ha propiciat la reacció d’alcaldes i edils en defensa de la llengua en localitats com Oriola, Requena, Elda i, fa a penes uns dies, Soneixa

- PUBLICIDAD -
El alcalde de Soneja, Benjamín Escriche, defiende en el pleno el valenciano

L’alcalde de Soneixa, Benjamín Escriche, defensa en el ple el valencià

Els continus atacs del Partit Popular a la política lingüística del Consell, presentant mocions en els ajuntaments en contra del decret de plurilingüisme del conseller Vicent Marzà i en defensa de la “llibertat educativa”, ha provocat reaccions sorprenents a les comarques castellanoparlants, l’última de totes a la localitat de Soneja, a l’Alt Palància.

Aquesta defensa apassionada –que cada vegada podem veure en més pobles i ciutats en què no és habitual escoltar la gent parlant valencià pel carrer– va servir l’alcalde d’aquest petit municipi castellonenc, el socialista Benjamín Escriche, per a criticar l’actitud dels populars, a qui va assegurar que els “sobra” el valencià i els va acusar d’“agredir la llengua o, més encara, intentar exterminar-la”.

Escriche, el qual malgrat de la seua condició de castellanoparlant va fer la part final de la seua intervenció en valencià, va defensar durant més de deu minuts la postura del seu partit i va recordar que la llengua “forma part de la nostra realitat, de la nostra cultura, dels nostres senyals d’identitat com a poble”. “A Soneixa parlem un castellà de matriu aragonesa, però ple de valencianismes [...]: Entrem els camales dels pantalons, no las perneras; quan un xiquet cau a terra, es fa un boño ; mengem mangranas i albercoques , no granadas i albaricoques; treballem la sueca dels arbres, sueca de soca, no de tronc; tenim alborsos i no madroños; al riu es cria baladre, no adelfas... així podríem seguir fins a l’infinit”, va apuntar l’alcalde.

Però aquest és només l’últim cas que hem conegut. Fa a penes uns mesos vam veure situacions semblants en localitats com Requena (a la comarca de la Plana d’Utiel-Requena), on des d’Esquerra Unida i Requena Participa van respondre a l’exalcalde Javier Berasaluce (PP) –que en un ple de la Diputació de València ja va dir que preferia estudiar anglés i no valencià, perquè és més “pràctic”. Així, doncs, van acusar els populars de menysprear el valencià, un idioma per al qual van reclamar “respecte” com a llengua oficial que és, alhora que puntualitzaven que ningú obliga ningú a parlar en valencià. També van cridar l’atenció sobre l’anomalia que hi haja la peculiaritat de l’exempció en una assignatura (valencià) i no en la resta.

Una cosa semblant va ocórrer l’estiu passat a la localitat alacantina d’Elda (el Vinalopó Mitjà), on governa el socialista Rubén Alfaro –president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies– en coalició amb Compromís. Les forces progressistes van replicar els populars i van fer una defensa del valencià, “un eix vertebrador que uneix al voltant d’onze milions de persones”.

El mes de juliol passat, l’edil d’Esquerra Unida a Oriola (el Baix Segura) Karlos Bernabé també va protagonitzar una defensa contundent de la llengua durant un ple municipal. Bernabé també va fer ús del valencià en el seu discurs, “no sé si és la primera vegada que açò passa en aquest ple”, una cosa gens habitual en aquesta ciutat alacantina i castellanoparlant, per reivindicar la llengua: Amb el valencià “puc gaudir d’Ovidi Montllor, puc emocionar-me amb Raimon i puc llegir Joan Fuster, que també són meus […] i no vull que em furten la llengua de Vicent Andrés Estellés, que és també el meu poeta”.

A més, recordava que “a la nostra comarca el valencià, o el vell català, durant molt de temps va ser llengua vehicular [...]. Per atzars històrics, aqueixa llengua es va perdre ací, i ara som castellanoparlants, i continuarà sent així”, alhora que recordava: “A la nostra horta, la gent no se resbala, la gent s’esvara, i això ve del català, els tejados són terraos , del terrat català, i la gent no menja judías, menja bajocas... perquè és una herència històrica”.

Que s’estenga l’exemple

Des d’un col·lectiu com Escola Valenciana, el seu president, Vicent Moreno, defensaven la utilització del valencià per a tendir ponts i emplaçava alcaldes i regidors de les comarques castellanoparlants de la Comunitat Valenciana perquè facen manifestacions com aquesta, que seguisquen l’exemple del que ha passat en aquestes localitats. Moreno també va criticar la utilització política que fan de la llengua uns partits polítics determinats: “Els ciutadans tenen dret a aprendre el valencià, però desgraciadament hi ha un article en la Llei d’ús i ensenyament que permet que hi haja ciutadans que han perdut aqueix dret”.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha