Les acusacions de corrupció posen Mas en un debat electoral al Parlament
El president de la Generalitat va demanar a l'agost comparèixer davant del Parlament per explicar la convocatòria del 27-S. La idea era presentar-se per última vegada abans de la campanya electoral i de la composició de la nova Cambra en el seu paper insitucional per reforçar el caràcter plebiscitari de les eleccions i llançar els últims missatges en la direcció que la seva candidatura, Junts pel Sí, havia apuntat.
Però el registre de la seu de Convergència i de la fundació CatDem per part de la Guàrdia Civil divendres passat ha tornat a posar sobre la taula el cas del 3%, fet que ha tapat l'últim missatge que Mas volia donar abans de la campanya i ha convertit la compareixença en el debat electoral que el president evitarà durant la campanya perquè no és el cap de llista.
Els partits van veure l'oportunitat d'aigualir la festa a Mas durant el cap de setmana, quan Oriol Junqueras i Jordi Sánchez, president d'ERC i de l'ANC respectivament i socis de CDC a la candidatura de Junts pel Sí, van exigir explicacions al president sobre el registre de la seu. Va ser dilluns quan PP i Ciutadans, per una banda, i PSC i ICV-EUiA, de l'altra, van reclamar un nou punt en l'ordre del dia de la sessió parlamentària d'aquest dimecres, mitjançant el qual Mas hauria de fer una compareixença específica. Unió es va sumar a la petició dimarts, alhora que ERC va anunciar en privat que tenia intenció de donar suport a la petició dels grups, de manera que finalment CDC va acceptar la compareixença.
Amb tot just 24 hores per preparar la intervenció, Mas ha fiat les seves explicacions sobre el registre de la seu a la teoria de la mà negra de l'Estat, titllant l'operació d'“espectacle”. “A hores d'ara jo ja no crec en les casualitats”, va assegurar el president després de recordar casos de corrupció “viscuts en primera persona” que després “van quedar en res”. “A vostès els agradaria que estigués més entrampat personalment del que estic, però a CDC fa anys que les decisions econòmiques del partit no les porta el president ni el secretari general”, ha assegurat.
L'oposició es llança contra la “connivència” de Mas
Els grups han aprofitat el moment per convertir la sessió en un monogràfic sobre les investigacions de corrupció de Convergència. Especialment dur ha estat el líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, que ha repassat fets concrets que al seu parer desmostren la “connivència” de Mas amb la corrupció en el seu partit, com que l'extresorer imputat de CDC mantingui un despatx a la seu del partit -una cosa que Mas ha negat- o que la imputada extinent d'alcalde de Reus, Teresa Gomis, sigui diputada de CiU al Congrés. “És casualitat que només registrin la seu de CDC, no la d'Iniciativa ni la d'ERC?”, ha llançat Herrera, que ha desitjat que sigui “l'última vegada que doni explicacions de corrupció com a president”.
Un raonament similar ha utilitzat el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que ha assegurat “tampoc creure en les casualitats” i s'ha preguntat perquè havien estat avisats el dia anterior del registre. Rivera ha retret a Mas no haver complert els seus compromisos en matèria de transparència i ha assegurat que els casos “Palau” i “del 3%” són en realitat “el macrocas Convergència”. Per Santi Rodríguez, del PP, les acusacions de Mas contra la Guàrdia Civil i la Fiscalia són ridícules. “Aneu amb compte amb el que diu”, li ha dit Rodríguez a Mas, “perquè de sobte apareix el DNI d'algú en una caixa forta de Liechtenstein”, recordant una informació publicada per diversos mitjans en les setmanes anteriors al 9-N sobre el mateix Mas.
A diferència de la resta de líders, a ERC no ha estat Oriol Junqueras qui ha intervingut, sinó la portaveu Marta Rovira. La ja candidata de Junts pel Sí ha preguntat directament a Mas si tenia coneixement del cobrament de comissions, cosa que Mas ha negat, i ha valorat que donar explicacions és “el mínim” que el president pot fer i ha criticat que l'Estat “utilitzi els casos de corrupció per carregar contra la independència”. Iceta, el primer secretari del PSC, ha retret la falta de credibilitat de Mas i li ha recordat els diferents casos de corrupció que Convergència té oberts. El socialista ha assegurat també que Mas hauria d'haver esperat a un canvi de govern a Espanya per llançar l'oferta sobiranista i ha assegurat amb asperesa que ha estat “el pitjor president de la Generalitat”.
Mas assegura que “vindran més muntatges”
En el seu torn de rèplica, el president s'ha ocupat de rebatre la majoria de retrets que havia rebut. Ha assegurat que durant el seu mandat no s'han cobrat comissions il·legals i ha posat en dubte algunes de les informacions que han aparegut des de divendres sobre el registre de la seu de Convergència. En to molt més dur ha relatat la seva “indefensió” davant l'informe fals que el vinculava amb el cas Palau aparegut durant la campanya de 2012 per assegurar que “determinades persones van intentar carregar-se'l políticament” amb una informació “de la qual després ningú es va fer responsable ”. “Vindran més muntatges a partir d'ara”, ha tancat el president, en un al·legat en què s'ha queixat que “aquest estat de dret no protegeix els drets d'alguns”.
En l'última part de la seva intervenció, Mas s'ha posat el vestit de candidat per preguntar-se “per què Rajoy tracta el tema en una conferència internacional amb Merkel si aquestes són unes eleccions normals”. Ha revelat també que va mantenir llargues reunions amb el president Rajoy poc abans de la primera gran manifestació independentista per negociar sobre el pacte fiscal. En elles, ha assegurat, “no va demanar diners” sinó un marc jurídic similar al del País Basc i Navarra, i el va advertir que “estaven posant malament el termòmetre sobre el que estava passant a Catalunya”.
