El dia 6 d'agost farà 69 anys que els EUA van llançar una bomba atòmica sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima. No en van tenir prou. Tres dies després, el 9 d'agost, en van llançar una altra sobre la ciutat de Nagasaki. A Hiroshima van morir instantàniament entre 80.000 i 140.000 persones i van quedar ferides greument 100.000 més. A Nagasaki van morir instantàniament entre 25.000 i 70.000 persones i hi hagué unes 70.000 persones ferides més.
Aquestes dues bombes eren absolutament innecessàries per forçar la rendició del Japó a la Segona Guerra mundial. Des de 1944 els bombarders nord-americans havien llançat 160.000 tones de bombes sobre el Japó. A partir de la primavera de 1945, els EUA van utilitzar bombes incendiàries en els atacs aeris sobre aquell país. Només el 9 de març, 1.600 d'aquestes bombes, llançades sobre Tòquio, van provocar 185.000 persones mortes o ferides. A primers de juny l'illa d'Okinawa havia estat conquerida pels EUA i això els va permetre d'intensificar els bombardejos sobre el Japó. El Japó era completament incapaç de frenar l’ofensiva nord-americana al Pacífic.
Més encara, segons els acords de la Conferència de Postdam, l’URSS havia de col·laborar amb els EUA en la invasió del Japó i participar en el seu repartiment. El 8 d’agost l’URSS va declarar la guerra al Japó i va llançar una gran ofensiva a Manxúria. Aquesta circumstància va ser determinant per a la rendició del Japó, que va tenir lloc el 14 d'agost.
Per tant, el llançament de les bombes atòmiques sobre civils va ser, per damunt de tot, una demostració de força dels EUA dirigida a l'URSS, que ja s'anunciava com un rival poderós. I va marcar l'inici de la Guerra Freda.
D'aleshores ençà, es va accelerar la cursa armamentística i altres països es van proveir d'armament nuclear. Actualment hi ha nou estats armats nuclearment: els EUA, Rússia (abans l'URSS), Gran Bretanya, França, la Xina, Israel, l'Índia, el Pakistan i Corea del Nord. Alguns altres estats (Sudàfrica, Bielorússia, Ucraïna i Kazakhstan) també van arribar a posseir armament nuclear en un cert moment, però van optar per desprendre-se'n. El nombre d'armes nuclears també va anar augmentant, fins arribar, l'any 1986, a un màxim de 65.000. A partir de llavors hi ha hagut una notable reducció del nombre d'armes fins arribar a les 17.000 actuals. Però no ens enganyem, seria una conclusió errònia associar aquesta important disminució a una disminució proporcional del perill vinculat a un conflicte nuclear. La potència de les armes nuclears actuals supera de molt (en desenes de vegades) la potència de les bombes utilitzades contra Hiroshima i Nagasaki. Segons els estudis científics de modelització climàtica, l'explosió de només el 0,5% de l'arsenal nuclear mundial actual causaria una modificació climàtica (l'anomenat hivern nuclear) de tal magnitud que podria arrossegar a la fam a 2.000 milions de persones i desembocar en una catàstrofe humanitària global.
Amb l'arsenal nuclear actual la destrucció del planeta està diverses vegades assegurada. I tanmateix, només es mor una vegada.
No podem oblidar allò que va passar l'any 1945. Si mantenim viu el record, mantindrem viva la lluita per evitar que es repeteixi.
Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.
Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.
Lee más.
