Dos anys de lluita continuada en contra de les polítiques educatives i lingüístiques del Govern ens ha duit fins aquí. Hem hagut d’aturar l’activitat educativa als centres docents de les illes Balears. Els continus atacs contra l’educació, contra la identitat, la llengua i la cultura pròpies i contra la professió docent, posa en perill el sistema educatiu de les illes Balears i la cohesió social, amenaça el futur del nostres infants i joves i crea crispació als centres educatius. Per això el professorat ha dit prou i ha acordat respondre amb una vaga indefinida, un acte de dignitat personal i professional per defensar l’educació de qualitat inclusiva i en català.
Ens trobam davant un govern del PP que no sap governar ni té capacitat per gestionar un conflicte. Ha creat un problema social important allà on no existia i en canvi no ens ha solucionat cap del problemes existents: atur, desnonaments, economia estancada, problemes socials, sanitat en vies de privatització, destrucció del territori, espoli fiscal insostenible, etc. El primer dia de vaga indefinida s’arribà al 90% de participació a la pública i el 40% a la privada concertada. Un èxit sense precedents a la nostra comunitat. Un exemple a seguir en altres mobilitzacions per comunitats educatives de la resta de l’estat. El quart dia de vaga els percentatges eren del 55% a la pública i el 20% a la concertada. Uns percentatges que qualificam d’èxit total. Reunits en Assemblea els treballadors en vaga i els sindicats varen decidir noves mobilitzacions i ningú no va plantejar-se la continuïtat de la vaga indefinida. Estava clar que la vaga és indefinida i no de tres o quatre dies. El Govern, d’ençà que ha començat la vaga i després de veure aquest alt índex de participació real, encara no ens ha cridat a negociar. Ens trobam davant un Executiu irresponsable, inflexible i incapacitat per gestionar aquest conflicte. Per tot això hem demanat la dimissió de la consellera Juana M. Camps i al seu lloc volem una persona interlocutora vàlida.
No és casual que el senyor Bauzá, per ara president del Govern illenc, vulgui posar en marxa aquest model lingüístic escolar a les illes Balears, que se sembla tant al del senyor Wert. Les illes, en aquests moments i pel que fa al model lingüístic, som el laboratori de la LOMCE. Tots dos compleixen el programa estatal del grup ideològic pepero de la FAES d'Aznar. Bauzá i els més ultres del seu partit ens volen llevar la possibilitat de fer l’ensenyament 100% en català a infantil i primària, que és on es garanteix el coneixement de la llengua catalana a tota la població, ens volen imposar que les llengües vehiculars de l’ensenyament, a més de la llengua pròpia que és la llengua catalana, siguin el castellà i l’anglès. Volen imposar de manera invasiva, i no progressiva, la implantació d’aquest model lingüístic a infantil a 3 anys, a 1r, 3r i 5è de primària i a 1r d’ESO. L’alumnat de 1r d’ESO no està preparat per entendre les matemàtiques, les ciències naturals o socials en anglès, el nivell B2 d’anglès per al professorat és insuficient per gestionar una aula en anglès i assegurar-se que l’alumnat entén i assimila els continguts de la matèria en una llengua estrangera quan ja té dificultats per fer-ho en una de les dues llengües oficials.
STEI i FECCOO i l’Assemblea de docents són els convocants de la vaga indefinida. Tots junts treballam amb el suport dels sindicats FETE-UGT i ANPE perquè les nostres reivindicacions siguin recollides i consensuades en qualsevol canvi normatiu del model educatiu. Des de fa dos anys hi ha una gran participació i organització en diferents plataformes, assemblees, coordinadores de mestres i professors, de pares i mares: Plataforma CRIDA, Assemblea de mestres i professors en català illes Balears, Coordinadora de professors preocupats d’Eivissa, Docents pel sentit comú, la Plataforma per l’Escola pública de Manacor, de l’Escola pública de Menorca, Front comú, Assemblea de Docents, creada a iniciativa pels sindicats de l’ensenyament públic, les associacions de directors d’infantil, primària secundària, l’associació d’inspectors, la Universitat de les Illes Balears, la FAPA, COAPA Illes Balears, OCB, Acció Cultural de Menorca, Institut d’Estudis Eivissencs i tot el suport extern que rebem de la resta dels Països Catalans, companys de professió, sindicats, entitats culturals... han fet possible l’èxit d’una mobilització com aquesta que no té precedents a les illes.
Unes accions completament injustes han encès els docents i la societat en general. Durant l’estiu, a més de l’amenaça de la implantació imposada del TIL, hem tengut coneixement que la conselleria ha obert dos expedients disciplinaris injusts i injustificables a tres directors de Menorca i a més a més els ha imposat una suspensió cautelar de sou i de feina. Així mateix els ànims s’han escalfat molt quan el Govern de les illes no ha acatat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que ha donat la raó al recurs presentat per l’STEI i FETE-UGT i que obliga la conselleria d’educació a ajornar el calendari d’aplicació del TIL. El govern ha respost, a la sentència del TSJIB amb la publicació al BOIB d’un decret Llei d’aplicació del TIL tant si vols com si no vols.
La mobilització és intensa a totes les illes. Hem aconseguit ser dignes hereus dels mestres que durant tants d’anys han aconseguit construir un ensenyament arrelat, amb projectes pedagògics coherents, innovadors, en català i que compten amb el suport del 90% dels pares i mares de les illes Balears. Des de tots els racons surten persones, entitats i organitzacions que fan suport als docents en lluita i a les seves reivindicacions que han traspassat les parets dels centres i s’han convertit en una lluita compatida, on la participació democràtica i organitzada ha guanyat un lloc important que ha empoderat la ciutadania i ha enfortit les seves organitzacions que lluiten, tots junts, pels drets socials i lingüístics del poble de les illes Balears.