Milers d'universitaris surten al carrer per cloure una setmana de protestes

La plaça Universitat de Barcelona ha tornat a ser punt de partida d'una gran manifestació universitària. Milers d'estudiants, professors i d'altres treballadors del sector provinents de les seves respectives facultats han confluit aquest migdia al centre de la ciutat per clamar contra la “situació d'emergència social que viuen els centres educatius”, en el que ha estat la principal acció de la jornada de vaga universitària que s'ha viscut avui a Catalunya, i que ha buidat les aules a bona part dels campus de tot el territori. La marxa, formada sobretot per estudiants, ha desafiat la pluja i ha completat un llarg recorregut, però s'ha dispersat abans del que estava previst per les càrregues policials i corredisses que s'han produit a la zona d'Arc de Triomf arran d'uns incidents davant la seu d'Unió, al carrer Nàpols. Els Mossos d'Esquadra haurien detingut almenys cinc persones per desordres públics.

Tanmateix, més enllà dels incients aïllats de la jornada, la segona vaga universitària en el que va de curs, legalitzada pels sindicats CGT i COS però convocada entre estudiants i professors per mitjà de la la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), ha servit per posar el colofó a una setmana de movilitzacions al sector. En menys de set dies, la comunitat universitària ha sortit al carrer per participar de les marees ciutadanes en defensa dels drets socials, per impartir-hi classes i així donar visibilitat a les seves reivindicacions, i avui per fer una nova exhibició de força contra els ajustos i reformes que posen contra les cordes les universitats.

“Estudio i treballo per pagar-me la carrera, potser faig jornades de 10 hores cada dia entre una cosa i l'altra, i estic fart que a sobre siguem les classes populars les que haguem de pagar aquesta crisi”, apuntava Arnau Pagès, estudiant de primer del grau de Dret a la UAB. Pagès ha pogut pagar aquest curs els 1.600 euros que costa la matrícula, però assegurava que quan hagi de fer un màster, que és “pràcticament obligatori” en el seu cas -vol exercir l'advocacia-, no s'ho podrà permetre. “Com pot ser que ens facin pagar prop de 4.000 euros?”, s'exclamava. “La universitat està vivint un procés d'elitització innegable”, sentenciava l'estudiant.

A més dels estudiants, un altre col.lectiu especialment afectat és el dels pofessors associats. “Vivim una situació que ratlla la il.legalitat, perquè sobre el paper que som professors externs que donem classes puntuals a la universitat, i a la pràctica ens carreguen amb tota la docència”, es queixava, sota condició d'anonimat per por de possibles represàlies del seu centre, una professora associada de la facultat de Geografia i Història de la UB. “Tota la tasca d'investigació, fonamental per millorar la nostra feina, no ens la reconeixen econòmicament, però si que se n'aprofiten”, continuava la professora.

En tan sols dos anys, la universitat pública catalana ha patit una tisorada de prop del 20% del seu pressupost, una mesura que s'ha saldat amb centenars d'acomiadaments de professors i amb la restricció de l'accés a ajuts i beques, algunes retirades definitivament, com el cas de les Sèneca. Però la principal preocupació de la PUDUP va més enllà de les retallades. Asseguren que la universitat es troba en aquests moments sotmesa a unes reformes que fruit “de les actuals polítiques neoliberals” impulsades, segons diuen, des dels governs català, espanyol i europeu. Per això veuen amb especial recel la reforma de la governança plantejada pel ministeri, que “obre la porta als representants del món empresarial” dins les facultats en detriment de la participació democràtica.

La jornada de vaga ha arrancat a primera hora del matí amb els habituals talls de carretera i piquets a les facultats. A la Universitat Autònoma de Barcelona, on el seguiment de la vaga ha estat molt extens, s'ha bloquejat el trànsit a la carretera B-30, una acció que s'ha repetit a la ronda de Dalt de Barcelona (per part dels estudiants del campus Mundet de la UB) i a l'avinguda Diagonal (a càrrec dels estudiants de la UB i la UPC de la zona). A les universitats Girona, Tarragona i Lleida el suport a la vaga ha estat inferior, però també han sortit al carrer per secundar la protesta.

Més enllà de la universitat: la LOMCE i el tancament d'escoles

Durant la jornada de vaga d'aquest dijous els estudiants i professors feien referència contínuament al pols que manté la comunitat educativa, més enllà de les universitats, per frenar les retallades impulsades pel Govern i, a nivell estatal, l'avantprojecte de llei educativa elaborat per José Ignacio Wert, la LOMCE. Des de la PUDUP denuncien que la futura normativa “segregarà l'estudiantat en funció de la seva classe social”, a causa del sistema de puntuació dels centres, que la PUDUP prefereix qualificar de “jerarquització”. Aquesta mesura, afegeixen des de la plataforma, fomentarà “la competitivitat i, per tant, la mercantilització de l'educació”. D'altres punts de la LOMCE que també generen rebuig entre els universitaris són la polèmica “eliminació de la immersió lingüística en català” o el blindatge legal de les escoles que segreguen per raó de sexe.

Paral.lelament, aprofitant la jornada de mobilització del sector educatiu, desenes de persones vinculades a l'escola Can Montllor de Terrassa, una de les que la Generalitat té previst tancar l'any vinent, han ocupat la seu del Serveis Territorials d'Ensenyament del Vallès Occidental per mostrar el seu rebuig a la clausura del centre. Entre moltes altres accions organitzades aquests dies per les diferents escoles afectades, Can Montllor té previst seguir amb les concentracions aquesta tarda al ple de l'Ajuntament de Terrassa i la propera setmana les famílies no portaran els seus fills a l'escola almenys durant tres dies en senyal de protesta.