Les retallades acaben amb l'escola bressol de l'hospital Vall d'Hebrón

Setanta-dues famílies, trenta-vuit d'elles de treballadors de l'hospital de la Vall d'Hebron, van rebre el passat mes de febrer una agradable notificació. Els seus fills havien estat admesos a la llar d'infants situada al mateix recinte hospitalari, creada l'any 1974, encara en plena dictadura franquista. Era realment una bona nova, ja que no es tractava només d'entrar en un centre amb una alta qualitat pedagògica, sinó que s'adaptava a les necessitats d'uns professionals amb horaris a vegades rocambolescos.

Tanmateix, alguna cosa es va torçar pel camí. En ple mes de juny els mateixos pares van rebre una nova carta. Aquesta vegada per dir-los que en aplicació de la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, publicada pel DOGC el 27 de febrer, el departament de Sanitat no podia dedicar recursos a finalitats que no fossin estrictament mèdiques, per la qual cosa es procedia al tancament del servei prestat per l'escola bressol de la Vall d'Hebron. A aquestes alçades era difícil trobar un nou centre on portar els nens.

Els treballadors es van dirigir al conseller de Sanitat, Boi Ruiz, que va suggerir com a alternativa la seva inscripció en centres públics. Missió impossible. Les places ja estaven ocupades en la seva totalitat i l'existència de llargues llistes d'espera feia inviable aquesta opció. Molts d'aquests nens es troben encara sense cap plaça com a conseqüència de deixar sense efecte un dret prèviament reconegut.

Els afectats van iniciar una mobilització que els va portar a entrevistar-se amb nombrosos alcaldes, com Antoni Balmón, de Cornellà de Llobregat; Pilar Díaz, d'Esplugues de Llobregat, o Núria Parlón, de Santa Coloma de Gramenet. També van parlar amb diputats com Mercè Civit, d'Iniciativa per Catalunya; Esperança Esteve i Xavier Sabaté, del PSC; Oriol Amorós, d'ERC, o Alfons López Tena. La resposta sempre venia a ser la mateixa: no era possible obtenir plaça en una escola bressol pública.

També van intentar entrevistar-se amb Xavier Trias, alcalde de Barcelona. Va ser dels primers a rebre la petició, el mateix mes de juny, però no van aconseguir concertar cap reunió, només la promesa per part de la secretaria de redactar un informe del qual encara, quatre mesos després, no es tenen notícies. Sí que van aconseguir, després de diverses trucades i nombrosos missatges, trobar-se amb Francina Vila, regidora del districte d'Horta-Guinardó. Cap novetat.

Ni la impossibilitat de trobar places a la xarxa pública per als nens a qui s'havia admès, ni els tancaments, ni haver reunit més de 4.500 signatures -en un hospital amb 7.000 treballadors- han pogut moure la voluntat del conseller Ruiz i de la direcció del centre hospitalari. Al contrari, el passat 10 d'octubre es va celebrar una nova reunió amb la gerència, que es va reafirmar en la seva postura i, a més, va anunciar que el proper govern de la Generalitat estava abocat a retallar en un altre 10 per cent la despesa sanitària de Catalunya.

Actualment a la guarderia de l'Hospital de la Vall Hebron hi queden només 70 alumnes, als quals s'han d'afegir els fills de pacients de llarga durada que també són atesos. Són els últims. D'aquí a dos anys el tancament s'haurà fet efectiu.

Mentrestant, es continuen buscant alternatives. L'única que sembla factible és la creació d'una fundació que gestioni la guarderia, però això costa diners, al voltant de 60.000 euros, massa per als treballadors que han de mantenir les seves famílies amb uns salaris que s'han vist retallats tres vegades, i que carreguen amb la supressió d'una paga extra que suposa una mica més del 7 per cent dels seus emoluments anuals.