Artur Mas i les mil maneres de no morir
El 9-N ha deixat de ser el centre del debat polític català tan ràpid que avui sembla que la unitat que va concitar durant mesos aquesta data entre la majoria parlamentària no hagués existit mai. La consulta ha perdut el seu halo sacre en favor d'un avançament electoral que només ha estat suggerit i que, per la forma en què estan negociant els partits majoritaris, s'endevinaria definitiu per al futur de Catalunya. A l'espera que l'Assemblea Nacional i Òmnium Cultural es posicionin sobre una llista “de país” liderada pels moviments, la competició entre els partits per imposar la seva visió de cara a les terceres eleccions autonòmiques en cinc anys ha començat.
Artur Mas ha demostrat amb els últims moviments sobre el 9-N que té una capacitat insospitada per sobreposar-se a les situacions adverses. Fins fa res CDC es precipitava cap a un abisme electoral mentre ERC liderava des de la barrera el moviment per la consulta, amb grans rèdits polítics. Però la proposta de la 'consulta B' de Mas ha obligat Junqueras i els altres a deixar el president al volant d'un plebiscit no acordat però venut com l'únic possible. Un cop d'autoritat que posa a CDC en un lloc privilegiat, el d'un Govern amb iniciativa i gairebé blindat a les crítiques de la majoria parlamentària.
Davant la proposta de Mas, ERC només ha pogut demanar que el Govern torni al pacte del 12 de desembre, tot i que li ha assegurat el seu total suport al nou 9-N. Després d'anys encapçalant el moviment consultista, Junqueras no podia oposar-se a una consulta encara que aquesta fos de tercera. A Esquerra no li ha quedat més remei que beneir la consulta B des de fora i reclamar eleccions, justament el Mas volia escoltar de boca dels seus socis de govern.
La llista conjunta amb ERC és un objectiu crucial per a Artur Mas. El líder de la CDC postpujolista porta preparant aquest moment durant dos anys, conscient que és l'única manera de no donar-se una segona patacada antològica a les eleccions. Així ho han assenyalat totes les enquestes, que ja donen com a guanyadora, si bé per la mínima, la formació de Junqueras. A Esquerra, en canvi, una candidatura d'aquest tipus l'afavoreix menys. El seu objectiu és la independència i per a això necessiten una majoria almenys absoluta al Parlament, cosa que estan lluny d'aconseguir sota les gairebé centenàries sigles del partit de Companys i Macià.
Però Mas ha estat hàbil estirant de la imatge de responsabilitat que s'han cuidat de llaurar els independentistes en deixar veure que una candidatura que reuneixi les dues formacions és l'única manera que CDC aposti per la declaració unilateral d'independència (DUI), encara que amb la condició de negociar. El suposat erràtic esdevenir del president per fi ha atracat en un escenari en el qual, si Junqueras vol una majoria favorable a la independència al Parlament, la duana obligada per la qual ha de passar és la de la llista conjunta.
CDC i ERC estan assegurant les punyalades habituals entre dos partits que es disputen el primer lloc de la taula amb la mirada posada en una majoria absoluta del seu gust, CDC per estar al Govern i ERC per proclamar la independència. Però el substrat de vot que es disputen les dues formacions podria no ser tan ferm com el moviment independentista ha fet creure amb les seves contundents demostracions al carrer. La unitat entre partits és un recipient on el fenomen del 'bandwagon' es reprodueix amb molta més comoditat que en la divisió d'interessos que avui escenifiquen Esquerra, Convergència, Iniciativa i la CUP.
Una aposta revolucionària d'ampli calat social com sembla ser avui Podemos podria calçar en un marc espanyol les aspiracions del vot rupturista que havia basculat cap a l'independentisme a Catalunya davant la falta d'alternativa estatal. Segons les enquestes, Podemos té la capacitat per moure suficientment el tauler català com per a resultar en un Parlament ingovernable, el major malson per a una CDC que ha trencat ponts amb el vell centrisme català, Unió inclosa, però també per a una ERC que necessita una aposta per la declaració d'independència com més aviat millor.
