El desallotjament de dos edificis en menys de 24 hores indigna els col·lectius socials de Barcelona

Si algú esperava que a l'agost les aigües remogudes dels desnonaments a Barcelona baixarien més tranquil·les anava errat. La ciutat que pateix 8 desnonaments diaris de mitjana ha vist com en menys de 24 hores els Mossos d'Esquadra han fet dos desallotjaments de dos blocs sencers. Després de l'actuació policial d'aquest dimarts al barri de l'Eixample, l'Ajuntament de Barcelona ha demanat explicacions als Mossos d'Esquadra. També Iridia - Centre de Defensa pels Drets Humans ha anunciat que investigarà els fets i estudia emprendre accions judicials. 

Mentre es produïa l'anunci sobre les actuacions legals pels fets de dimarts es posava en marxa un segon dispositiu policial, format per més de mitja dotzena de furgons d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra al barri de Sants. Segons la policia catalana, procedien a l'execució de l'ordre d'un jutjat que els veïns de l'edifici del carrer Sugranyes, 9 asseguren desconèixer, i que tampoc els han ensenyat.

Segons han assegurat a aquest mitjà activistes pel dret a l'habitatge, sí que hi ha un procés judicial en marxa, però amb citacions per a diferents dies del mes de setembre. En el conjunt de les 12 habitatges es trobaven 14 menors d'edat. 

“Heu entrat atropellant la porta com animals”, recriminava un dels veïns desnonats al carrer als agents antiavalots. Un altre dels veïns, uns metres més lluny, els demanava veure l'ordre judicial. “Havien negociat amb la companyia municipal d'aigües per regularitzar el subministrament, portaven molt de temps en aquest edifici on van venir quan encara estava sense acabar”, explica una portaveu del Grup d'Habitatge de Sants que mostrava la seva sorpresa per la intervenció policial. 

Durant unes hores, i després del cordó policial, a les voreres del carrer Sugranyes s'han anat amuntegant estris, caixes i electrodomèstics dels veïns desnonats. Al mateix carrer, també, un anar i venir constant de treballadors dels serveis d'emergències socials de l'Ajuntament de Barcelona que prenien nota de les dades de les membres de les 12 famílies per facilitar-los un allotjament. 

Els veïns asseguren que van pagar 1.200 euros per obtenir una clau de l'habitatge. Un suposat acord que el representant de la propietat ha negat. Passades les dotze del migdia, s'han acostat als voltants de l'edifici diversos activistes en defensa del drets a l'habitatge que s'han sumat als que han anat al matí. S'hi han acostat després de concloure la convocatòria de premsa que s'ha organitzat davant l'edifici d'Entença 151 per denunciar precisament una altra intervenció feta pels Mossos d'Esquadra. 

Aquest dimarts els Mossos van inspeccionar l'estat de 4 pisos després del requeriment de l'administrador, sense cap ordre judicial.  El que fonts dels Mossos qualifiquen d '“incident de seguretat ciutadana” ha estat qüestionat per part de l'Ajuntament de Barcelona aquest mateix dimecres, exigint que s'aclareixi el què ha passat. La regidora Gala Pin ha sol·licitat explicacions per assegurar-se que la intervenció policial no s'hagi produït de manera “improcedent”.  

Davant les protestes dels veïns concentrats, els agents antiavalots van procedir a retirar les persones que es trobaven amuntegades al terra del portal del bloc. Els agents van forcejar amb dos d'ells, que van acabar requerint assistència mèdica, pel que van ser traslladats a l'hospital per contusions.

Els inquilins d'Entença 151 compten com, després de la intervenció policial, van quedar al carrer una senyora de 68 anys, un menor de 8 anys i la seva mare. El bloc es troba en procés de buidar-se de veïns per part de la propietat, que no renova els contractes de lloguer. 

Sònia Olivella, advocada de Iridia - Centre per a la Defensa dels Drets Humans, ha comunicat aquest dimecres que s'ha obert una investigació per esbrinar la motivació del desallotjament dels Mossos. Olivella avança que amb la versió facilitada pels Mossos queda clar que es va tractar d '“un desallotjament il·legal”. A més recorda que la llei només permet accedir a un immoble en casos molt concrets “on hi hagi evidències de la comissió de delictes flagrants”, i que aquests, a més, han de ser molt greus.