Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El portazo de ERC a Puigdemont deja a Illa como primera opción de investidura
El PSOE y sus socios se comprometen a dar estabilidad a la legislatura
Opinión - La derrota tiene una dignidad que Feijóo no conoce. Por Esther Palomera

“Fer transparent TMB no és senzill i menys mentre es negocien convenis”

Mercedes Vidal, regidora de mobilitat de Barcelona i presidenta de TMB

Arturo Puente

Després de mesos de batalla administrativa, Catalunya Plural va aconseguir el 7 de juliol una resolució favorable que obliga Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l'empresa de transport públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a lliurar diverses informacions. Aquesta setmana, a tres dies que s'esgotés el termini per lliurar-les, l'empresa va publicar una part d'aquestes dades. Mercedes Vidal, regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de TMB, explica els detalls, dificultats i projectes a llarg termini del procés per transparentar l'empresa de capital públic més gran de Catalunya.

Per què l'Ajuntament ha omès que la Comissió de Transparència ha obligat TMB a publicar els sous dels seus directius?la Comissió de Transparència ha obligat TMB a publicar els sous dels seus directius

Perquè aquesta obligació no ve exclusivament d'una persona. Agraïm el periodisme d'investigació, però l'obligació és col·lectiva i pròpia. Vam fer transparència des del primer minut que vam entrar a TMB. A més, vam contractar el nou conseller delegat de TMB i vam publicar el seu sou en una nota de premsa, que va ser una política totalment inusual fins aleshores. El periodisme ha fet el seu paper, els treballadors porten anys lluitant per això i nosaltres mateixos, venint dels col·lectius d'on venim, hem estat exigint aquesta transparència. És un exercici de salut democràtica, no de posar-se medalles.

Quan va arribar a l'Ajuntament va tenir la sensació que TMB era una empresa opaca o sobre la que, almenys, hi havia moltes acusacions d'opacitat?

Sí. Quan vam entrar vam ser conscients que calia obrir portes i finestres. El nostre paper a les institucions, pel que fa a la transparència, és fer complir la llei. És una llei molt ambiciosa i estem fent tots els esforços per complir-la. De fet només s'ha de veure que en un any mai s'havia avançat tant en transparència a TMB. Ho fem per llei i per convicció. També sorprèn que alguns dels que ara ens demanen més rapidesa i més accions han estat manant molts anys a TMB.

La responsable de transparència de TMB quan Catalunya Plural va començar aquest procés de petició d'informació, Asunción Santolaria, va ser cessada fa poc més d'un mes. Quin va ser el motiu?

Vam creure que les seves responsabilitats podien assumir-les altres àrees, es podia repartir entre l'estructura existent. És part d'un procés de remodelació de la directiva que ha implicat la sortida de dues persones que s'han substituït per unes altres, i de dues més les responsabilitats de les quals s'han repartit entre altres persones.

Hi ha qui pot preguntar-se com és possible que un diari, introduint peticions de transparència que acaben en una comissió d'arbitratge, acceleri els seus terminis de compliment més que la voluntat de la presidenta de l'empresa.

La veritat és que ja estava previst publicar aquestes dades en aquest termini. Més enllà d'això, fer transparent una empresa tan opaca com TMB no és gens senzill, i menys en plenes negociacions dels dos convenis col·lectius, de bus i metro.

Vol dir que la negociació de convenis és un dels factors que els ha portat a amagar la informació que es reclamava?

No, el que dic és que la negociació de convenis, que és molt complicada, juntament amb el nostre paper com a garants del dret a la mobilitat, ens ha impedit dedicar totes les energies que haguéssim volgut a la transparència. La ciutadania tenia molt clar que la prioritat era resoldre els problemes derivats de la negociació dels convenis. Això ha ocasionat que, lamentablement, no haguem tingut tota la dedicació que haguéssim volgut per resoldre una qüestió tan complexa com aquesta.

Vostè com a presidenta de TMB pot assegurar que l'1 d'octubre, quan ens lliurin noms i sous del personal fora de conveni, no hi trobarem exdirectius amb sous de 100.000 euros?noms i sous del personal fora de conveni

Hi pot haver responsables d'àrea que estiguin cobrant sous que no els corresponen, que vénen d'èpoques anteriors. Nosaltres de moment només hem contractat dues persones dins de l'estructura directiva, que són el conseller delegat, Enric Cañas, i el responsable de Màrqueting. I són precisament les persones d'aquesta llista que tenen el sou més baix.

El responsable de Màrqueting de TMB és Joaquim Balsera, l'exalcalde de Gavà del PSC, no?

Sí.

Qui i com tria i nomena els directius de TMB?

En el cas del conseller delegat, ho fa l'AMB, i la seva aprovació es porta al consell d'administració.

I en el cas de la resta és igual? Per exemple, Balsera. Qui l'escull i nomena?

En aquest cas no, perquè és una responsabilitat menor. Quan vam entrar dues persones van sortir i dues van entrar, amb rebaixes de sous molt considerables. TMB depèn de la vicepresidència de Transport de l'AMB, que és un òrgan polític, per tant hi ha una dependència. Però a l'AMB hi ha un govern ampli, on també hi participen el PSC i ERC, i la responsabilitat és compartida per tots nosaltres. Aquests nomenaments van venir per la vicepresidència de Transport de l'AMB [càrrec que ocupa l'alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda (PSC)].

Considera que els directius, i concretament els contractats pel seu govern, són les persones més adequades possibles pels llocs que ocupen?

Les dues contractacions que hem realitzat tenen bastantes novetats, no únicament la rebaixa salarial. De fet, aquest és el primer conseller delegat que té un perfil tècnic i d'experiència gerencial prèvia en una empresa de transport.

A més d'haver estat assessor d'ICV.

Ho va ser en un moment determinat, però això no implica una militància. Vam buscar un perfil determinat i també de confiança política, especialment pel lloc del conseller delegat, que té responsabilitats polítiques.

Què es va valorar en el cas de l'exalcalde de Gavà, Joaquim Balsera?

La seva experiència en el camp del màrqueting i també com a cap de gabinet d'alcaldes a l'ajuntament de Barcelona.

Nomenar Balsera va formar part del pacte de govern de l'AMB amb el PSC?

Bé, estem en un govern compartit, i més en una vicepresidència que depèn directament del PSC. És una responsabilitat i una decisió compartida. Dit això, ens responsabilitzem de les persones que hem incorporat i entenem que la resta hi és per decisions prèvies sobre les quals cal aprofundir i veure quina direcció es pren. Però el debat sobre la necessària racionalització de l'estructura directiva és poc amic de demagògies i de titulars.

Abans presumia d'haver anunciat el sou de Cañas. En el cas de Balsera per què van preferir no anunciar el nom?

El cas del conseller delegat té més rellevància com a figura tècnic-política. Balsera entra com a director de Màrqueting, que és una peça més a l'organigrama.

Qui és el responsable de que una petició de transparència es respongui de manera parcial o no respongui, com va ser l'enviada per Catalunya Plural el 28 de febrer?

La responsabilitat és de l'empresa. La idea, és clar, és complir amb els terminis.

Qui és el responsable de transparència de TMB en aquest moment?

L'enllaç de transparència de TMB és Marc Barberà, que depèn de la directora econòmicofinancera, Lola Bravo.

Durant aquests sis mesos en què s'ha negat aquesta informació vulnerant la llei, no considera que ja hi ha hagut incompliments que mereixen la depuració de responsabilitats, dins de l'empresa o polítiques?

Ens hauria agradat anar més ràpid, però la primera obligació de l'empresa és moure diàriament 1,3 milions de persones. A part d'això, portem des de l'inici de la nostra entrada a TMB negociant dos convenis col·lectius molt complexos, els del bus i el metro. A més, es tracta de fer complir la llei de Transparència a una empresa mercantil [TMB és una empresa privada de capital públic], la qual cosa tampoc és tan senzilla com en una administració pública. No teníem clar moltes peticions i sempre volem que tot estigui ajustat a la llei i que tota la informació que es doni sigui veraç.

Amb tot això, creu que la situació que s'ha creat mereix algun tipus de depuració de responsabilitats?

Des de l'anterior publicació de transparència ja ens preparàvem pel pas següent. Tenim clar que això és un procés. El fet d'haver-nos retardat, que és així, respon al desig de complir amb la llei de Transparència.

Un cop publicades les noves dades, sindicats com CGT van denunciar que hi ha exmembres de la cúpula directiva que han passat a estar contractats fora de conveni però mantenint el sou. És cert?sindicats com CGT van denunciar que hi ha exmembres de la cúpula directiva

Hem començat a racionalitzar l'estructura directiva de TMB i queden molts passos per donar. És una empresa que porta molts anys funcionant d'una determinada manera i nosaltres hem de fer que funcioni de la forma més eficient possible. La nostra política sempre ha estat de moderació salarial, i això ho vam demostrar el primer dia amb la contractació del conseller delegat, que no només vam publicar sinó que li vam rebaixar el seu sou en més d'un 40%.

La pregunta és sobre els treballadors fora de conveni.

És cert que a TMB hi ha un col·lectiu desmesurat de gent fora de conveni. Això no vol dir que siguin directius, ni molt menys. Els directius a TMB són els que ara han estat publicats amb nom i cognoms. Després hi ha altres persones, càrrecs mitjans, encarregats, etc. Però aquestes persones no tenen un paper directiu.

Considera que els sous dels directius són adequats?

Hem dut a terme una política de moderació salarial entre els directius bastant contundent i ajustant l'organigrama. Hem de seguir avançant en aquesta mateixa política. És molt complex, perquè tothom a TMB té contractes laborals, ningú té un contracte d'alta direcció excepte el conseller delegat. Això és una anomalia, perquè un alt directiu no hauria de tenir un contracte amb una protecció laboral que es dissenya pels treballadors i amb unes prestacions que corresponen a sous menors.

Una altra de les coses que s'ha criticat és una suposada cúpula hipertrofiada. Què n'opina?

La massa salarial dels directius correspon a menys de l'1% de la massa total del que ens gastem en salaris a TMB. És una empresa enorme, parlem de 8.000 persones que reben en concepte de sous més de 270 milions a l'any. L'estructura directiva ha de ser d'acord a la grandària de l'empresa. Això sí, ara estem centrats a transparentar aquesta estructura, sobre la qual amb prou feines hem començat a actuar.

Això suggereix que hi haurà actuacions de més calat en el futur. En què està pensant?

Cal fer una reflexió àmplia sobre els sous a les empreses públiques, en la línia que venim marcant. Però això no es pot fer d'esquena ni a la resta de la plantilla ni a la resta d'empreses del sector. No som una administració pública amb nivells funcionarials, som una empresa pública que des d'allò públic pretén mirar de tu a tu a qualsevol empresa de transport públic... del món. El repte és conjugar tot això amb ser referents en excel·lència, i això també passa per ser referents en transparència. Hi ha poques empreses públiques que estiguin oferint dades a nivell de transparència de l'exactitud que ara ofereix TMB. I seguirem avançant.

El seu govern ha trobat resistències dins de TMB per retardar o paralitzar el lliurament d'informacions a què obliga la llei?

No és fàcil aplicar la transparència a una empresa on algunes persones que hi porten treballant més de 20 anys han tingut anonimat. En aquest país no existeix la cultura de fer públic el teu nom i el teu sou. Nosaltres com a càrrecs públics hem assumit aquesta responsabilitat, però és difícil que la resta de la gent vagi entrant en aquesta cultura de la transparència. En un país com el nostre en què parlar de sous ni tan sols està ben vist en una conversa informal. Hem de fugir d'aquesta cultura i entendre que la publicitat dels sous és el normal. La transparència no és una qüestió d'ideari polític, es tracta de cultura democràtica.

Etiquetas
stats