Les lluites es retroben als carrers de Barcelona en el cinquè aniversari del 15M
Les lluites pel dret a l'habitatge o la sanitat i l'educació, entre altres, s'han retrobat aquest diumenge a Plaça de Catalunya, on fa cinc anys es van plantar les primeres tendes de campanya de l'ara recordat i per alguns nostàlgic 15M.
Des d'allà. on s'han barrejat banderes palestines, republicanes i gregues, milers de persones han emprès el recorregut pels carrers de Barcelona, a pas lent i al ritme de la música combinada amb clamors com “Lluitar, crear, poder popular” o el ja famós “Sí se puede” que va iniciar la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Col·lectius amb reivindicacions diverses, des de l'acollida de refugiats, plataformes en defensa de l'ensenyament com SOS Educació, membres dels Iaioflautes o de la Marea Blanca de Catalunya i de la PAH han caminat junts aquest diumenge a la tarda per reivindicar la garantia de drets bàsics.
“Cinc anys després, seguim dempeus”, crida un jove a través d'un megàfon. Una altra comença a aixecar tímidament la veu per rescatar una de les frases d'aquell 15M del 2011. “No hay pan pa tanto chorizo”, crida mentre la resta la segueix. Cap partit els representa, diuen alguns que no volen que se'ls associï amb un partit o un altre.
Una mirada als darrers cinc anys
Ramon Font és portaveu nacional de la USTEC i membre de l'assemblea groga. Preguntat pel que es va aconseguir amb el 15M, admet que hi ha hagut un canvi perquè des de la societat civil “s'han intentat moure coses” però assegura que tot i que han sortit partits i forces noves els resultats no són els que volien. “En ensenyament pràcticament no ha canviat res i les polítiques són les mateixes”, lamenta.
Precisament aquesta setmana es debat al Parlament la ILP d'Educació. Les reivindicacions que volen els promotors són, segons explica Font, “gratuïtat de bressol a universitat, que s'acabin els concerts en deu anys, i que hi hagi democràcia en els centres educatius i un bon finançament per l'educació”.
Unes files de gent més endavant hi ha l'Esperanza Fernández, que és infermera d'atenció primària. Sosté un extrem de la pancarta de la Marea Blanca de Catalunya, on participa. “En el camp de la sanitat hem tingut moltes retallades. M'agradaria que s'aturessin les privatitzacions i que no es faci activitat privada dins del sistema públic”, diu referint-se a l'activitat de Barnaclínic dins l'Hospital Clínic de Barcelona.
A Plaça Universitat xerra amb diversos companys dels Iaioflautes el Rafa Acedo. Per ell, el 15M va aconseguir visibilitzar un malestar però assegura que encara falta molta participació en les lluites. “Hi ha molta gent que no vol assabentar-se'n ni implicar-se”, es queixa.
L'exemple de la PAH
Carlos Macías és el portaveu de la PAH i no ha faltat a la cita aquest diumenge. Acompanyat per diversos membres de la plataforma segueix la manifestació amb la satisfacció d'allò que s'ha aconseguit però amb la convicció que encara hi ha feina.
“La PAH venia fent feina d'abans però arran del 15M creix molt perquè molta gent que baixa a les places i als barris s'hi sent identificada. Això ens ha permès aturar molts desnonaments i fer més visible el problema de l'habitatge”, assegura a Catalunya Plural.
“En aquests anys hem fet des d'una ILP estatal a una catalana, que el PP ara ha suspès”, comenta. Amb tot Macias es mostra prudent i avisa: “No podem permetre'ns el luxe d'adormir-nos”. La marxa passa per Passeig de Gràcia i acaba allà on va començar tot.
