El Barri Gòtic o quan les coses no són el que sembla

Feia tot just uns dies que la guionista de documentals brasilera Kika Serra havia arribat a Barcelona quan en un passeig per la ciutat va recaure a la plaça del Rei. Kika Serra es va desfer en elogis cap a aquell racó de la Barcelona gòtica, fins que la seva acompanyant barcelonina es va sentir obligada a frenar el seu entusiasme i aclarir-li que, en realitat, aquesta plaça, tal com la contemplaven, no tenia més de cent anys. I que l'edifici de la cantonada que alberga el Museu d'Història de la Ciutat no hi era originariament en aquell lloc, sinó unes desenes de metres més avall, a on avui hi ha la Via Laietana.

Una cosa semblant va sentir la periodista mexicana Paty Godoy, que va triar viure a Ciutat Vella quan va decidir recalar a Barcelona, cinc anys enrere. Kika Serra i Paty Godoy van coincidir després en un màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i es van llançar a recórrer aquest barri que té una mica d'artificiós. Una zona monumental que es pot considerar fruit de la imaginació de l'escriptor Ramon Rucabado, que el 1911 va proposar en un article a la revista Catalunya la creació d'“un barri gòtic” que “seria com un estoig preciós que custodiaria les joies riquíssimes de Barcelona, la Catedral i el Palau dels Reis”.

Era la primera vegada que algú parlava d'un “barri gòtic” i la idea de Rucabado va comptar amb el suport immediat d'entitats que creien en el potencial turístic de Barcelona, una ciutat que en aquell moment no comptava al circuit de les grans capitals europees. Rucabado proposava que “tots els carrers inclosos en el perímetre haurien de ser retornats, no al primitiu estat de l'època històrica en què es va acabar l'edificació d'aquelles, sinó a l'estil gòtic català, intervingut per la mà experta i sàvia dels millors arquitectes moderns de Catalunya”.

Les restes de la Via Laietana

I així va ser com el barri ha arribat als nostres dies, amb retocs i afegits que van aprofitar elements ornamentals i edificis sencers que havien sucumbit a l'acció de la piqueta a propòsit de la traumàtica obertura de la Via Laietana. Un dels projectes -que no va arribar a executar-se- estava signat per l'arquitecte modernista Joan Rubió i Bellver, autor de la Casa Golferichs. Rubió i Bellver va tenir molt clar des del principi a què s'enfrontava: “El Barri Gòtic no existeix! El Barri Gòtic no és més que un noble desig que sigui però no hi és. El Barri Gòtic no s'ha de respectar ni molt ni poc, perquè no existeix”. L'arquitecte indicava que només part de la Catedral, la Pia Almoina, el Tinell i Santa Àgueda es podien considerar gòtics i que, en conseqüència, es podien enderrocar o transformar la resta d'edificacions.

La sorpresa inicial de Paty Godoy i Tina Serra sobre el barri gòtic s'ha convertit en el webdoc 'Farselona', que les porta a reflexionar sobre “quina societat era aquesta que en ple segle XX decideix regalar-se un barri gòtic que en realitat mai va existir”. Narrat en primera persona, el webdoc compta amb aportacions d'historiadors i experts en turisme que ajuden a reconstruir com i per què va cobrar forma el barri gòtic. Entre ells, Agustí Cócola Gant, autor d'una tesi doctoral sobre el tema que després va transformar en el llibre “El Barrio Gòtico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca”.

NOU 'MENTIDES' GÒTIQUES

1. Plaça Sant Felip Neri. En realitat era una plaça oberta, però es van afegir la seu del gremi de Calderers, que va viatjar des del carrer Bòria, i la seu del gremi de Sabaters, que originàriament va estar al carrer Corríbia, desaparegut per l'obertura de l'avinguda de la Catedral, encara que abans d'arribar aquí va passar per la plaça Lesseps.

 2. Plaça del Rei

. Es va afegir la Casa Padellàs (avui seu del Museu d'Història de Barcelona), que era al carrer Mercaders. També es va afegir una galeria porticada en una façana lateral. Al Palau Reial Major hi havia una planta superior de construcció precària que albergava habitatges i que va ser enderrocada. El remat de la façana va ser reconstruït. A la plaça hi havia una font, que va ser retirada.

3. Pont del carrer del Bisbe 3. 

. Uneix la Generalitat amb la Casa dels Canonges. Construït el 1928. No respon a cap estil definit, encara que alguns el defineixen com neogòtic. Le Corbusier va llançar una crítica demolidora: “Com és possible que a la meitat del vostre admirable gòtic hagi pogut sorgir aquest pont florit, nou i podrit?”

4. Casa dels Canonges4. 

. Encara que era gòtica es va adaptar a un model que s'havia establert com a “gòtic català”. Les façanes anterior i posterior van ser reconstruïdes en pedra. A la part del darrera, la que dóna a l'absis de la Catedral, es van afegir finestres que responien a diversos estils del gòtic i es va rematar la part superior amb una galeria porticada.

5. Façana de la Catedral 5. 

. Va ser acabada el 1913, pagada per l'industrial i banquer Manuel Girona, alcalde de la ciutat entre maig de 1876 i març de 1877. El disseny respon a un gòtic del nord d'Europa, com la Catedral de Colònia, amb les agulles més allargades. Es va dir que seguia les pautes d'un projecte medieval que havia aparegut en els arxius de Catedral. A la cantonada del carrer dels Comptes s'aprecia l'encaix de les pedres velles amb les pedres noves. Alguns guies de turisme fan parada en aquest punt.

6. Museu Marés

. Va ser reconstruït en la seva pràctica totalitat a mitjans dels anys quaranta, fins al punt que algunes parts són irreconeixibles respecte a l'original. No existia la porta monumental amb frontispici neoclàssic. Corresponia a una casa del passeig de Colom i durant un temps va estar a la plaça del Rei, al costat d'altres materials i les excavacions de la Barcelona romana. L'escala corresponia a una casa del carrer Templers. Les finestres del segle XVI del pati central van ser traslladades a altres parts de l'edifici i en el seu lloc es van col·locar reproduccions de finestres medievals.

7. Palau Pignatelli. Les obres de restauració de la façana van acabar el 1970. És la seu del Reial Cercle Artístic de Barcelona. Respon a l'ideal de “Casa Catalana” proposat per Josep Puig i Cadafalch a partir de pressupostos ideològics nacionalistes. Incorpora portalada en arc de mig punt, finestres historiades a la part noble i galeria porxada. L'actual estructura és fruit de la unió de dos palauets.

8. Plaça Berenguer. Un edifici d'habitatges que en els anys quaranta existia en la part més propera a l'avinguda de la Catedral va ser substituït en els seixanta per una recreació d'inspiració gòtica. A les fotos dels anys quaranta s'observa a l'esquerra la Casa Padellàs, que havia estat recentment traslladada a la plaça del Rei, i a la dreta l'edifici d'habitatges substituït poc després.

9. Centre Excursionista de Catalunya. La façana va ser reconstruïda a fons. El balcó situat sobre la porta va ser substituït per una reproducció d'una finestra medieval.