El jutge absol la revista Cafè amb Llet, que havia denunciat la corrupció a la sanitat catalana
La revista 'Cafè amb Llet' que va denunciar irregularitats i conflictes d'interessos a la sanitat catalana, ha estat absolta del delicte d'atemptat al dret a l'honor de Josep Maria Via, president del consorci Parc de Salut de Barcelona i membre del consell assessor d'Artur Mas en temes de sanitat. La condemna portava sobre un video que havien publicat els dos editors de la publicació, Albano Dante-Fachín i Marta Sibina, en el que criticaven la poca transparència al sistema sanitari català. El jutge considera que les afirmacions fetes pels editors estan protegides per la llibertat d'expressió.
Quan van ser condemnats l'octubre del 2012, Dante i Sibina van decidir interposar un recurs a la sentència que els imposava el pagament de 10.000 euros, la retirada del vídeo així com la publicació de la sentència en la seva revista. No obstant això, la jutge va accedir a la petició del demandant d'executar provisionalment la sentència.
Al vídeo, Dante i Sibina explicaven que l'exalcalde de Calella Ramon Bagó (CiU), president i principal accionista del grup de restauració Serhs, hauria obtingut per la seva empresa l'adjudicació a dit de contractes milionaris amb hospitals catalans. Es dóna la casualitat que aquests centres sanitaris pertanyen al Consorci de la Salut i Social de Catalunya (CSC), del qual Bagó era directiu. També explicaven que Josep Maria Via compaginava el càrrec d'assessor de la Generalitat amb el de director d'una empresa que es dedica a fer estudis per a hospitals. La condemna per atemptat a l'honor es basava en una frase del vídeo: “Això que vostè anomena burocràcia es diu democracia i és la capacitat del poble per controlar en què es gasta els diners gent com vostè, com Bagó, com Manté i tant d'altres que s'han enriquit a costa d'enfonsar la sanitat catalana”.
El jutge considera ara que aquesta frase no consisteix en sí mateix un menyspreu personal, vexació injustificada o insult“ i que, per tant, no sobrepassa el límit de les manifestaciones protegides per la llibertat d'expressió.
