La caiguda de l’extrema dreta a Catalunya, una conquesta ciutadana

“Ja no sentim vergonya d'un Ajuntament dominat per feixistes i racistes”. Són paraules d’un incansable activista d’Unitat Contra el Racisme i el Feixisme (UCFR) arrelat a la ciutat de Vic, Steve Cedar, que ha dedicat els darrers anys a combatre els discursos xenòfobs encarnats, sobretot, en la figura de Josep Anglada, líder fins fa poc de Plataforma per Catalunya (PxC). Dels 5 regidors que va aconseguir la seva aquesta formació a la capital d'Osona fa quatre anys –quan es va erigir com a segona força—, ara només en té un, el seu, i sota una nova marca electoral.

El cas de Vic, bressol de l’extrema dreta, no és una excepció. Una de les claus del 24-M és el sever càstig democràtic que han rebut els discursos més discriminatoris. El partit fundat per Anglada partia d’uns bons resultats en els comicis de 2011, on havia obtingut fins a 67 regidories en 39 municipis, fruit de 65.905 vots, el 2,3% del total de vots emesos a Catalunya. Unes dades que contrasten amb els 8 regidors en només 5 municipis del 24M, o el que és el mateix, una pèrdua de 38.500 vots que suposen un residual 0,88% del total.

Aquesta davallada no és deu, únicament, a les desavinences, baralles internes o lluites d’egos que han aflorat a PxC, fins a dividir-se, en el cas de Vic, en quatre opcions d’arrel xenòfoba. Cal anar a buscar la resposta en “la lluita unitària i sostinguda arreu del territori”, explica Cedar. De fet, la feina feta per UCFR, en especial pels seus grups locals, ha contribuït a aportar informació sobre quina és la ideologia de PxC i dels seus representants, amb campanyes com No votis feixista!: #NovotisPxC o la signatura de la Declaració de les candidatures contra el feixisme i la xenofòbia.

De la mateixa forma, una altra entitat de referència en la matèria, SOS Racisme, ha incrementat els seus esforços durant els 15 dies de campanya electoral amb Els Mistos Electorals, una acció de seguiment dels candidats de tots els partits, amb l’objectiu de denunciar els continguts racistes. Una altra entitat que ha suat durant la campanya ha estat Aixada Antiracista, que va presentar un decàleg de propostes dos gran objectius: Eradicar qualsevol tipus de violència i conducta que inciti a l'odi, el racisme i la xenofòbia; i generar polítiques d'immigració i programes que tendeixin a reduir i eliminar la vulnerabilitat de les persones nouvingudes.

Una feina que, en alguns casos concrets, com el de Vic, s’ha hagut de multiplicar per “desemmascarar” els nous partits que han volgut camuflar el seu discurs. És el cas de Som Catalans, impulsat per antics membres PxC, que es presentaven defensat la identitat catalana en detriment d’altres orígens. “Una opció xenòfoba que ha fracassat –només ha esgarrapat 56 vots– perquè els hem denunciat des del principi; al carrer i els dissabtes de mercat, deixant clar qui eren i d'on venien”, explica Cedar, que conclou: “Si no hagués estat per UCFR, haguessin ha estat una opció independentista més”.

La 'lepenització' del PP, sense rèdit electoral

La 'lepenització' del PP, sense rèdit electoralEls bons resultats de fa 4 anys assolits per Xavier Garcia Albiol a Badalona no han passat per alt a la direcció del PP. SOS Racisme, considera que la formació d'Alícia Sánchez Camacho “ha traspassat tots els límits”. Segons la portaveu de l'entitat, Alba Cuevas, el PP ha fet difusió de discursos racistes, “promovent polítiques xenòfobes, amb un programa electoral carregat de falsos rumors que ataquen les persones d'origen immigrat o de religió musulmana, i provocant l’enfrontament entre els veïns i veïnes dels municipis”.

Si bé Cuevas valora positivament els resultats del 24M, sobretot pel que fa a la caiguda de PxC, troba “preocupant” la “lepenització” del PP. Una tendència que, malgrat tot, no ha obtingut compensació a les urnes, tal i com es desprèn de la pèrdua de gairebé la meitat dels regidors que han patit els populars. “Com va passar a França, amb Sarcozy imitant els discursos xenòfobs del Front Nacional de Marine Le Pen, el PP ha mostrat en aquestes municipals la seva cara més barroera, no només a Badalona, a altres indrets com a Barcelona o l’Hospitalet”, explica Cuevas.

En aquesta campanya hi ha diversos exemples on es constata que PP no només ha seguit l’exemple de PxC, sinó que ha copiat propostes, posicionaments i fins i tot eslògans. És el cas de Rubí –Primer els de casa—; al barri del Raval de Barcelona –El Raval no pot convertir-se en un gueto islàmic—; o a Badalona, on ha anat un pas endavant: “Limpiando Badalona”. Una tendència que ja recollia un informe de la FAES de 2009, en què es recomanava criminalitzar la immigració en campanya, a l’estil del Front Nacional francès. “Insistim en el perill que suposa que sigui el partit de govern de l'Estat el que normalitzi el racisme en el seu discurs, així com també ho fa en les seves polítiques migratòries”, explica Cuevas, que sentència: “No és un problema d'Albiol, és una estratègia consensuada de partit”.

El vot xenòfob viatja del PP a Ciutadans?

El vot xenòfob viatja del PP a Ciutadans?D’entre les bones sensacions de SOS Racisme, però, n’hi ha una que els preocupa. Diversos anàlisis de l’organització assenyalen que existeix “un traspàs” de vots amb un component xenòfob entre el PP i Ciutadans; una reflexió que Cuevas llegeix en clau antiracista. “Detectem que Ciutadans, tot i que no d'una forma tan oberta com el PP, ha fet seus postulats racistes i xenòfobs tal i com recull el seu programa, i ha incorporat entre els seus candidats antics militants de PxC i d'altres organitzacions ultres”.

La formació d’Albert Rivera, que ha crescut en presència municipal, ha aconseguit 176 regidors, tenint presència en 87 municipis, dels 89 on havia presentat candidatures. Segons SOS Racisme, el seu programa inclou iniciatives discriminatòries, com l'exclusió sanitària de les persones sense papers. “Tot i que en aquesta campanya no n'ha fet bandera, caldrà estar alerta de com aquestes propostes poden influenciar en aquells consistoris on tenen presència”, explica Cuevas.

L’accés a les urnes, el gran repte pendent

L’accés a les urnes, el gran repte pendentPer a UCFR encara queda molta feina per fer. “La gran davallada no amaga que encara hi ha massa vots i massa regidories feixistes”. L'organització fa una crida a totes les entitats que encara no formen part d'UCFR perquè s’hi adhereixin, i també anima a la ciutadania a que s’organitzi per formar un grup local. En aquest sentit, Cedar posa exemples relacionats amb l’art i la cohesió social, com el grup Teatre Antirumors, com fórmules creatives de combatre els estereotips negatius que es deriven de la immigració.

Des de les diverses entitats consultades es feliciten pel bon resultat de candidatures com Guanyem o En Comú o les CUP. En el cas de Barcelona, per a SOS Racisme, Barcelona en Comú pot suposar “un canvi absolut” en el model de ciutat, fent de la capital catalana “una ciutat referent en drets humans”, i li posen deures a Ada Colau: tancar el CIE de Zona Franca i eliminar les batudes per perfil ètnic que, segons l'entitat, pràctica la Guàrdia Urbana. Segons Aixada, aquestes llistes “han permès que molts ciutadans, que normalment no voten, anessin a les urnes”. De fet, l'augment de la participació ha estat un factor clau: en els municipis on PxC ha desaparegut del consistori, l’assistència a les urnes s'ha incrementat. “La participació i la implicació de la ciutadania és un antídot contra el feixisme i el racisme”, expliquen des de UCFR.

Des de SOS Racisme, es posa l’accent en un dèficit encara flagrant a Catalunya. I és que dels més de 3 milions de persones estrangeres empadronades i en edat de votar, només un 19% del total, és a dir, 764.655 ciutadans, complien els requisits aquest 24-M per sol·licitar la seva inscripció al cens electoral i poder votar. Un “dèficit democràtic fonamental”, segons valoren des de l’entitat.