Una campanya molt excepcional

La primera nit de campanya és una posada de llarg que diu molt de cada partit. Ara els cartells es desvetllen de manera cibernètica, amb aparença de neó, sense el destorb de la cola industrial i el raspall de no fa tants anys però els candidats s'esforcen per enviar nítidament els primers missatges. I a mitjanit, a l'inici de la nova carrera electoral, una sensació d'excepcionalitat política intentava ser transmesa a la ciutadania.

CiU ha remès als temps excepcionals que han portat a aquestes prematures eleccions, dos anys abans del previst, aquella mena de temps que requereixen mesures excepcionals i que es suporten millor, segons la proposta de CiU, amb “una majoria excepcional”, com proclamava Artur Mas al primer míting, celebrat a Barcelona. Aquest gran reclam ve acompanyat d'un cartell de caire messiànic que ja ha provocat la primera gran polèmica de la campanya a les xarxes socials.

El secretari general de CiU, Oriol Pujol, ja ha justificat que es pretén donar la imatge que el president de la Generalitat abraça tots els catalans, però en només un matí les crítiques han superat amb escreix els elogis dels ‘twitters’. CiU incideix en la idea del gran líder per a un nou Estat que s’immolarà quan s'aconsegueixi l'objectiu -ja ha dit que es retiraria després de l'èxit de la consulta-, però els comunicòlegs entrevistats per les ràdios destaquen que el cartell electoral, amb el fons de banderes difuminades, té una estètica antiga, com si fos un préstec de campanyes de fa vint anys. Una altra vegada, com quan va anar al notari a aixecar acta de que no pactaria amb el PP, Mas haurà de bregar amb controvèrsies inesperades de campanya.

Si els experts pregonen que la política és comunicació, el PSC té ben apresa la lliçó. Pere Navarro pren el comandament del socialisme català en una contesa electoral amb un cartell de primer pla, un tall de foto atrevit a l'altura del front, i un rictus seriós i alhora afable. La posada en escena a Terrassa va mantenir la línia de modernitat habitual als socialistes, amb la foto de cartell que va sorgir a la pantalla d'un telèfon mòbil gegant. Els socialistes saben vendre el producte, però el problema és que hi ha dubtes sobre el producte o almenys això es dedueix de les enquestes que, indefectiblement, marquen una caiguda vertiginosa del PSC. L'eslògan, “Federalisme”, és la mateixa idea que defensava Zapatero i que havia estat enterrada al costat del projecte d'una Espanya plural abans que la crisi fes callar a Madrid aquests debats identitaris ara ressuscitats pel desafiament de CiU.

Pere Navarro disposa de quinze dies per resoldre dubtes sobre “l'alternativa sensata” que proposa el PSC, i que situa clarament enmig de la independència i el centralisme. I ha començat definint la independència “com a cortina de fum”. Navarro competeix estretament per la plaça de segona força política al Parlament amb el PP liderat per Alicia Sánchez-Camacho, que sempre traspua joventut i franquesa en els seus cartells.

Camacho va recórrer al nou bastió popular de Castelldefels -molt més presentable que el de Badalona- abans de rebre el suport personal de Rajoy avui a Lleida. El PP no necessita massa recursos imaginatius en aquesta campanya: en té prou amb atribuir-se la identificació amb Espanya i demana el vot útil per evitar la separació de Catalunya. De moment, tot queda supeditat a això i no cal recordar la necessitat de ser més durs amb la immigració i altres radicalitats per les quals va transitar fa tot just dos anys.

“Of course, we can”

Joan Herrera també apel.la a l'excepcionalitat dels temps. I a Cornellà, la terra de l'expresident socialista Montilla, va demanar “un vot excepcional” per a ICV-EUiA. Els ecosocialistes esperen reunir als votants d'esquerra que vulguin anar més enllà del federalisme del PSC i per això han adaptat el mític lema de l'Obama de fa quatre anys. El “Yes, we can” s'ha transformat, en versió catalana, en un “I tant si podem!”, més o menys un “Of course, we can” més condicional, o un “¡Claro que podemos¡” que uneix el dret a decidir amb els drets socials. El lema d'ICV-EUiA es beneficia, a més, de la imatge més natural i menys rubicunda d'Herrera per a una campanya.

Tot i que s'acosta una cursa electoral plena de dialèctica excepcional i de grans proclames, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va mostrar calma a la seva casa de Sant Vicenç dels Horts, localitat de la qual encara és alcalde. “L'aventura gegantina i extraordinària”, així defineix Junqueras la independència. Els republicans mantenen la serenitat que dóna voler “un nou país per a tots”, que és el seu lema, i sobretot, mantenen el tarannà tranquil de qui se sent convençut que porten reclamant l'Estat propi fa lustres i seguiran sense apartar-se’n d'aquesta idea, faci el que faci Mas.

Albert Rivera va començar fent campanyes despullat i ara emergeix il.luminat. No són només les enquestes que prediuen que duplicarà representació sinó un cartell amb el seu rostre resplendent, com si l’haguessin blanquejat. Ciutadans aconsegueix el difícil equilibri de competir amb el PP sense entrar a debatre amb els populars i amb serioses aspiracions de convèncer algun socialista espantat per l'Estat propi d'Artur Mas.

Per això Ciutadans va representar en el seu primer acte, a Barcelona, l'enderrocament d'un mur. Senzill i directe, com el seu cartell, com una campanya d'estalvi, en la qual tots els partits gastaran poc més de vuit milions d'euros, una reducció de més d'un 20% respecte a fa dos anys. La crisi mana encara que, de moment, gairebé ningú parla d'ella en la campanya.