Catalunya 20D: dos bipartidismes en joc
La política catalana ha viscut tan centrada en els seus compassos interns durant l'últim any que les eleccions a les corts espanyoles d'aquest diumenge semblen haver agafat a contrapeu a molts dels seus actors. La campanya s'ha desenvolupat en plena ressaca del 27-S i condicionada per les dificultats de l'independentisme per formar govern. En aquesta tessitura, les eleccions en què els partits emergents, Ciutadans i Podem, competeixen per desbancar al bipartidisme tradicional espanyol de PP i PSOE poden resultar també a Catalunya en un escenari inèdit, on en comú Podem, Ciutadans, ERC podrien fer-se amb la victòria per primera vegada.
El sistema de partits català i l'espanyol històricament han estat connectats, però han estat diferents. Entorn a la meitat de la població catalana ha votat de forma similar a la resta d'espanyols, mentre que l'altra part ho ha fet motivada per l'anomenat “eix nacional”, en un percentatge canviant segons fossin eleccions generals, autonòmiques, municipals o europees. Cal recordar que el PSC ha guanyat totes les eleccions generals des de 1977, mentre CiU quedava segon, fins a les de 2011, any en què CiU va ser la candidatura més votada amb 16 escons, 2 per sobre del PSC.
El 20-D continuarà l'estat de connexió en la diferència entre sistemes polítics, ja que en tots dos poden donar-se sengles canvis en la composició del mapa de partits. Si els sondejos no s'equivoquen, el 20-D serà l'últim capítol de l'esgotament dels dos bipartidismes solapats que han imperat durant els últims 35 anys a Catalunya: Un clau espanyola, de PSOE i PP, i un altre en clau nacional catalana, presentat per CiU i PSC. D'aquests, CiU ha desaparegut, quedant succeït per DiL i Unió, mentre que PSC i PP podrien obtenir els pitjors resultats de la seva història, tal com ha passat en eleccions recents.
Més emergents i més forts
Ciutadans, En comú Podem i ERC són les formacions que emergeixen amb força a Catalunya i que podrien, per primera vegada, fer-se amb el major nombre d'escons dels 47 que es reparteixen a Catalunya. Aquesta és, a més, l'única comunitat on els emergents es disputen la primera plaça, el que confereix a l'escenari català especial importància per a aquests partits. Catalunya donaria a Pablo Iglesias o Albert Rivera més de 10 escons, i podrien constituir una primera victòria psicològica si els de Domènech són capaços de repetir el “efecte Colau”, o si Ciutadans aconsegueix mantenir els números del 27-S.
Xavier Domènech, candidat d'En Comú Podem, ha anat creixent durant la campanya d'acord amb els trackings que s'han conegut, i té ara a les seves mans convertir-se en el candidat més votat. Aquest divendres ha donat l'última encaixada a la seva campanya, visitant les 4 províncies catalanes en només una jornada i tancant amb un acte a Terrassa, on Barcelona en Comú té la seva candidatura municipalista de vincles més estrets. La pretensió dels comuns és obtenir almenys un 15% de vot en totes les demarcacions, per poder formar un grup propi. De les quatre, Lleida és la província més difícil per a la marca catalana de Podem.
Ciutadans ha fet poca campanya a Catalunya, a la qual donen com a terreny segur. Els taronges han jugat la carta de tenir l'únic candidat a la presidència català, i han apostat per Juan Carlos Girauta, del sector més dretà, per defensar la plaça catalana. Els seus actes s'han centrat en els llocs més segurs, com Tarragona, que van visitar amb Rivera, o Salt i Santa Coloma, on va anar la líder catalana Inés Arrimadas.
Competició entre els independentistes
Per part dels independentistes, totes les mirades se centren en saber quin dels dos partits principals, DIL o ERC, es fa amb més vots que l'altre. Les eleccions generals, tradicionalment de segon ordre per a aquests partits, podrien acabar decidint qui alberga l'hegemonia dins de l'independentisme, una dada crucial per a la següent legisltaura. La competència entre Convergència i Esquerra s'ha desenvolupat amb guant de seda i sense que les formacions es llancessin retrets mutus, centrant les seves càrregues sobre Podem, Ciutadans o el PP, alternativament. També la CUP ha estat especial objecte de crítiques per part dels convergents.
ERC ha obtingut habitualment entre 1 i 3 diputats al Congrés, tenint el seu rècord en els 8 que van aconseguir el 2004. Els republicans esperen superar aquesta marca de la mà del seu número u, Gabriel Rufián, un nouvingut a la política insitucional que ha comptat amb el suport d'un veterà com Joan Tardà, número dos, durant la campanya. Esquerra ha aconseguit augmentar la seva representació en les últimes eleccions al Parlament, i ha obtingut en els últims anys alguns dels seus millors resultats en diverses localitats, encara que el seu major èxit va ocórrer al maig de 2014, quan va quedar en primer lloc en les eleccions europees.
A la casa de Convergència, l'aposta de la coalició DiL ha estat un home de la més estreta confiança d'Artur Mas, Francesc Homs, en un moment en què CDC comença al compte enrere per desaparèixer com a marca i l'espai poítico fundat per Pujol s'ha convertit en “masismo”. CiU ha aconseguit històricament entre 10 i 18 diputats, i segons els sondejos cauria fins a un 50% respecte als 16 obtinguts en 2011 passat. Si els pronòstics es compleixen, les eleccions del 20-D podrien ser la consolidació de la crisi electoral del nacionalisme de dretes, que ja ha perdut més de la meitat dels seus representants a la cambra catalana.
