Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Peinado multiplica los frentes del ‘caso Begoña’ sin lograr avances significativos
El miedo “sobrenatural” a que el cáncer vuelva: “Sientes que no consigues atraparlo”
OPINIÓN | 'En el límite', por Antón Losada

Raül Romeva encapçalarà la llista de CDC i ERC, seguit de Forcadell, Casals, Mas i Junqueras

Raül Romeva, al centre, acompanyat de Ramon Tremosa (CDC) i Oriol Junqueras (ERC)

elDiario.es Catalunya

Barcelona —

L'exeurodiputat Raül Romeva encapçalarà la llista independentista per al 27-S que Convergència, ERC i les entitats sobiranistes han estat negociant en els últims dies. Carme Forcadell, fins el maig passat presidenta de l'ANC, i Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, ocuparan els llocs dos i tres. El president Artur Mas ocuparia el número 4 de la llista, seguit pel president d'ERC, Oriol Junqueras.

Romeva va ser diputat d'ICV al Parlament Europeu des de 2004 fins a la passada legislatura, tot i que ha abandonat la militància en aquesta formació pel seu desacord amb la postura d'ICV en la qüestió sobiranista. Actualment és coordinador de projectes de la campanya Ara és l'Hora, impulsada per Òmnium i l'ANC.

Tot i que Romeva encapçali la llista, l'acord signat per CDC i ERC per al 27-S preveu un govern de coalició capitanejat per Artur Mas si sumen majoria al Parlament. El pes de cada partit es repartirà 60% per a CDC i 40% per a Mas, tot i que el gruix de la candidatura sortirà a proposta de les entitats sobiranistes, incloent la persona que encapçali la llista.

Independència republicana

La setmana passada Romeva defensava en un article publicat a Catalunya Plural l'independentisme des d'una perspectiva republicana: “Esgotada doncs la via espanyola, s'obre davant nostre la via catalana cap a la República, una via que, d'altra banda, podria fins i tot arribar a ser far i guia per fer avançar el republicanisme a l'Estat, per la via dels fets (si és possible a Catalunya, també ho ha de ser a l'Estat)”, assegurava.

Afegia que “encara hi ha qui creu que és possible un canvi de paradigma a l'Estat que permeti superar l'atzucac territorial i centrar d'aquesta manera el debat en la tradicional confrontació ideològica entre esquerres i dretes”. “Al cap i a la fi, això és el que passa als països normals, oi? Però no estem en un país normal. O, dit d'una altra manera, estem en un país que no viu una situació normal”, concloïa.

Etiquetas
stats