El circuit de Fórmula 1 de Montmeló: més d'un lustre de pèrdues de diner públic
El circuit de Catalunya no carbura. La instal·lació de Montmeló que alberga les competicions de Fórmula 1 i de motociclisme suma pèrdues de 58 milions en els últims set anys tot i la injecció de diners públics. Per si no fos suficient amb haver de reflotar el circuit, la Generalitat, accionista majoritària de l'empresa propietària del recinte, Circuits de Catalunya SL, ha de trobar ara un substitut de l'Ajuntament de Barcelona. El consistori ha anunciat que deixarà de subvencionar el circuit el 2019.
L'últim exercici en què el Circuit de Barcelona-Catalunya va aconseguir beneficis va ser el 2008. Des de llavors el circuit s'ha instal·lat en els números vermells, que han anat creixent des de 2013. Aquell any la instal·lació va perdre 6,8 milions. El 2014, les pèrdues van ser de 7,1 milions, xifra que va ascendir als 8,3 el 2015 i als 11,8 l'any passat –aquesta última és una xifra provisional inclosa en els pressupostos de la Generalitat, però que el departament d'Empresa assegura no poder confirmar.
Segons la documentació que acompanya els pressupostos catalans aprovats al març, el 25% dels ingressos del Circuit de Catalunya el 2017 provindran d'administracions públiques. La Generalitat hi contribueix amb sis milions d'euros, recaptats gràcies a la taxa turística. Entre ajuntaments i Diputació de Barcelona n'aporten cinc. El 2016 i 2015, les aportacions públiques van ascendir a deu milions d'euros, mentre que el 2014 van arribar als 14 milions.
Amb tot, el sosteniment d'ingressos públics no va ser suficient per garantir la viabilitat de la instal·lació els dos últims anys. La Generalitat va haver de sortir al rescat del Circuit a través de la seva societat dedicada, en teoria, a la promoció industrial, Avançsa, que va assumir íntegrament ampliacions de capital per valor de 2,5 milions el 2015 i de 7,5 milions el 2016.
Després del rescat, la Generalitat va augmentar la seva participació ja d'origen majoritària al circuit fins el 76,4%. Per contra, el 'lobby' del motor català, el RACC, la va reduir fins al 15,7%. L'Ajuntament de Montmeló va conservar el seu 7,9% de l'accionariat.
Malgrat que la Generalitat exalça el Circuit com un exemple de col·laboració publicoprivada, els ingressos provinents d'empreses són inferiors als del sector públic. En concret, d'un milió d'euros, 400.000 més que el 2016. Fonts del sector consultades reconeixen que la retirada de fons de l'Ajuntament de Barcelona de cara al 2019 posa en dificultats la viabilitat de la instal·lació.
Colau dóna nou milions a la F-1
La intenció dels de BComú quan van arribar al consistori el 2015 era retirar de cop els fons, ja que no consideraven “prioritària” la Fórmula 1 i molt menys els 16 milions que es van pagar sota el mandat de Xavier Trias (CiU). Finalment han optat per una sortida més pragmàtica: reduir progressivament els fons municipals fins 2019. Així, a més dels dos milions que van pagar l'any passat, destinaran al circuit tres milions aquest any, 2,5 el 2018 i 1,5 el 2019. En total, el consistori d'Ada Colau abonarà 9 milions, set menys que el seu antecessor.
El regidor de Turisme de Barcelona, Agustí Colom, s'encarrega de passar la pilota a l'altre costat de la plaça Sant Jaume. Segons la seva opinió, la retirada progressiva de fons municipals fins al 2019 “permet guanyar temps perquè la Generalitat sigui capaç de trobar finançament públic i privat necessari per a la viabilitat del circuit”.
El més idoni, segons fonts del sector, seria que hotelers o empresaris del motor que es beneficien de les activitats del circuit augmentessin les seves aportacions. Més encara tenint en compte les xifres de les quals presumeix el propi Circuit: segons un estudi presentat l'any passat, el 2015 l'impacte econòmic de la instal·lació va ascendir a 340 milions.
Una de les carpetes més complicades del circuit és la seva relació amb la competició de Fórmula 1, comandada pel magnat Bernie Ecclestone. Tal com va explicar el diari ARA, el cost de portar la Fórmula 1 a Catalunya no ha baixat en els últims anys dels 22 milions d'euros, el que ha posat en risc la viabilitat del circuit.
El pla urbanístic, als tribunals
La Fórmula 1 no és l'únic núvol sobre el futur del circuit. La CUP va portar el mes de gener passat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el Pla Director Urbanístic (PDU) d'ampliació del circuit en considerar que vulnerava la normativa urbanística.
El pla pretén rescatar el circuit mitjançant la construcció d'un macrocomplex d'oci i turisme al seu voltant. Preveu un centre comercial, hotels, un circuit de 'karts' i una zona industrial per albergar empreses del sector automobilístic. La Justícia encara no s'ha pronunciat al respecte.
