Una dona denuncia el Clínic per usar fòrceps en el seu part només perquè diversos residents aprenguessin

Nancy Álvarez tenia 24 anys quan, el 2011, va acudir a l'Hospital Clínic de Barcelona per donar a llum. Res va sortir com esperava. Durant el part, fins a tres metges residents van tractar d'extreure el seu nadó amb fòrceps, cosa que, finalment, va haver de fer la metgessa adjunta que es trobava amb ells. La nena va patir una fractura cranial severa, hemorràgia intracranial, un infart i convulsions. Álvarez i l'associació El Parto es Nuestro han denunciat a l'hospital perquè consideren que l'ús de fòrceps no era necessari en aquest cas i que es va fer tan sols amb una intenció didàctica, és a dir, perquè els residents practiquessin, cosa que finalment va acabar causant greus perjudicis a mare i filla.

L'associació adjunta diverses proves a la seva denúncia. D'una banda, el testimoni de l'amiga que va acompanyar a Nancy en el part, Zunilda López. “La caparró de Valeria ja es veia. La doctora i els practicants es van anar a una altra sala amb una altra partera i el van deixar sola a Nancy com 40 minuts amb el caparró de la bebè que ja es veia. Després van tornar i van portar unes pinces i van dir haurien de fer-les servir. Quatre vegades li van fer fòrceps. Tres vegades els estudiants i un cop la doctora”, explica López, que assegura que en una ocasió la metgessa adjunta va dir a un dels residents “així no, que li pots trencar el cap”.

Com a conseqüència de les seves malalties, la bebè va ser traslladada a l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues de Llobregat. La denúncia aporta el diagnòstic que allà li van fer, en el qual es constata que la bebè “presentava un hematoma epidural secundari a trauma obstètric per part instrumentat”, falta de to muscular i un infart isquèmic a la zona de la fractura cranial. Les lesions li van provocar danys neurològics en la meitat dreta del seu cos.

El Parto es Nuestro subratlla que es tracta d'un cas de “fòrceps didàctics” : “Aquesta pràctica anacrònica ha de ser eradicada per complet dels paritoris, perquè suposa un atemptat contra la integritat física i moral de mare i fill i pot tenir conseqüències irreparables per a la salut de tots dos. A més, és innecessari ensinistrar els estudiants utilitzant el cos de dones reals als que no es demana el consentiment , ja que en el mercat hi ha models i maniquins preparats perquè es practiqui amb ells”, diu l'associació, que vol treure a llum aquest cas per demostrar que aquesta pràctica continua duent-se a terme “de manera habitual”.

Francisca Fernández, advocada del cas, assenyala que l'hospital no els ha proporcionat tota la informació que han sol·licitat . De fet, en la denúncia demanen una còpia íntegra de la història clínica de Nancy Álvarez i la seva filla, així com un informe del departament d' informàtica i l'arxiu d'històries clíniques per comprovar qualsevol eliminació o modificació de dades. “Després d'insistir ens han donat una història clínica incompleta, en la qual falta informació que ha de contenir, tal com preveu la Llei d'Autonomia del Pacient”, diu.

L'Hospital Clínic ha declinat fer comentaris sobre el cas. No obstant això, en l'historial clínic que fins ara ha proporcionat a la denunciant, s'assegura que l'ús de fòrceps va ser prescrit per “alleujament expulsiu”, és a dir, per facilitar el part ja que consideraven que el temps d'espera era excessiu.

Parts instrumentals

“Abans es feien molts fòrceps per alleujament d'expulsió, ara només s'haurien d'emprar en casos en què ha passat molt temps, dues o tres hore , i es donen certes circumstàncies”, explica Emilio Santos , ginecòleg i membre de El Parto es Nuestro. En l'expedient amb què compten les denunciants s'assenyala, però, que en el cas de Nancy tan sols havien transcorregut 40 minuts.

Sants destaca que fins fa uns anys sí que es practicaven “fòrceps didàctics, només perquè aprenguessin els residents”, una cosa que és il·legal des que va entrar en vigor la Llei d'Autonomia del Pacient. “Avui dia, utilitzar fòrceps només com a pràctica docent és il·legal. Els metges residents aprenen veient l'adjunt i, arribat el moment, intervenint sota la supervisió de l'expert, tal com es fa en qualsevol altra pràctica. En cap cas s'ha de fer si no està medicalment indicat i només perquè els residents practiquin”, explica .

Una ginecòloga del servei d'obstetrícia de l'Hospital de Fuenlabrada consultada per aquest diari assegura que els parts instrumentals (en els quals s'usen, per exemple, fòrceps) representen entre el 20 i el 25% del total, de manera que els residents tenen sobrades oportunitats d'entrenar en ells. “No té sentit fer-ne un expressament, si això és així és innecessari i gens ètic”, diu la ginecòloga, que insisteix que tots s'han de fer sota prescripció mèdica que ha de figurar per escrit en la història clínica de la pacient.

L'advocada del cas subratlla que compten també amb l'informe pericial d'un ginecòleg i d'un pediatre en els que defensen, entre altres coses, que per dur a terme la pràctica dels fòrceps és fonamental la perícia i que no s'entén que calguessin quatre intents per treure a la nena. En la seva denúncia sol·liciten la identificació de tots els professionals sanitaris que van intervenir en l'atenció a la denunciant, el protocol d'atenció al part de l'hospital, el registre de parts del servei de maternitat en el primer semestre de 2011 i l'itinerari formatiu dels residents de ginecologia i obstetrícia.