Bergen, el campament base dels fiords

Si teniu Noruega a la llista de països pendents i esteu pensant en posar-hi remei, comenceu per Bergen, la segona ciutat en nombre de població. No és que Olso, la capital, no sigui una ciutat atractiva i digne de visita, que ho és, sinó que Noruega és, per sobre de tot, natura i paisatge, i la costa atlàntica és on la imponent bellesa d’aquest país nòrdic explosiona amb més espectacularitat. Diu la propaganda oficial que Bergen és la porta d’entrada als fiords noruecs, i per una vegada la propaganda oficial no menteix ni exagera, ja que Bergen és sens dubte el campament base de qualsevol incursió als fiords, un d’aquells meravellosos capricis de la geografia que cal assaborir lentament.

Després de la Mediterrània, el Mar del Nord és la segona destinació de creuers d’Europa, i això no és perquè sí. Aquí tenim el clima i tenim la història, la cultura, l’art. La Mediterrània atrau perquè és el bressol de la civilització occidental. Allà, en canvi, tenen el paisatge, serè i majestuós, que conformen els milers de quilòmetres de costa escapçada per l’efecte de la glaciació. La prestigiosa National Geographic va situar els fiords en el primer lloc del rànquing mundial de destinacions turístiques naturals més ben conservades. I Bergen és, efectivament, la seva porta d’entrada, com Barcelona ho és de la major part de rutes mediterrànies.

Excursions per a tots els gustos

Les sortides des del port de Bergen inclouen múltiples opcions, des de creuers de dotze dies que arriben fins a Tromsø i Kirkenes, al cercle polar àrtic, fins a excursions d’anada i tornada en un dia que penetren als fiords més propers. Els dos més buscats, per la seva condició de patrimoni de la Humanitat, són el Geirangerfjord y el Nærøyfjord, i es troben a una distància assumible des de Bergen, per bé que seria convenient més d’un dia en cada cas per gaudir-los al màxim. Sigui com sigui, la millor tria hauria d’incloure sempre alguna ruta a peu o en cotxe fins el cims, perquè si els fiords són extraordinaris vistos des del mar ho són cinc vegades més vistos des del punt més alt possible de terra.

Partint de Bergen, la major part de rutes tiren cap el nord, la qual cosa té tota la lògica, però per ficar-se a la postal més coneguda de Noruega cal anar cap al sud, en concret cap a Stavanger. Allà es troba “el púlpit” (preikestolen), un colossal penya-segat no apte per a persones amb vertigen, situat a 600 metres per sobre del Lysefjorden (el fiord de la llum). Només s’hi arriba a peu, després d’una excursió que dura unes dues hores. Per aquesta talaia de roca, plana i pelada, passen cada any milers de turistes, però no té cap tanca ni mesura de seguretat, i des què l’octubre de l’any passat un estudiant espanyol va caure al buit s’ha obert un debat sobre la conveniència de posar-ne. Mai abans havia caigut ningú.

Bryggen, el barri hanseàtic

Però abans de planificar cap excursió cal fer una bona passejada per aquesta ciutat. A l’Edat Mitjana, Bergen era la localitat més important d’aquestes latituds. Va formar part de la Lliga Hanseàtica, la potent confederació de ciutats més dinàmiques del nord d’Europa, nodes d’una xarxa comercial marítima que s’estenia des del canal de la Mànega fins el Bàltic. La prosperitat d’aquests territoris és en bona part hereva de l’empenta econòmica i el pacte de mútua defensa dels mercaders de la Hansa. A Bergen, el barri portuari, anomenat Bryggen, evoca aquells temps de puixança menestral, res a veure amb l’estereotip del víking sanguinari, si bé en realitat els encantadors edificis de fusta són força posteriors, del segle XVII, fruit de la reconstrucció després d’un gran incendi que va arrasar el barri original. Bryggen també està catalogat com a patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

A tocar del Bryggen, també a la zona portuària el mercat de peix és de visita obligada, en temporada alta pot semblar una turistada per l’alt percentatge de turistes que s’hi apleguen, però de fet és un mercat on compren els locals i on el producte és car perquè és fresc i perquè a Noruega res no sembla barat. I l’altra activitat imprescindible consisteix en agafar el funicular que puja a un dels turons que envolta la ciutat, per gaudir de les sensacionals vistes.

El tren de Flam

Una altra excursió molt típica des de Bergen és cap a l’interior, fins a una localitat anomenada Flam, on s’agafa un antic tren de muntanya, avui tren turístic, que en els 20 km de recorregut supera un desnivell de gairebé 900 metres, passant per espectaculars cascades fins a arribar a una vall des d’on es pot contemplar un dels ramals del fiord més gran del país, el Sognefjord (de fet, el de Nærøyfjord és també un ramal d’aquest gran fiord). Natura en estat pur.

Tot i les baixes temperatures, a l’hivern també està obert el tren de Flam i operen igualment moltes línies de ferris i creuers, només s’ha de tenir la prevenció de matinar perquè a partir de les quatre de la tarda comença a fer fosc. Els noruecs recomanen la primavera i la tardor com els millors moments de l’any per visitar els fiords, però evidentment l’allau principal de turistes el tenen durant els mesos d’estiu.

Un últim apunt: els fiords es poden recórrer en cotxe, perquè, tot i la complicada orografia les rutes són plenes de ponts, túnels i ferris amb una bona freqüència de pas (millor informar-se’n abans) que permeten resseguir l’accidentada costa atlàntica amb certa comoditat. Per un enginyer de camins, Noruega deu ser un èxtasi constant. Amb tot, des de Bergen és poc aconsellable fer un salt a Oslo en cotxe. A Noruega pràcticament no hi ha autopistes i els límits de velocitat són severament controlats, o sigui que els poc més de 500 kilòmetres que separen les dues grans ciutats es transformen en un trajecte interminable per una carretera que aquí tindria més de comarcal que de nacional. Millor deixeu Oslo per un altre ocasió, que també s’ho val.