Una vella llegenda croat diu que, quan Déu es va disposar a repartir la Terra entre els seus pobladors, es va oblidar dels croats. Enorme errada la del Creador que, per compensar-los i no semblar un garrepa, va decidir cedir-los el tros del planeta que s'havia reservat per a ell ...
Va ser així com aquests eslaus del sud es van assentar als Balcans, encaixonats entre Eslovènia i Bòsnia i Hercegovina, però amb el fabulós mar Adriàtic als seus peus.
Que després vinguessin els personatges de 'Jocs de Trons' i s'apoderessin d'ell, ja és una altra història ... Fora de les pantalles, i segons la tradició popular, va ser així com aquests eslaus del sud es van assentar en aquesta part dels Balcans, encaixonats entre Eslovènia i Bòsnia i Hercegovina, però amb el fabulós mar Adriàtic als seus peus.
Dues dècades després, el turisme ha recuperat el pols que exhibia abans de la guerra dels Balcans i és la principal font d'ingressos per al país durant l'estiu.
Ja fa anys que Dubrovnik exhibeix de nou la seva pètria bellesa i els turistes s'amonteguen en ella com abelles en un rusc. Però si un visita la considerada Perla de l'Adriàtic, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1979, s'entén per què.
En un grapat de metres quadrats, l'edat mitjana torna al present en tot el seu esplendor, com si els segles i les bombes no haguessin afectat els gairebé dos quilòmetres de muralla que fortifiquen la seva multiestilística catedral, les seves belles esglésies i els centenars de cases de pedra que, adossades en sentit ascendent, dibuixen el peculiar perfil de la part vella de la ciutat (Stari Grad).
La imponent muralla compta amb tres forts, 16 torres, sis bastions, dues fortificacions i dues ciutadelles, arguments suficients perquè els productors de 'Joc de Trons' no dubtessin a triar aquesta zona i els seus voltants per localitzar les històries medievals que tramen la popular sèrie.
Nombrosos operadors turístics de la ciutat ofereixen als seus fans un recorregut per alguns dels escenaris en què Robert Baratheon i els Targaryen dirimeixen les seves diferències. Però si vostè va just de pressupost, pot estalviar-se la despesa: es poden reconèixer sense necessitat que un guia els indiqui.
Per uns 10 euros, un pot pujar a la part de vianants de la muralla, a 25 metres d'altura, caminar-la sencera, atalaiar des de les seves torres, gaudir amb les fabuloses vistes i admirar la impecable reparació de les teulades, que acoloreixen Stari Grad de terracota i ocre.
Entrant a la zona emmurallada per la porta de Pile, un mapa indica tots els edificis que van ser pastura de les bombes. D'una altra manera, seria impossible identificar-los: tots han estat perfectament reconstruïts i avui la majoria tenen un ús turístic. Ofereixen allotjament als visitants que es moren per pernoctar dins de les muralles, per més car que aquest sigui i per més escales que calgui pujar i baixar per accedir-hi.
La ciutat de les escales
“A Dubrovnik, tot són escales. No és una ciutat per a vells ... ”, em diu un senyor sexagenari, mentre em guia pel barri de Lapad i pugem més escales. Lapad està a mitja hora caminant de Stari Grad, sobre el verd turó, i ofereix allotjaments més barats i familiars que els de la part vella. També, la possibilitat d'apropar-se a peu, seguint un sender, a les petites cales -la majoria de roca- de la part més nova de la ciutat, on es concentren els hotels més convencionals.
Banyar-se en alguna d'elles a primera hora del matí, quan encara estan desertes, és un plaer, comparable al de veure la posta de sol des de dalt de la muntanya Srd o al de contemplar la bella panoràmica que de Stari Grad i de l'illa de Lokrum que ofereix el Fort Lovrjenac.
A un escàs quart d'hora del port de la Ciutat Vella, Lokrum és una excel lent opció per passar un dia de platja -de nou rocosa-, mar i caminades entre frondosos arbres i paons, ja que aquest petit pulmó verd és un parc nacional en el que està prohibit pernoctar.
A la part més alta de l'illa, Fort Royal regala una bella imatge de Ragusa -Dubrovnik també es coneix per aquest nom- i recorda els horrors de la guerra. 'Luksa Tomic. 1970-1992. HV Vojnik 169', resa una placa situada a l'entrada, sobre un llaç amb la bandera croata. El refugi està ben conservat -potser recuperat-, però al seu costat la mala herba envaeix una casa que les bombes van deixar sense teulada ni finestres.
La memòria del conflicte és discreta, però permanent. El Fort Imperial, a la part alta de la muntanya Srd i punt clau de la resistència croata, acull ara una imprescindible exposició permanent sobre aquella guerra que, en total, va segar unes 250.000 vides i va desplaçar a un milió de persones, en plena Europa, fa tan només dues dècades.
Fusells de tot tipus, casquets de bombes i de magranes, les ràdios amb què es comunicaven, vestimenta militar i fotografies -moltes sobrecogedoras- il·lustren el relat croat “de la resistència davant l'agressió sèrbia”.
Com el que allí es veu no és plat de molt bon gust, un pot tractar d'assentar l'estómac més tard sopant una bella rodanxa de tonyina a la taverna Lady Pi-Pi. A l'entrada, l'estàtua en pedra d'una dona orinant cap a una font justifica el nom i una cambrera va donant pas als comensals que fan cua. El local no admet reserves i l'espera pot superar la mitja hora: les vistes que ofereix des de la terrassa sobre la Ciutat Vella són iguals de bones que el menjar.
Split, nits de festa en el palau de l'emperador
Connectades amb Dubrovnik per ferri, les illes Elafites són una altra bona opció per passar jornades senceres de natura i platja. Però si es disposa de diversos dies, la visita a Split hauria de ser obligada. Situada a uns 500 quilòmetres al nord de l'Atenes dàlmata -altre dels sobrenoms de Dubrovnik-, aquesta ciutat costanera és una petita joia, una mena de Tarragona de l'Adriàtic.
Ofereix història, cultura, segles d'arquitectura, zones de bany inesperades i una banda sonora sorprenent: el cant de les cigales és tan fort que pot sentir-se en bona part de la ciutat, a qualsevol hora del dia.
Assentat sobre l'antic palau de Dioclecià, l'emperador romà que ho va manar construir al segle IV, el casc antic de Split és un viatge al passat. Les seves altes i fèrries muralles parlen de la bona protecció que tenia el lloc. Els seus marbres italians, el granit vermell i les esfinxs egípcies que encara avui s'aixequen al costat de la catedral, de la riquesa que va arribar a atresorar. La seva porta Áurea i els seus laberíntics carrerons, de com els seus habitants es van assentar sobre l'esplendorós passat romà i el van adaptar a les noves necessitats.
Les de caràcter religiós van convertir el mausoleu de Dioclecià en catedral, la més petita del món, segons la publiciten els autòctons, i una de les més antigues. La barreja d'estils arquitectònics en el seu interior la singularitzen, sens dubte. La seva cripta i la torre del seu campanar, la més elevada de Split, fan d'aquest temple dedicat a Sant Duje un dels atractius turístics de la ciutat.
Visitar el conjunt costa uns sis euros i, si no es té vertigen, pujar dalt del campanar és imprescindible. Les vistes sobre l'entramat de la ciutat, sobre el port que s'obre al mar i sobre el turó de Marjan són espectaculars.
Marjan és, precisament, un dels miradors naturals de la urbs. I, a més, un espai ideal per sortir a córrer i per banyar-se. Envoltant el turó, un troba diversos llocs des dels quals llançar-se a l'aigua sense més, com sol fer-ho la gent del lloc.
Als peus del turó, el port esportiu homenatja els medallistes olímpics croats -unes plaques de bronze incrustades al passeig recorden els seus noms, els Jocs en els que van triomfar i quin metall van aconseguir- i ofereix moderns locals en què sopar o prendre una copa. És un dels passejos recomanables, especialment de nit, quan l'ambient s'anima.
I això, a l'estiu, és una constant a Split, també declarada Patrimoni Històric de la Humanitat en 1979. Al marge dels festivals i dels concerts que s'organitzen, gairebé cada nit és possible escoltar música en directe i gratis al carrer. L'ofereixen alguns dels innombrables restaurants que es concentren al nucli antic, però no només: passar per una petita plaça i topar amb una actuació és d'allò més habitual.
Zagreb, l'agradable sobrietat de la capital
Split és activa i jove. Dubrovnik, més convencionalment turística. I, si es vol posar un contrapunt a ambdues, Zagreb, la capital del país, el proporciona. Situada a l'interior del país, concentra, a més de l'aparell burocràtic, la monumentalitat i el tipus d'arquitectura que recorda a l'Imperi Austrohongarès.
Lluny del bullici i de les presses d'altres capitals europees, Zagreb convida a passejar amb tranquil · litat, sense massa aclaparaments de gent i amb una mirada curiosa. Teatres, museus i esglésies, tots molt ben conservats, se succeeixen a la Ciutat Baixa (Donji Grad) i en l'Alta (Gornji Grad), la seva divisió principal al costat de la del riu Sava.
La seva catedral és bonica. El Dolac, el seu popular mercat a l'aire lliure, un espai ideal per comprar fruita. I la seva vida nocturna, al voltant de la plaça Josip Jelacic, punt neuràlgic de la capital, una agradable sorpresa.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
