La portada de mañana
Acceder
UP busca el apoyo del bloque de investidura en la ley del 'solo sí es sí'
Escrivá se abre a nuevas medidas para desbloquear la reforma de pensiones
OPINIÓN | 'Sánchez decreta un 155 para Igualdad', por Esther Palomera
Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Jim Morrison a París i la guerra de cementiris

Vistes de la Torre Eiffel.

Hi ha diverses versions d'aquesta història. El que sí que sembla clar és que a Jim Morrison li agradava passejar-se per darrere de la catedral de Notre-Dame, prop de la riba per on flueix l'aigua del Sena, per visitar la mítica llibreria Shakespeare and Company. Caminant des del seu apartament, a la Rue Beautreillis, es plantava en aquell racó en poc més de vint minuts. Una llibreria que també servia de punt de reunió de molts escriptors expatriats que van viure en un moment o altre a la capital francesa, com William Burroughs, Julio Cortázar o Henry Miller.

Igual Morrison fullejava els llibres borratxo, sense acabar-los de veure del tot, sumit en un pou intern en una època en què el monstre de l'alcoholisme l’engolia massa sovint i algunes altres drogues també. Ell, que havia estat un sex simbol nord-americà, l'ànima de The Doors, ara estava desmillorat i els problemes en els pulmons li feien cansar-se més del normal per a algú de 27 anys. Per això, s'havia pres la seva estada a París com una manera de fugir de la fama, que últimament se li havia fet irrespirable per diferents motius.

 

 

Morrison compartia apartament amb la seva xicota, la Pamela Courson, una amant de l'heroïna que, segons diuen alguns, li havia induït a ell també a xutar-se. Va ser en aquest pis on van trobar el seu cos ja sense vida, suposadament després d'una sobredosi, el 3 de juliol de 1971. Però és en aquesta part de la història on no s'acaben de posar d'acord els experts. Diversos testimonis –el fotògraf de guerra Patrick Chauvel i el periodista francès de The New York Times, Sam Bernett- apunten al fet que en realitat va morir en el bany del Rock ‘n’ Roll Circus, una discoteca que atreia a altres estrelles del moment, com els Rolling Stones, Jimi Hendrix o Led Zeppelin. Estava –ja no- en el número 57 de la Rue de Seine.

Diuen que l'encarregat del local va haver de cridar a un dels seus homes de seguretat perquè tirés la porta del bany a baix. Morrison portava allí una bona estona tancat, provant la merda que li acabaven de passar un parell de camells. Quan els responsables del Circus ho van descobrir, van intentar rentar-se les mans i es diu que el van pujar en un taxi –no se sap si ja del tot mort- per deixar-lo a casa seva, com si a la discoteca no hagués passat res.

Una altra versió descriu aquesta nit d'una altra manera. Morrison hauria passat les seves últimes hores de vida a casa, amb la seva parella, drogant-se i escoltant música, i hauria acabat trobant-se malament i anant a prendre un bany, on hauria expirat envoltat d'aigua calenta.

Sigui com sigui, el seu cos està enterrat a París -encara que ell era de Melbourne, Florida- perquè es diu que uns dies abans de morir va estar passejant amb un amic per Père-Lachaise –la necròpoli més gran de la capital- i li va confessar que li agradaria que l’enterressin allí. Ara, la seva tomba és la més visitada de tot el cementiri, més que la d'Oscar Wilde, més que la d'Edith Piaf, més que la de Guillaume Apollinaire o Frédéric Chopin i més que la de qualsevol altre de les desenes de personatges històrics que allí descansen.

De fet, a París hi ha una guerra tàcita entre cementiris, està plagada d'ells: compta amb un total de 20 i a nivell de dimensions, al de Père-Lachaise el segueixen el de Montparnasse i el de Montmatre.

 

 

La necròpoli on descansen les restes de Jim Morrison va obrir les seves portes al 1804, però no va agradar als parisencs, perquè per en aquella època quedava fora de la ciutat i estava, a més, en una zona bastant humil. Com un acte de màrqueting, es diu que van traslladar allà les restes de la Fontaine i Molière per canviar la percepció del lloc i aconseguir que més gent il·lustre decidís ser-hi enterrada. Sembla que va funcionar, perquè amb el temps, aquesta mescla de necròpoli i parc anglès, es va anar ampliant i ara és el que compta amb més tombes en tot París.

Però no és l'únic on han trobat el repòs etern personatges famosos, aquest és un reclam que es disputa amb el cementiri de Montparnasse i el de Montmatre. És difícil escollir visitar només un d'ells si s'és un amant de la literatura, de la música o del teatre, perquè els majors referents tenen les seves sepultures repartides pels tres.

 

 

Vueling vola de Barcelona a París.

Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats