Passejant entre sexshops i puticlubs et trobes murs d'edificis sencers -fins a 38m d'alçada- pintats per grans com Shepard Fairey, conegut artísticament com Obey, que té també la famosa marca de roba, D*Face, Ros i molts més. Però no és només art urbà, també hi ha exposicions de fotos que pengen dels balcons, concerts, arts escèniques a peu de carrer, rutes gastronòmiques, festivals de cinema…És el MAUS (Màlaga Art Urbà Soho).
Es podria dir que tot va començar amb el Centre d'Art Contemporani (CAC). De vegades fa falta crear ones expansives a partir d'un diamant en brut o deixar anar un antídot enmig de zones desolades perquè contagiïn a tot l'entorn i que l'herba torni a créixer.
Aquest va ser el cas del CAC. Es va apoderar de l'antic Mercat de Majoristes, que al 1987 va ser declarat Bé d'Interès Cultural però que necessitava una remodelació a fons. L'edifici estava en el que era la perifèria de la ciutat, al costat del port, en una zona abandonada i deteriorada, on es concentrava la prostitució i l'estraperlo. I l'herba va tornar a brotar.
Al febrer del 2003 es van inaugurar els actuals 6.000 metres quadrats de superfície total del museu, dels quals 2.400 metres quadrats es destinen a exposicions, i va començar a gestar-se el que avui es coneix com el Soho, una idea que va sortir dels veïns i comerciants de Muelle Heredia i que amb l'ajuda de l'Ajuntament de Màlaga ha aconseguit una gran transformació urbanística i ha fet possible el MAUS.
Sorprenentment, és aquest mateix Ajuntament el que ahir multava uns grafiters de fama internacional per pintar en una façana del barri. Els artistes comptaven amb la llicència, però aquesta era per a la “rehabilitació i pintura de la façana” i “no per a una intervenció d'art urbà”. Contradiccions de la vida...
El barri barreja ara antiguitat i decadència amb modernitat i desprèn certes reminiscències de la metamorfosi del Raval de Barcelona combinat amb un Brick Lane a l'andalusa. Un llenç a l'aire lliure, una galeria d'art urbà on més de 100 artistes de tot el món han deixat la seva impremta i on es duu a terme una bona programació en tots els àmbits artístics.
Per això el projecte Google Street Art s'ha fixat en el Soho de Màlaga i ho recull en la seva col·lecció de cinc mil imatges d'obres d'art urbà repartides per quinze països de tot el món.
Aquest renéixer ha fet que al costat de bars de tota la vida hagin anat brotant creperies modernes, cafès hipster i demés. Després et trobes amb joies que han estat sempre allà i que espero que perdurin molt de temps, com A l'est del eden: El refugi del cinèfil. Què és? Doncs una petita botiga que amaga una infinitat de pòsters de pel·lícules, d'actors, de cantants, fins i tot hi ha fotogrames convertits en quadre, postal o imant, a més de figures en petit d'actors. Un tresor on passar-se hores per trobar cartells inèdits o moments mítics que han passat a la història del cinema. I després estan els locals amb infinitat de jocs de taula i de rol, plens fins a rebentar.
Normalment Granada té més fama musical, com a bressol de l’indie rock espanyol (i amb raó), però a nivell de rock i garage dels 60, 80 i fins a gairebé el 2000, de blues, punk…Màlaga, des de fa uns 10 anys, s'ha convertit en un bon lloc. No perquè sigui el bressol, òbviament, sinó pels bars on escoltar-ho i perquè a més tens el privilegi de la música en directe, que sempre és d'agrair, i més si són locals petits i actuen grups de la zona. A més, bastants d'ells, com el Drunk’o’rama, el ZZ Pub o el Velvet, estan en ple centre de Màlaga i a pocs metres l'un de l'altre, així que és tot molt fàcil, només cal deixar-se portar.
Els vents del sud-est van amuntegant petits cúmuls de sorra fina, formant així les dunes embrionàries. La sorra segueix volant transportada pel vent i les dunes es comencen a moure, unint-se a d’altres per formar dunes més grans que avancen en paral·lel cap a l'interior, com si d'una dansa ben coreografiada es tractés. Però a les valls que van deixant, es va assentant la vegetació, arrelant. Així, alguns dels monticles van perdent mobilitat i s'acaben convertint en dunes fixes.
Aquest és el paisatge que es pot veure a les Dunes d'Artola, l'únic sistema de dunes fòssils i mòbils de tipus atlàntic de tot el Mediterrani que al 2003 va ser catalogat com a Monument Natural per la Junta d'Andalusia.
Primer cal creuar una pineda, caminar per una passarel·la entre matolls mediterranis sobre dunes, amb el sol malagueny empenyent-nos a banyar-nos ja, i finalment s'arriba a l'estreta platja nudista. Està a menys d'una hora amb cotxe de Màlaga i és un bon lloc per recuperar forces després de dies de cremar soles de sabates amb infinites visites.
Vueling vola de Barcelona a Màlaga diàriament.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
