eldiario.es

9

CATALUNYA

De policies i manifestacions

No passa només aquí però sí que passa cada cop més. I ens preocupa. Malauradament ja comença a ser més que habitual veure imatges de persones que es manifesten pacíficament contra les mesures d'austeritat a la Unió Europea i que reben cops o puntades peu, o que són ruixades amb gas lacrimogen o ferides a la cara i als ulls per projectils de goma...Passa a Grècia, a Romania i també a Catalunya i a la resta de l'Estat.

Tot i la gravetat d'aquests fets, el panorama és força desolador: en l'actualitat les autoritats, totes, no investiguen prou ni solen castigar l'ús excessiu de la força per part de la policia, i en cas d'iniciar-se investigacions, les demandes queden arxivades al no poder identificar-se els agents implicats perquè no compleixen amb l'obligació de portar visible la identificació. En el cas de Catalunya, els Mossos d'Esquadra ignoren  sistemàticament el Decret 217/2008 del 4 de novembre, sobre la utilització del número d’identitat professional dels agents.

La utilització d'armilles de protecció per part dels agents antiavalots oculta aquest número i fa impossible l'exercici d'un dret de tots els ciutadans: poder identificar en tot moment els agents. No hi ha excepcions per a aquesta norma, només quan els agents vesteixen uniforme de gala, i no és precisament l'equipament que porten els agents de la Brigada Mòbil (BRIMO) o de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO).

Seguir leyendo »

La pèrdua de l’habitatge, una injustícia notòria

El 2012 ha estat un any molt dur per milers de famílies. El creixent atur, que ja afecta a un 25% de la població espanyola, l’elevat endeutament, i la conseqüent disminució d’ingressos, han fet que moltes famílies hagin perdut els seus habitatges per no poder fer front al pagament dels crèdits hipotecaris o els lloguers dels pisos.

El problema dels desnonaments és, segurament, l’exemple més clar de la crisi social i de valors que patim. Quan una persona perd el seu habitatge i queda, a més a més, amb un gran deute pendent vol dir que, difícilment, tindrà una segona oportunitat. Si no rep ajudes públiques o el suport de gent propera, entrarà, sense remei, en la roda de l’exclusió social.

L’exclusió social, les desigualtats, no disposar d’un habitatge poden provocar en les famílies frustració, angoixa, inseguretat i baixa autoestima. I tot això pot acabar concretant-se en uns majors índexs de malalties mentals, fracàs escolar, augment del consum de drogues i suïcidis com, per desgràcia, ja hem viscut.

Seguir leyendo »

La pérdida de la vivienda, una injusticia notoria

El 2012 ha sido un año muy duro para miles de familias. El creciente desempleo, que ya afecta a un 25% de la población española, el elevado endeudamiento, y la consecuente disminución de ingresos, han hecho que muchas familias hayan perdido sus viviendas por no poder hacer frente al pago de los créditos hipotecarios o a los alquileres de los pisos.

El problema de los desahucios es, seguramente, el ejemplo más claro de la crisis social y de valores que sufrimos. Cuando una persona pierde su vivienda y queda, además, con una gran deuda pendiente quiere decir que, difícilmente, tendrá una segunda oportunidad. Si no recibe ayudas públicas o el apoyo de gente próxima, entrará, sin remedio, en la rueda de la exclusión social.

La exclusión social, las desigualdades, no disponer de una vivienda, pueden provocar en las familias frustración, angustia, inseguridad y baja autoestima. Y todo eso puede acabar concretándose en unos mayores índices de enfermedades mentales, fracaso escolar, aumento del consumo de drogas y suicidios como, por desgracia, ya hemos vivido. 

Seguir leyendo »

"Això sí que no! Si ens retallen, desapareixem"

Discapacitats i familiars van cridar contra les retallades a la plaça Sant Jaume (Edu Bayer)

La plaça Sant Jaume s'ha convertit aquesta tarda en l'epicentre reivindicatiu dels 47.000 discapacitats intel.lectuals que viuen a Catalunya i dels seus familiars. En el dia mundial d'aquest col.lectiu, unes 5.000 persones han ocupat l'espai que separa l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per cridar a les autoritats catalanes "Això sí que no! Si ens retallen, desapareixem".

Convocats per la Dincat (Discapacitat Intel.lectual de Catalunya, que agrupa 300 entitats), i proveïts de pancartes, xiulets i molt bon humor, els manifestants han expressat la seva por a un futur amb menys drets, víctima de les retallades. "Avui no és un dia de celebració perquè no tenim res a celebrar, és un dia de reivindicació", ha assenyalat, des de l'escenari, la Rut Martínez, una de les animadores de la protesta. "Tots els passos endavant que havíem donat van ara cap enrere. Hem d'aixecar una sola veu per posar en valor les capacitats d'aquestes persones. No volem retallades ni tampoc caritat", ha afegit.

Mitjançant una breu actuació, membres de Psico-Art -companyia de teatre que treballa amb discapacitats intel.lectuals-, han il.lustrat els drets que aquest col.lectiu, especialment dependent i vulnerable, veu ara amenaçats: habitatge, esport i oci, treball, llei de la dependència, salut, tutela i educació. I l'escenificació ha estat d'allò més gràfica: els drets trepitjats per encaputxats que vesteixen de negre i carreguen maletins.

"El treball, l'educació, la salut i la llei de la dependència ens preocupen especialment", ha assenyalat a aquest diari el Francesc Pérez, vicepresident de Dincat i pare del Nil, un noi de 17 anys amb discapacitat psíquica. "Entenem que travessem una crisi conjuntural, però hi ha línies que no es poden traspassar. Necessitem diàleg i negociació amb les autoritats", ha afegit.

Ni caritat ni model assistencial

"No volem tornar a un model assistencial", ha afirmat la presidenta de Dincat, Rosa Cadenas, després de llegir un manifest que recull, en deu punts, les seves reivindicacions. No difereixen massa de les que els mateixos afectats han recopilat en un altre manifest elaborat per ells mateixos. "No volem que altres persones decideixin per nosaltres sense tenir-nos en compte", ha demanat la Rosa Grau, de 15 anys, i atleta campiona en els últims Special Olympics. "No volem que ens impedeixin participar en la comunitat amb la resta de ciutadans", ha abundat la Marta Segura, de 38 anys. "Volem ser un ciutadà més!", han exigit tots a l'uníson.

"Ens deixen acomiadar gent, però no contractar quan queden places vacants, en conseqüència, la qualitat dels serveis ha disminuït considerablement", es queixava el Maurici. Té un fill de 41 anys afectat, presideix una associació, però prefereix reservar-se el nom per por a represàlies. "Artur Mas i companyia són una gossada", es justificava. "Si abans estàvem a la cua d'Europa en aquest tipus de polítiques, ara, més. Tenim pisos tutelats tancats des de fa dos anys per manca de subvencions", afegia. "El meu fill, mentre estiguem nosaltres, estarà bé perquè ens estrenyem el cinturó, però després ...".

El futur, coincidien els presents a la protesta, pinta negre. "La meva filla, que percebia gairebé 170 euros de la llei de dependència, ara s'ha quedat en uns 140. Els hi han abaixat entre un 15 i un 20 per cent. L'altra ajuda, de 550 euros mensuals, la manté, de moment" , apuntava el Carles, pare de la Meritxell, de 40 anys. "Als governs només els preocupa quedar bé amb Brussel.les, però no tenen sensibilitat", afegia, sense perdre del tot l'esperança que "tot això s'acabi algun dia".

Seguir leyendo »

"¡Esto sí que no! Si nos recortan, desaparecemos"

Manifestación de colectivos de discapacitados y dependientes contra los recortes en la plaza de Sant Jaume de Barcelona./ Edu Bayer

La plaza Sant Jaume se ha convertido esta tarde en el epicentro reivindicativo de los 47.000 discapacitados intelectuales que viven en Catalunya y de sus familiares. En el día mundial de este colectivo, unas 5.000 personas han ocupado el espacio que separa el Ajuntamiento de Barcelona y la Generalitat para gritarles a las autoridades catalanas "¡Esto sí que no! Si nos recortan, desaparecemos".

Convocados por la Dincat (Discapacidad Intelectual de Catalunya, que agrupa a 300 entidades), y provistos de pancartas, silbatos y muy buen humor, los manifestantes han expresado su temor a un futuro con menos derechos, víctima de los recortes. "Hoy no es un día de celebración porque no tenemos nada que celebrar; es un día de reivindicación", ha señalado, desde el escenario, Rut Martínez, una de las animadoras de la protesta. "Todos los pasos hacia delante que habíamos dado van ahora hacia atrás. Tenemos que levantar una sola voz para poner en valor las capacidades de estas personas. No queremos recortes ni tampoco caridad", ha añadido.

A través de una breve actuación, miembros de Psico-Art -compañía de teatro que trabaja con discapacitados intelectuales-, han ilustrado los derechos que este colectivo, especialmente dependiente y vulnerable, ve ahora amenazados: vivienda, deporte y ocio, trabajo, ley de la dependencia, salud, tutela y educación. Y la escenificación ha sido de lo más gráfica: los derechos pisoteados por encapuchados que visten de  negro y cargan maletines.

Seguir leyendo »

Més de 1.500 tones de solidaritat

Un grup de voluntaris organitza un carro d'aliments del Gran Recapte, en uns grans magatzems de Barcelona. (Carmen Secanella)

"Assistim a una mena de revolució, a un canvi cap a una democràcia més participativa, on la gent tendeix a prescindir dels intermediaris i s'autoorganitza", assenyala el Sebastià Serrano, entre ampolles d'oli, paquets d'arròs, quilos de llegums i mans voluntarioses que ho mouen tot d'un lloc a un altre. Així explica el lingüista, comunicòleg i estudiós del comportament humà el decidit èxit que, en el seu quart any, ha tingut el Gran Recapte d'aliments.

Al llarg dels dos últims dies, els catalans han respost a la crida del Banc d'Aliments reunint 1.700.000 quilos de viandes -a l'espera del recompte de les donacions fetas online-, que seran repartides entre els seus conciutadans més necessitats, durant el proper mes i mig. "Tots tenim ja alguna persona propera a dificultats i això estimula l'esperit solidari", apunta Serrano, un dels cent membres de la xarxa social solidària BarcelonActua que ahir es van donar cita per posar el seu gra de sorra en aquesta campanya solidària.

L'argument de Serrano és irrefutable. I amb lleugers matisos, el repeteixen, una per una, les persones que en algun moment d'aquests dos dies van omplir amb aliments la bossa de plàstic que facilitaven els organitzadors. "Personalment, jo no conec a cap persona en situació crítica, però la meva filla, que té 35 anys, sí. Comença a tenir amics amb molts problemes; la crisi és tremenda ", explica la Aurora, una jubilada molt ben posada que, per segon any consecutiu, va fer la seva aportació al Gran Recapte.

Però l'èxit no ha estat només en quilos d'aliments (300.000 més dels que pretenia el Banc d'Aliments). També, en nombre de voluntaris per recollir, transportar i organitzar tot el reunit. En aquesta nova missió, el Banc d'Aliments ha comptat amb l'ajuda de 10.000 persones, l'objectiu rècord que s'havia proposat.

"M'agrada col.laborar en el meu temps lliure. És molt necessari motivar i sensibilitzar la gent donant exemple ", explica la Silvia, voluntària per primera vegada en aquesta iniciativa. "El millor del Gran Recapte és que ningú marca uns mínims i que cadascú és lliure de contribuir amb el que pugui o vulgui, sigui un llauna de conserves o una bossa plena de menjar", destaca aquesta jove amb experiència en cooperació internacional.

I, sovint, són els que menys tenen els que més aporten, segons constata la Neus, coordinadora de 66 voluntaris en uns grans magatzems que s'oferien per primer any com a punt de recollida. "La resposta ha estat molt bona, però és que tenim el drama tan a prop que és normal que la gent estigui conscienciada i sensibilitzada", diu la Neus, principiant també en l'experiència, i un pèl desbordada en algun moment del dia d'ahir pel gran nombre de gent que s'acostava al seu punt de recollida a dipositar aliments. Aquests grans magatzems, avança, col.laboraran de nou l'any que ve: la campanya també els deixa uns gens menyspreables ingressos extra en les seves caixes.

"Aquest tipus de respostes de la societat obligarà l'Estat a reconfigurar les seves prioritats. La gent s'ha cansat dels intermediaris i està optant per formes d'organització més autònomes. Això és el futur i arribarà també al món laboral ", conclou el professor Serrano. El Banc d'Aliments celebra l'èxit, agraeix la solidaritat i confia que l'efecte multiplicador que tenen les experiències col.lectives els reporti més col.laboració al llarg de tot l'any.

Seguir leyendo »

Más de 1.500 toneladas de solidaridad

Un grupo de voluntarios organiza un carro de alimentos de la Gran Recogida, en unos grandes almacenes de Barcelona. (Carmen Secanella)

“Asistimos a una suerte de revolución, a un cambio hacia una democracia más participativa, donde la gente tiende a prescindir de los intermediarios y se autoorganiza”, señala Sebastià Serrano, entre botellas de aceite, paquetes de arroz, kilos de legumbres y manos voluntariosas que lo mueven todo de un lugar a otro. Así explica el lingüista, comunicólogo y estudioso del comportamiento humano el decidido éxito que, en su cuarto año, ha tenido la ‘Gran Recogida’ de alimentos.

A lo largo de los dos últimos días, los catalanes han respondido al llamamiento del Banco de Alimentos reuniendo 1.700.000 kilos de viandas –a la espera del recuento de las donaciones online-, que serán repartidas entre sus conciudadanos más necesitados, durante el próximo mes y medio. “Todos tenemos ya alguna persona cercana en dificultades y eso estimula el espíritu solidario”, apunta Serrano, uno de los cien miembros de la red social solidaria BarcelonActua que ayer se dieron cita para poner su grano de arena en esta campaña solidaria.

El argumento de Serrano es irrefutable. Y con ligeros matices, lo repiten, una tras otra, las personas que en algún momento de estos dos días llenaron con alimentos la bolsa de plástico que facilitaban los organizadores. “Personalmente, yo no conozco a ninguna persona en situación crítica, pero mi hija, que tiene 35 años, sí. Comienza a tener amigos con muchos problemas; la crisis es tremenda”, cuenta Aurora, una jubilada muy peripuesta que, por segundo año consecutivo, hizo su aportación a la Gran Recogida.

Seguir leyendo »

Sida, entre l'esperança i la por a les retallades

El Luis Latorre, a l'esquerra de l'imatge, i l'Alfonso García, en primer pla, en el centre de suport a malalts de Sida de Can Banús, a Badalona. (Carmen Secanella)

Explica el Luis Latorre que el dia que va posar el peu a Can Banús, fa ja gairebé 14 anys, el cel se li va obrir de bat a bat. Tenia 35 anys, cinc com seropositiu, i una infinitat d'experiències traumàtiques a l'esquena. Drogues, tabac, alcohol i una malaltia que, llavors, en els anys 90 del segle passat, matava molt. "Jo, de fet, estic vivint gratis des de fa anys; he vist morir a la majoria dels meus companys d'aquella època", relata. "També a la meva dona, a la que jo vaig encomanar la malaltia". Fa una pausa.

El silenci evoca el trauma, però també el renaixement; a Can Banús, un dels 13 centres que, a Catalunya, conformen la xarxa de llars residències i pisos que, gestionats per 12 entitats privades, donen suport, amb fons públics, als malalts de Sida com el Luis.

O com l'Alfonso García, 54 anys, els tres últims a Can Banús, 23 com a portador del virus. "Aquesta és ara casa meva, on més a gust i feliç em sento, d'on no voldria marxar mai perquè ser aquí és un privilegi", assegura l'Alfons, sota les bigues de fusta d'aquesta masia de mitjans del segle XVIII, situada a Badalona.

I no és pel fabulós jardí, la pista de futbol o els enormes finestrals pels quals el sol es cola; encara que tot això ajudi al benestar dels seus 25 usuaris. "És per l'afecte, l'amor i la comprensió que ens donen aquí; perquè som com una gran família", assenyala l'Alfons, ex toxicòman, ex alcohòlic, ex 'crema la poca vida que et quedi amb tots els excessos possibles, a la major velocitat possible'. "Ara, gràcies principalment a l'ajuda de Narcòtics Anònims, tot això em repel.leix", celebra.

"És perquè aquí recuperes la dignitat", abunda el Luis, que va arribar a Can Banús "acabat", disposat a morir-se, després de dues temptatives frustrades de suïcidi. "Però aquí, vaig tornar a néixer", afirma. I ho va fer ràpid. En només sis mesos, els que va trigar a abandonar la masia amb una feina a Mansol, l'empresa de manufactures solidàries creada pel propi centre, i amb la seva actual dona, la Rita, una treballadora de la masia.

"Mai m'ho hauria imaginat", confessa el Luis, que tres anys després va tornar a Can Banús per "tornar part del molt" que va rebre i segueix rebent. Actualment, ajuda als educadors del centre i sent "tota la responsabilitat" de saber-se "un model". "Però això em dóna molta força també", assevera.

Menys morts, malalts més longeus

No obstant això, no totes les experiències són tan positives com la del Luis. "Tenim un 20% de casos que aconsegueixen completar tot el procés i rebre l'alta, entre un sis i un set per cent de morts, i la resta són altes voluntàries perquè no s'adapten i gent expulsada perquè no compleix les normes", apunta el Mijail Acosta, coordinador de la comissió VIH/Sida i Exclusió Social de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS).

Aquesta xarxa de suport catalana, que compta amb 137 places, atén unes 250 persones per any -els usuaris romanen una mitjana de sis mesos en els centres- perquè, tot i que els casos de contagi s'han rebaixat considerablement en els últims anys, la Sida segueix existint i matant (al 64% dels diagnosticats a Catalunya entre 1981 i 2011). I malgrat la informació existent, es calcula que la meitat de les gairebé 28.000 persones amb VIH (Virus d'Immunodeficiència Humana) que, s'estima, viuen en territori català
(el 22% dels malalts de l'estat) desconeixen ser portardores.

"Les morts han baixat molt i això és una bona notícia, però el gran interrogant que se'ns planteja ara és què fer amb els que viuen amb la malaltia, que són la majoria", assenyala Acosta, director també de la Fundació Acollida i Esperança. Persones com l'Alfonso, que se senten bé, però "no prou forts" per espabilar-se soles.

L'amenaça de les retallades

El fosc panorama econòmic multiplica els dubtes. Què fer quan les retallades amenacen part del que s'ha construït durant tres dècades? Més que la pròpia malaltia -"Sabem que hi és, però ens sentim bé i portem una vida normal"-, això és el que preocupa ara als portadors que han vist com la seva qualitat de vida millorava notablement en gran part gràcies a la feina d'aquestes entitats. "Fa un parell de mesos, a mi em van denegar un tractament per a la cirrosi que abans m'havien aprovat perquè, de sobte, va quedar tallat per als portadors", explica el Luis. "Seguim sent una minoria i aquest tipus de coses et enfonsa psicològicament perquè la cirrosi si mata", afegeix.

"Encara que les retallades no ens han afectat directament a nosaltres [la Generalitat ha mantingut els pressupostos], la crisi socioeconòmica sí que afecta els que atenem: la seva reinserció laboral i el seu accés a l'habitatge és més difícil", constata la Tere Bermúdez, responsable del programa Sense Llar i Habitatge de Càritas de Barcelona. "A això cal afegir el cost dels medicaments, l'euro per recepta i els problemes amb la PIRMI [Renda Mínima d'Inserció]", prossegueix Bermúdez.

Una voluntaria traslada el lazo rojo que simboliza la lucha contra el sida, este mediodía, en la plaza Sant Jaume de Barcelona. (Carmen Secanella)

Una voluntària trasllada el llaç vermell que simbolitza la lluita contra la Sida, aquest migdia, a la plaça Sant Jaume de Barcelona. (Carmen Secanella)


Seguir leyendo »

Sida, entre la esperanza y el temor a los recortes

Luis Latorre, a la izquierda de la imagen, y Alfonso García, en primer plano, en el centro de apoyo a enfermos de Sida de Can Banús, en Badalona. (Carmen Secanella)

Cuenta Luis Latorre que el día que puso el pie en Can Banús, hace ya casi 14 años, el cielo se le abrió de par en par. Tenía 35 años, cinco como seropositivo, y un sinfín de experiencias traumáticas a sus espaldas. Drogas, tabaco, alcohol y una enfermedad que, entonces, en los años 90 del siglo pasado, mataba mucho. “Yo, de hecho, estoy viviendo gratis desde hace años; he visto morir a la mayoría de mis compañeros de aquella época”, relata. “También a mi mujer, a lo que yo contagié”. Hace una pausa.

El silencio evoca el trauma, pero también el renacimiento; en Can Banús, uno de los 13 centros que, en Catalunya, conforman la red de residencias y pisos que, gestionados por 12 entidades privadas, apoyan, con fondos públicos, a los enfermos de Sida como Luis.

O como Alfonso García, 54 años, los tres últimos en Can Banús, 23 como portador del virus. “Ésta es ahora mi casa, donde más a gusto y feliz me siento, de donde no querría marcharme nunca porque estar aquí es un privilegio”, asegura Alfonso, bajo las vigas de madera de esta preciosa masía de mediados del siglo XVIII, situada en Badalona.

Seguir leyendo »

Els treballadors de Telefónica abandonen la vaga de fam, però no les seves reivindicacions

Els vaguistes de Telefónica, el dimarts, en l'acte de suport de sindicats, moviments socials i partits d'esquerres

Leer versión en castellano

Aquest matí, 23 dies després d'haver-la iniciat, els quatre treballadors en vaga de fam de Telefónica de Barcelona han abandonat la seva protesta. Marcos Armenteros, Carlos Ballena, Laurentino González i Alberto Diez han decidit escoltar el consell dels metges i tornar a menjar. La seva lluita per la readmissió del Marcos, però, segueix; a través d'UGT i CC.OO, que ahir es van comprometre a intercedir davant Telefónica per què escolti les reivindicacions dels vaguistes.

"Hem aconseguit trencar el silenci mediàtic que imposa una gran multinacional; la unió entre moviments socials i lluites laborals, i posar en l'agenda política i social les baixes laborals i els acomiadaments improcedents", assenyalen els vaguistes en fer balanç dels seus 23 dies de vaga de fam. "I, tot i que encara no hem aconseguit la readmissió del Marcos [Armenteros], hem abandonat la vaga perquè tots ens ho demanaven ja; però seguirem lluitant per aconseguir-la a través d'altres vies", afegeixen.

La lluita queda ara en mans de CC.OO i UGT que, recolzats per altres organitzacions sindicals, així com per diversos moviments socials i per alguns partits de l'esquerra catalana (Iniciativa-Els Verds, Esquerra Unida, ERC, CUP i el PSC), han elaborat un manifest en què exigeixen a Telefónica -i, per extensió, a totes les empreses- que readmeti als treballadors acomiadats després de baixes per malalties justificades, com li va passar al Marcos, l'origen d'aquesta protesta.

El document, que denuncia la vulneració de l'article 9.3 de la Constitució per part de Telefónica -aplicació d'una llei amb caràcter retroactiu-, així com els efectes perversos de la reforma laboral, també sol.licita que, en els casos d'acomiadament improcedent, sigui el treballador qui decideixi si opta per la indemnització o per la readmissió.

"És hora que recollim el testimoni i exigim a Telefónica una reunió urgent per reconduir aquest cas", ha assenyalat el representant d'UGT, Camil Ros. Els sindicats persegueixen que aquesta reunió es pugui produir aquest dijous, dia en què Luis Miguel Gilpérez, president de Telefónica Espanya, té previst visitar la seu de la companyia a Barcelona.

"Quina paradoxaque el dret alasaluthagi de serdefensatambuna accióque posa enrisc lasalutdelespersonesquela duen aterme,peròaixíestem.Ens hem derebel.lardavantaquestestat delescoses",haapuntatel representantdel FrontCívicde Catalunya,VíctorRius.

Superadesles tressetmanesde vagade fam,preocupava sobre tot l'estatfísicdelstreballadors, quepresentaven una"situaciómoltprecàriaide riscelevatper a la sevasalut",segons JosepMariaSans,un dels cincmetgesque voluntàriamentha vigilatl'estatdelsvaguistes.

Fa diesjaque l'equipmèdicestimava que,perraonsde salut, el Marcosiels seuscompanyshaurien d'haverabandonatla vagade fam.Tots hanperdutentre 10i 12quilosde mitjana.Ija tenienproblemesdecetonúria(acetona)id'acidesa."Jaestavenconsumintseupropicos",expliquenelsmetgesde manera gràfica.

"Nosaltresensveiemencaraambforçaperseguirperquèaixò estàfuncionant",assenyalavaencaraahirCarlosBallena,malgrat la sevaextremadebilitatfísica."Encara que siguiuna desgràciahaver d'arribaraaixòperquè lagententengui queésil.lògicquea un l'acomiadinperquè estàmalalt",afegia."Entre totshempermès unasocietatquedónamésdretsal capital quealespersones",abundavael Marcos Armenteros."Hem de pensarquin tipusde societatvolemconstruiriposaralespersones,exclosesavuiperleslleis,al centre",concloïal'home que haliderataquestarevolta.

Elsrepresentantsdelspartitspolítics,per la seva banda,s'hancompromès amantenir elstreballadorsal correntde toteslesiniciatives quereferent aaquestcass'estanduenta termeal ParlamentEuropeuial Congrés."Aquestalluitavisualitza lainjustíciade la llei. Necessitemunitattransversalper derrotarlleisindecents",haassenyalatel líderd'Iniciativa,JoanHerrera.

Seguir leyendo »