Un documental sobre el cas 4F, premiat al festival de Málaga
El juny del 2013, un grup de 800 persones van ocupar un cinema abandonat a la Via Laietana de Barcelona per projectar un documental sobre el cas 4F, titulat 'Ni oblit, ni perdó'. La pel·lícula qüestionava la versió oficial del cas, en el què un agent de la Guàrdia Urbana va quedar ferit de gravetat, i que va acabar amb la condemna de quatre persones, una de les quals es va suicidar. L'acció al cine és el principi del llargmetratge 'Ciutat Morta', que ha obtingut aquest dissabte la biznaga de plata per al millor documental al festival de Málaga.
Els fets explicats en la pel·lícula es remunten al 4 de febrer del 2006, quan una patrulla de la Guàrdia Urbana de Barcelona va intervenir en una festa d'una casa okupada del carrer Sant Pere Més Baix. Un agent va rebre un objecte contundent al cap i va quedar amb una greu lesió. Les detencions que es van produir després relaten, segons els autors, “la crònica d'una vengança”. Dels nou detinguts, dos es trobaven al carrer i no al terrat d'on es van llençar l'objecte i dos més ni tan sols estaven en el lloc dels fets.
Després de dos anys de detenció preventiva, quatre persones - que sempre van proclamar la seva innocència - van ser condemnades a penes superiors a tres anys de presó. Una d'elles, Patricia Heras, es va suicidar durant un permís penitenciari. Pocs anys després del 4F, dos policíes que havien contribuït amb el seu testimoni a la condemna dels joves van ser declarats culpables de tortures contra una persona en una discoteca i posteriorment en dependències policials. Els dos agents van ser condemnats a dos anys i 3 mesos de presó i 8 anys i 3 mesos d'inhabilitació. En el documental, els autors denuncien “una enèsima historia de impunitat policial, acompanyat per una bona dòsi de racisme, classisme i vulneració dels drets fonamentals”. També critiquen el sistema judicial “hereu del franquisme”.
Per als autors de 'Ciutat Morta' Xavier Artigas i Xapo Ortega, l'obtenció del premi és “una sorpresa total”. “És una producció sense mitjans, l'hem finançat a través d'un crowdfunding i competíem amb obres finançades per TV3 o el ministeri de Cultura”, diu Artigas. Amb aquesta obra, han volgut arribar a un públic més ampli que el seu públic habitual, més implicat en l'activisme. “L'aposta que vam tenir al principi era trencar els codis de llenguatge tipícament activistes, no volíem que el documental fos encasellat com a vídeo polític, per això vam optar per una narració cinematogràfica”, explica Artigas. “Fa temps que com a videoactivistes, intentem fer arribar el nostre missatge a més gent”.
Amb el focus mediàtic que dóna un premi del festival de Málaga, Artigas i Ortega esperen ara que els mitjans de massa, com ara TV3, es facin ressò del cas, que ha estat silenciat durant tots aquests anys.
