Elena*

Començo a llegir un article sobre ella escrit per una bona periodista, Milagros Pérez Oliva, i m'adono que estic a la secció “Obituari” del diari. Em va entristir i penso allò tan suat de “se'n van les millors”, però també que la seva vida va estar plena d'afanys i assoliments no només personals, sinó sobretot col·lectius.

 No la vaig conèixer personalment, però sí a través de la seva trajectòria professional i d'activista, i també pels seus llibres. Referent per a mi i per a moltes altres dones, com a impulsora dels primers centres de planificació familiar en una Espanya que començava a treure's de sobre l'obscurantisme de la dictadura; i pionera, per això, de l'educació sexual i reproductiva quan encara estaven prohibits els mètodes anticonceptius. Va ser la primera presidenta de l'Associació Espanyola de Planificació Familiar, va establir les bases al nostre país de la prevenció del càncer de mama mitjançant el diagnòstic precoç i va ser sòcia fundadora de la Societat Espanyola de Senologia i Patologia Mamària.

 Des del seu activisme va participar també en iniciatives per fomentar la igualtat de les dones. Entre elles, vull destacar dues molt separades en el temps, però igualment importants per a les dones espanyoles: la d'integrant del grup impulsor de l'“Instituto de la Mujer” en els vuitanta, i la d'assessora de la Llei Orgànica de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció voluntària de l'embaràs aprovada l'any 2009.

 Com a escriptora va publicar llibres de referència sobre la salut de les dones com “El gran libro de la mujer” un compendi dels millors textos publicats a finals dels 90 per reconeguts especialistes en salut, psicologia, nutrició, sexologia i dret per “ensenyar a les dones a conèixer-se millor, i amb això ajudar-les a ser més felices ”en paraules de la pròpia Elena. I també assenyalar la publicació el 2003 de “La picadura del távano”, sobre la maduresa de la dona i especialment de la menopausa. En ell reflexionava des del punt de vista mèdic i també psicològic i sociològic sobre el significat de ser dona passats els 50. Va ser el seu llibre més polèmic perquè es mostrava molt crítica davant la Teràpia Hormonal Substitutiva (THS) i recolzava l'ús d'altres alternatives per superar les dificultats físiques i psicològiques en aquesta etapa de la vida de la dona.

 Fa pocs dies companyes del PSOE, partit en què va militar des de jove, li van retre un sentit homenatge i van anunciar la creació de l'Escola Feminista Elena Arnedo per transmetre el seu llegat amb seu a la Fundació Pablo Iglesias.

 

Gràcies Elena*!

*Elena Arnedo Soriano