Josep Lluís Alay: “Abandonem la mentalitat colonial que només el nostre art és de primera”

Josep Lluís Alay és el director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'Ajuntament de Barcelona, professor d'Història Contemporània del Tibet i Mongòlia en la UB i fa unes setmanes ha inaugurat el Museu de Cultures del Món, del que també és director. El nou museu barceloní s'erigeix en dos típics palaus del carrer Montcada –cases de Nadal i Marquès de Llió– que fins ara ocupaven el Museu Tèxtil i la col·lecció Barbier-Mueller i que han estat totalment rehabilitats. Les peces exposades procedents dels cinc continents, surten dels fons del museu Etnològic, les col·leccions Folch, Jordi Clos, Duran Vall-llosera... Així mateix altres institucions com la Universitat de Cambridge han aportat obres a un museu que treballa en paral·lel amb el museu Etnològic que s'inaugura al maig.

Un museu de cultures del món quines necessitats cobreix en una ciutat com Barcelona?

Cobreix una necessitat fonamental, posar tot l'art del món al mateix nivell. Fins ara, els museus mostraven art occidental, europeu i català i una gran capital cultural com aquesta ciutat no tenia una exposició permanent sobre com s'ha desenvolupat l'art en altres parts del món. Les 529 peces del museu estan exposades de forma i manera que tinguin el mateix reconeixement que el nostre propi art. L'art és un concepte universal, encara que s'expressi de diferents formes a través de diferents cultures. Aquest museu vol deixar de costat mentalitats colonials que sempre han considerat l'art europeu com l'art a un nivell màxim i que tota la resta de l'art era purament objectes etnogràfics. Aquí mostrrem peces que per elles mateixes són art i que al mateix temps ens ajuden a explicar altres visions del món.

A quin tipus de públic va dirigit?

En primer lloc, als barcelonins i catalans, que són el públic que no disposava d'aquest tipus d'exposició permanent. La missió era cobrir un buit. Tenim un discurs molt diferent al del Museu Etnogràfic, és un discurs nou en un equipament nou. Estem mostrat col·leccions inèdites a Europa, privades o públiques, que no s'havien mostrat al públic. Interessarà més a persones a les quals els agradi viatjar o conèixer altres cultures i a una gran franja de públic infantil. Els nens estan interessadíssims en el museu, al no tenir barreres culturals s'identifiquen amb peces que a nosaltres ens poden resultar sorprenents.

Com s'articularà aquest museu amb la resta del mapa cultural de Barcelona?

És un museu d'art que mostra i explica el món a través d'obres d'art, no objectes etnològics, que sí estaran en el nou Museu Etnològic que obrim al maig. Hem estat treballant en paral·lel en la renovació completa de l'Etnològic, on també explicaren el món i la cultura catalana, a través del transcurs i el desenvolupament de les societats.

Es complementa també d'alguna manera amb el MNAC...

El discurs del MNAC és mostrar l'art fet a Catalunya des d'èpoques medievals fins al s.xx., a diferència d'altres grans museus del món, com el Metropolitan, no és un museu d'art universal. A Barcelona tenim un discurs diferent, mostrem art català en el MNAC i aquí mostrem art d'altres llocs. Les peces que tenim aquí, tenen els seus corresponents en el Metropolitan, on hi ha peces molt semblants. Hem obert una nova finestra, Barcelona sempre ha estat una societat molt relacionada amb el món i és una societat molt diversa: des del s. XIV ha tingut aquesta necessitat d'expandir-se pel món, de viatjar.

Passem per Àfrica, Àsia, Oceania, Amèrica... En quina sala del museu està Europa?

És un museu dels cinc continents, precisament l'escenari del museu són dues peces d'art úniques de l'arquitectura i la pintura catalanes dels s. XIII i XIV que hem rehabilitat. Hem descobert les pintures del sostre de la Sala d'Índia, una peça d'enorme valor. Ho hem ressaltat amb informació, amb una guia pròpia dels dos palaus en la qual es posa en relleu la contribució a l'art de l'arquitectura pròpia de Barcelona.

El Museu d'Art Precolombí i el Tèxtil es van anar d'aquests mateixos palauets...

La col·lecció precolombina Barbier-Mueller demanava uns diners que l'Ajuntament no podria pagar i, d'altra banda, ens trobem que quedava buit el Palau del Marquès de Llió al traslladar el Museu Tèxtil al Dhub. Tots dos edificis són patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament i estant buits podíem rehabilitar-los completament. Tampoc hem d'oblidar que estem al carrer Montcada que fa 50 anys que l'Ajuntament vol que sigui de museus en els seus palaus.

Com ha quedat l'assumpte del finançament per al projecte del museu?

El projecte ha costat 7.400.000 euros, dels quals el projecte museugràfic ha costat 2.400.000 euros i 5 milions han estat per rehabilitar els dos palaus, que era una obligació. Dins de 30 anys podran fer el que vulguin, ho tindran llest i preparat amb totes les necessitats d'accessibilitat, de visita oberta al públic, de seguretat... coses que abans no es complien. A més hem restaurat tot el gòtic, el barroc i les pintures medievals dels dos palaus.

Es tracta d'una col·lecció tancada?

Ha de ser un museu obert, en renovació contínua. No és un museu de les cultures del món, és un museu de cultures del món. No hem assenyalat unes cultures imprescindibles per definir l'art del món, hem definit algunes d'elles perquè disposem de peces d'aquestes col·leccions. El museu és el resultat de la col·laboració entre col·leccions públiques i privades i pressuposa que pot haver-hi de noves. D'altra banda, hi ha una reserva de 70.000 peces de l'Ajuntament de Barcelona, de les quals de moltes encara es desconeix el seu valor artístic per què mai han estat estudiades. Les peces que mostrem les tenim gràcies a un treball previ de recerca, i hem trobat autèntiques meravelles. Des d'EUA ens deien que no era possible tenir obres d'enormes artistes del món i no saber-ho!

Com es pot tenir tantes obres i saber tan poc d'elles?

Les reserves han estat tancades per falta de mitjans, interès o coneixements. Ara, per saber de quina col·lecció disposem, hem obert les portes a investigadors de tot el món i institucions com el Smithsonian de Washington o el Museu d'Antropologia de la Universitat de Cambridge. El Museu tindrà un centre de recerca i divulgació que es dedicarà a estudiar i coordinar a especialistes de tot el món perquè portin a la llum grans peces que no sabíem que teníem.

Hi ha reclamacions de peces des dels països d'origen?

Hem estat molt previnguts amb aquest tema i hi ha alguna cultura que no mostrem perquè l'origen de les peces no era clar. Exigim sempre als col·leccionistes que ens demostrin l'origen conforme amb totes les lleis internacionals i de l'UNESCO. Encara que, hi ha països que reclamen peces, cap de les peces que tenim en aquest museu entra dins d'aquestes possibles reclamacions.

I què marcaria l'èxit d'aquesta aventura?

El museu, a part i exhibir obres d'art, ha d'aspirar a generar coneixement, que en visitar el museu, es tingui un panorama de la cultura més ampli i es conegui una mica millor l'art de la resta del món. L'art és un valor universal que s'expressa de formes molt diferents. On hi ha humanitat, hi ha art, igual que la comunicació s'expressa a través de més de milers de llenguatges. El meu objectiu és que abandonem la mentalitat colonial i eurocèntrica que només el nostre art és de primera i que la resta és de segona. El museu vol demostrar que no hi ha arts de primera ni de segona, senzillament hi ha art i és un patrimoni de la humanitat.