Avui el realisme no necessita ser justificat, però pot convertir-se en un manierisme. Més acceptat fora de les nostres fronteres que dins, fins a mitjan dels vuitanta va viure entre nosaltres com una espècie de camí marginal de l'art, apreciada encara que molt minoritària i poc de moda. El bon traç d’artistes com Neus Martín Royo han contribuït a realçar-lo i fer possible que l’única bellesa vàlida sigui la que subministra la realitat sense ser embellida.
Martín Royo evoca indrets que esdevenen petits herois amb ànima, vestigis del passat que amb la seva presència real i misteriosa, pròxima, gens inquietant, es guanyen la nostra empatia i ens conviden a entrar en el quadre. Les petites dimensions de l’espai 2 de la Sala Parés no ho impedeixen. Al contrari, compartim els llocs que ella ha interioritzat i humanitzat amb anterioritat a través del seu filtre emocional i dels quals en vol tenir una cura especial perquè el temps no se’ls endugui.
L'exposició London City immortalitza racons importants o atractius per la pintora, espais i paisatges icònics dels barris de Nothing Hill, Chelsea, Covent Garden, Candem i Hackney. “És un retrat sentimental i personal de Londres”, explica la mateixa pintora, que ha estat més de dos anys al taller preparant la mostra. Influenciada per artistes com ara Edward Hopper, màxim exponent del realisme pictòric americà de principis del segle XX, s’expressa en un llenguatge molt personal basat en una pinzellada visible que aplica sobre un primer dibuix fet amb carbonet.
Mitjançant l'ús subjectiu del color i la conversió de la imatge reflecteix a la tela una visió atractiva dels espais solitaris o desapareguts de la ciutat. Són racons importants o atractius per a ella, espais identitaris que amaga la gran urbs. Tots destil·len, sota l’atenta mirada de l’artista, complaença. Són exteriors d'edificis emblemàtics que reprodueixen les botigues d’antiguitats de Portobello Road i les cases elegants i coloristes de Nothing Hill; cafès, pubs i restaurants; food-trucks i Vespes que transporten al moviment mod anglès.
L’artista del Poblenou, habitual de la sala Parés (on ja ha realitzat unes quantes exposicions en solitari), va començar la seva trajectòria com a pintora l’any 1988, i des de llavors ha anat afirmant la seva personalitat, dins una línia molt coherent, a través de nombroses mostres a Catalunya, Espanya i a diverses ciutats europees i americanes. Ha obtingut més d’una quinzena de guardons i la seva obra figura en importants col·leccions institucionals i privades. Els olis de Neus Martín Royo tenen una paleta de colors molt rica i una treballada perspectiva en la distribució dels elements. El resultat de la seva obra cobra vida pròpia gràcies un do natural per retratar amb passió la realitat.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
