Després d'anys de dubtes i de replantejament de format, futurs i escenaris possibles, l'àmbit de la indústria discogràfica no acaba d’aixecar el cap. L’escena musical és molt complicada pel seu dinamisme. Hi ha bandes que neixen i desapareixen a una velocitat extraordinària… No és tan fàcil ordenar el mapa musical i pel públic també és difícil d’assumir. Això fa que quedi molta gent fora. A més, és cert que des dels mitjans tenim alguns vicis i situem algun grup a dalt de tot i ja ens va bé que hi sigui. Dir doncs que la música en català passa per un moment dolç seria negar una part de la realitat. És un moment molt complicat per tot el sector, sobretot la gent que depèn d’unes taquilles i d’una entrada. Hi ha un moment bo creatiu però molt dolent pel que fa a la indústria. El 21% d’IVA està afectant a tota la gent que viu d’això. Hi ha alguns casos de gent que està triomfant però també molts que ho estan passant malament. Ser molt optimista ara mateix és pràcticament ser inconscient. L’economia no és un fet aliè a la música. Òbviament, la crisi ha deixat seqüeles i ha afectat durament. No és un fet intrínsecament musical. El músic, sobretot el de música popular i sempre dintre de les possibilitats, ha estat un ésser que s'ha adaptat a les circumstànscies. Així ho està fent. Els grups continuen fent discos, actuant, etc. La intensitat, per part dels músics, hi és.
Pel que fa als principals indicadors de la indústria musical, cal destacar entre les conclusions de les dades presentades a l’Anuari 2016 que la indústria del directe repunta amb una lleugera recuperació positiva en la facturació i els ingressos per drets d’autor, tot i que els festivals i les sales veuen un futur incert. La indústria discogràfica catalana cau a un nou mínim històric i no aconsegueix resultats positius amb els formats digitals, amenaçada cada cop més per un mercat globalitzat. Els circuits musicals i els equipaments públics catalans guanyen públic i concerts gràcies a l’optimització de les programacions. L’enquesta de consum musical assenyala un canvi d’hàbits, amb un rècord d’assistència a concerts i una recessió del model festivals: la música en català es reforça en directe. Discogràficament parlant, la llista d’èxits catalans aconsegueix bons resultats, tot i reduir la producció fonogràfica, i per estils, es registra un rècord històric del jazz, i en canvi baixen clàssica, folk, cançó i música infantil.
Sembla difícil de discutir que la música en català a escala creativa passa un moment dolç. Narrar avui l’escena musical del país és un privilegi. Hi ha més grups i cantants que mai, més atreviment que mai, més diversitat que mai i potser més qualitat que mai. Però això no ha passat perquè sí i és bo recordar-ho. Però cal també ser crítics i no caure en dinàmiques perverses que, en certa manera, puguin reproduir l’esquema que es va produir en el seu dia amb allò que es va anomenar ‘rock català’. Correm el risc que sembli que en aquest país només fan música uns quants i d’un estil determinat. I no: de música se n’ha fet sempre i de molt bona, i ara més que mai hi ha qualitat, diversitat de gèneres i quantitat de propostes, tot i que per a molts sembli que només existeix el que la premsa musical ha etiquetat com a ‘pop independent’ o nou pop català. Hi ha, però, vida més enllà d’aquest ric ecosistema. I no fer-ne referència o no tenir-ne constància seria miop i irresponsable. I més encara en un context social com l’actual, en què la crisi econòmica ha provocat retallades de tota mena. Tenim una escena musical en efervescència amb uns artistes que facturen grans cançons de pop, i altres que no tenen pèls a la llengua per dir quatre coses ben dites.
Aquesta nit els Premis Enderrock en seran testimonis i si fem cas a les nominacions el grup de folk Roba Estesa amb quatre i Doctor Prats, Manel, Animal i Judit Neddermann amb tres nominacions cadascú, són els artistes finalistes amb major presència a les diferents categories que es premien per votació popular. Roba Estesa, el grup format per sis noies del Camp de Tarragona, ha assolit nominacions a artista revelació, disc de folk i cançó de folk (“Viu” i “Una altra ronda”). Per la seva banda, Doctor Prats, Judit Neddermann i Manel són finalistes a la categoria de millor artista. Doctor Prats i Manel també són candidats a millor disc i cançó de pop-rock, mentre que Nedderman competeix en les categories de millor disc i cançó de cançó d’autor. El trio de nominacions d’Animal són com a artista revelació, cançó de pop-rock i videoclip. Finalment, Belda & Sanjosex i El Petit de Cal Eril són finalistes en dues categories cadascú. A la Nit Enderrock, que tindrà lloc aquest vespre a les 21 h. a l'Auditori de Girona, es lliuraran els 15 premis de votació popular i de la crítica; el Premi Enderrock Estrella Damm que recau a una persona o entitat ha destacat el pianista Francecs Burrull en l’àmbit de la música; el Premi Joan Trayter al millor productor o director musical reconeixerà a Gay Mercader i el Premi a la Trajectòria recaurà en Maria del Mar Bonet. Passat i present es donaran cita aquest dijous a l’Auditori de Girona. Una nova oportunitat d’escoltar el clam de la música feta a Catalunya posant de manifest que la creativitat dels nostres artistes, malgrat els dictats econòmics, augura un futur prometedor.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
