Juan Mayorga; “La cultura pot servir per emmascarar i enfortir una ideologia criminal o perillosa”

La Sala Atrium és petita però al mateix temps és molt gran. El muntatge Himmelweg -Camino del cielo- és paradoxalment harmoniós. Estem parlant d'un assumpte molt greu però l'espectador rep bellesa. Això si, no rep reconciliació. Al final, no ens trobem un Happy End com els que ofereix la indústria cinematogràfica de Hollywood. En l'obra hi ha molta tensió i aquesta bellesa paradoxal aconsegueix, que en pocs metres quadrats, es produeixi aquesta cita entre el passat i el present.

Juan Mayorga, un dels dramaturgs més destacats de l'actualitat, es va inspirar per a aquesta obra en una visita de representants de la Creu Roja per inspeccionar el camp de concentració de Thresienstadt l'any 1944. La propaganda nazi “va preparar” i va embellir les instal·lacions, va crear jardins, va pintar cases i va organitzar programes culturals, mentre es va intensificar la deportació de jueus per alleugerir la superpoblació del camp, un engany que va portar als delegats de la Creu Roja a escriure un informe favorable sobre la situació dels presoners.

Himmelweg -Camino del cielo- no pretén únicament mostrar les condicions inhumanes dels camps nazis, sinó provocar una reflexió general sobre la propaganda, el tractament dels esdeveniments per part dels mitjans de comunicació, la veritat i la deformació de la realitat en les informacions que ens arriben. Dirigida i interpretada per un magnífic Raimon Molins que encarna un comandant nazi, l’acompanyen Guillem Gefaell i Patrícia Mendoza, té una posada en escena en la qual destaca la utilització d'unes marionetes com a metàfora del tracte que els nazis dispensaven als jueus.

Juan Mayorga (Madrid 1965) ha estat premiat per nombroses obres i va obtenir el Nacional de Teatre l'any 2007. Actualment té en cartell l'obra Reykjavík, que dirigeix ell mateix al Teatre Valle-Inclán de Madrid.

Himmelweg és una obra sobre l’actualitat, independentment de que sigui una ficció que gira entorn un esdeveniment localitzable en el temps. Com es pot fer teatre històric sense fer una revisió del passat?Himmelweg

Quan m'he ocupat del passat, en aquesta i d'altres obres, per exemple, de Teresa de Jesús a La lengua en pedazos, de la Guerra Civil a El jardín quemado; de la censura soviètica a Cartas de amor a Stalin; sóc conscient que no sóc un historiador i que estic construint una fita entre el passat representat i el present obligat. El teatre permet aquestes fites i aquestes trobades impossibles. El més important no és reconstruir el passat sinó aquesta fita en el que passat i present es desestabilitzin mútuament. D'alguna manera veure el passat com no l'hem vist i que ens plantegi preguntes sobre el nostre present.

Quines referències d’avui podem trobar a Himmelweg?Himmelweg

Jo no vull forçar els elements d'actualitat que s'expliquen a Himmelweg però observo espectadors que parlen d'assumptes que tenen a veure en els nostres dies. Per exemple, la invisibilitat de la violència, un tema molt contemporani. També la manipulació de les víctimes que en ocasions es veuen forçades a sostenir la versió del botxí. Són temes lamentablement que es veuen avui dia i probablement fa pensar als espectadors. Ara mateix, estem assistint al fenomen de l'onada de refugiats que volen entrar a Europa i hem de recordar que quan hi ha vides en perill, com va succeir del 42 al 45 amb la persecució dels jueus europeus, cal prendre decisions urgents.

El missatge de l’obra és que cal ser crític amb el que ens envolta, cercar la veritat per entendre realment la realitat?

Defenso que les idees més importants en el teatre no són les de l'autor sinó de l'espectador. Espero que l'obra sigui molt oberta per què els espectadors dedueixin diferents missatges. Un dels temes de l'obra és com podem crear mascares més o menys sofisticades per no enfrontar-nos a la veritat. Les construïm nosaltres i en som còmplices. A Himmelweg un delegat de la Creu Roja accedeix en un lloc d'horror i del seu informe es dedueix que és una ciutat normal. No s'atreveix a trencar la màscara.

Ens presentes un comandant nazi apassionat espectador que necessita el teatre per agafar aire abans de tornar a la seva posició en la maquinària de mort nazi. Conèixer el gran teatre no li impedeix participar en l'assassinat d'éssers humans, al contrari... La cultura pot acompanyar la barbàrie?

No sóc el primer qui sosté això. El filòsof Walter Benjamin deia que 'No hi ha document de cultura que sigui al mateix temps un document de barbàrie'. No donem per fet que un document de cultura sigui innocent. Pot servir per emmascarar i enfortir una ideologia criminal o perillosa per l'espècie humana. S'ha dit que hi ha algú que pot torturar durant el matí i tocar el violí a la tarda. El personatge del comandant és un gran amant de la cultura europea i a mesura que aquesta cultura no és compassiva no observa als éssers humans que l'envolten com humans sinó com ninots. La cultura ens pot defensar de la barbàrie si al mateix temps és compassiva i ens fa reconèixer els nostres límits i les nostres responsabilitats.

És un tipus culte, llegeix a Calderón, Shakespeare... La cultura humanitza als bàrbars?

La cultura els envernissa, Un observador pot creure que està davant d'un home culte i, en canvi, està davant d'un bàrbar culte. El comandant que hem construït, jo escrivint, en Raimon a l'escenari, és un amant sincer del millor teatre. La gran ensenyament del teatre és capaç, en ocasions, de posar-nos en la pell dels altres.

Què t'ha semblat l’adaptació de Raimon Molins?

Himmelweg és probablement l'obra que he vist més vegades representada i amb muntatges excel·lents. La proposta de Raimon Molins a la Sala Atrium és un d'ells. La companyia ha entès molt bé l'ànima de l'obra. A més, hi ha una troballa poètica com és la utilització de les marionetes. Apareixen carregades de tendresa i amb una extraordinària sensibilitat que doten l'obra de molt més significat.

De quina manera l'espai escènic i les marionetes redimensionen el text?

Precisament una de les línies de transformació més importants és la relació dels actors amb les marionetes. Probablement s'han humanitzat respecte la posada en escena de fa dos anys. Quan utilitzo el terme humanització hi ha un element clau que té a veure amb l'esperit de l'obra. Si el comandant tracta com a ninots als presoners del camp, la nena, que apareix en diferents ocasions, humanitza aquests ninots. Aquest és el gran antagonisme que apareix en l'obra entre aquest comandant i la nena. Les marionetes apareixen davant dels ulls dels espectadors amb una gran sensibilitat, amb aquesta nena que juga i que només veiem la seva representació a través d'un ninot. És una troballa polisèmica molt productiva.

Aquest és un text que no va dirigit a un director i uns actors. Davant el recorregut que ha fet Himmelweg què penses?Himmelweg

Es tracta d'un text molt obert que s'ha representat en llocs que no imaginava. S'ha vist fins i tot a Corea on un actor local feia de comandant nazi. Estem davant el miracle de la transfiguració teatral i l'espectador coreà, o de qualsevol indret, entén que no se li parla d'una història que va tenir lloc a Europa l'any 44 i si d'uns fets que ens va afectar a tots. Cadascú de nosaltres pot tenir la temptació de mirar els altres com si fossin ninots, com fa el comandant, veure's forçat a una complicitat indesitjada, com l'alcalde, no mirar la veritat per falta de coratge, com fa el delegat de la Creu Roja. Vaig escriure-ho sense pensar si algun dia trobaria uns actors i quan veig actuar en Raimon, la Patrícia i en Guillem defensant l'ànima de l'obra amb aquesta responsabilitat sento que el viatge s'ha completat.