Treballaven en precari perquè, primer la figura del fotògraf de plantilla no estava acabada d'instaurar, la majoria eren freelance i havien de fer la fotografia, anar a casa, positivar, córrer cap a la redacció, arribar abans que la resta i vendre la imatge. Una instantània que aconseguien enfilats a fanals i arbres, estirats pels camps de futbol i assistint a totes les recepcions i banquets. Sempre carregats amb màquines i trípodes, competint a cops de colze, compartint inevitablement espai.
Els polítics, obrers, esportistes i belleses posaven davant els seus objectius. Corrent amunt i avall d'una Barcelona que es modernitzava, a cop de manifestació i grans esdeveniments, en un moment en què diaris i revistes atreien els seus lectors a còpia de fotografies d'actualitat cada cop més espectaculars.
Entre el 1900 i el 1939 els seus rostres eren coneguts, la seva activitat, notícia. Avui, han perdurat alguns noms. La majoria, però, han caigut en l'oblit. D’aquí la importància del llibre Reporters gràfics. Barcelona 1900-1939, un intent de reconstrucció de la nostra memòria gràfica, amputada per la implantació del règim franquista, per la pèrdua o desaparició d'arxius i pel menyspreu en temps de democràcia.
El material fotogràfic i la recerca sobre les vides dels reporters que presenta són en la majoria de casos inèdits. Un punt de partida en forma de dos volums per llegir i mirar. Una de les millors maneres d'aproximar-se a la història social, política i cultural de la nostra ciutat i reivindicar un ofici, el de fotoperiodista, de forma col·lectiva.
Així l’han concebut, després de cinc anys de treballs exhaustius, els autors del llibre, l’historiador, Pablo González Morandi, l’antropòleg, Andrés Antebi, la periodista, Teresa Ferré, i el dissenyador gràfic, Roger Adam. La col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i l’Arxiu Nacional de Catalunya ha permès la publicació d'aquesta obra de 450 pàgines (i que surti per 40 euros), amb una maquetació original i un treball d'arxiu desbordant.
El primer volum (Ofici), dedicat a l'evolució de la professió, il·lustrat amb fotografies de tots els fotoperiodistes de l'època gràcies a documents obtinguts d'arxius i, sobretot, famílies, i rematat amb les biografies de 32 professionals, un primer cànon de la professió seleccionat entre els 160 fotoperiodistes actius en el període que els autors han identificat. La història de Catalunya gràcies els milers de fotos dels Centelles, Badosa, Torrents, Casas, Gaspar, Claret, Sagarra, Brangulí, Ballell, Pérez Rozas, Mas o Merletti. El segon (Kiosk), una antologia de fotografies, prevalent les inèdites o d'autors oblidats o desconeguts i moltes d'elles en el context dels mitjans en què van ser publicades.
Reporters gràfics. Barcelona 1900-1939 va camí de convertir-se en una obra de referència imprescindible. Van ser els primers reporters gràfics que van obrir i tancar una etapa de la història amb tot un món per retratar que acabaria amb el final de la Guerra Civil i l'inici del franquisme. La labor de reconstrucció de la memòria i la restitució de la dignitat d’aquests artesans construeixen la història amb majúscules del país.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
