Del no res al tot, la transformació de l’Arnau

Més d'una dècada per trobar un desllorigador a la situació immobilista del Teatre Arnau. L’equipament continua tancat i la gent del barri no ha deixat de reclamar-lo. Fa 20 anys que va tancar aquest espai històric de quan el Paral·lel era l’epicentre escènic de Barcelona, una mena de 'Broadway català' que no ha acabat de quallar mai. El 2004, l’Ajuntament de Barcelona es va plantejar enderrocar el teatre. Per evitar-ho, el 7 d’abril de 2006 va ser ocupat pel Col·lectiu Espai Alliberat per a la Cultura amb una acció que va durar dos dies. Paral·lelament a aquests fets, es van presentar opcions de compra per transformar-lo en residència geriàtrica, però l’Ajuntament es va manifestar contrari a aquest projecte. A finals d’abril del 2006, l’Arnau va ser comprat per l’Església Evangèlica Cristiana Xinesa per fer-hi un lloc de culte, però mai no va arribar a obtenir l’autorització.

Al juliol del 2007 l’Ajuntament va donar llum verda a l’aprovació del Pla especial urbanístic del Teatre Arnau, amb l’objectiu d’expropiar l’immoble amb la finalitat de convertir-lo en un centre d’arts escèniques. Així mateix, la compra del teatre a l’Església Evangèlica Cristiana Xinesa es va segellar a finals del març del 2011 per 2 milions d'euros. L'Ajuntament, doncs, havia de decidir què feia amb un teatre en ruïnes. El govern de Xavier Trias va intentar que algú se'l quedés a canvi de 50 anys de concessió. Però ningú no s'hi va interessar. Actualment, sis anys després de la seva compra, l’edifici municipal segueix en estat d’abandonament i la situació de l’Arnau és una qüestió que ha preocupat un gran nombre d'entitats i de col·lectius després d’aquests anys de deteriorament i inactivitat. Un cop l'edifici va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, la incògnita principal era quin seria el seu futur.

Veredicte participatiu

Per parlar del futur, de la funció que havia d'acomplir aquest espai, els usos als quals es destinaria i com seria gestionat, es va convocar un procés participatiu entre tots els actors culturals i veïnals que han mostrat interès en la preservació de l'Arnau i tindran un paper clau en la definició del futur equipament. L’objectiu d’aquest procés participatiu era, doncs, definir el model d’equipament per al Teatre Arnau entre tots els actors implicats. D’aquesta manera, estava obert a totes les propostes de models per a l’equipament que els actors han pogut plantejar amb la voluntat de trobar un punt comú que permetés resoldre les necessitats dels diferents agents. El grup impulsor format per les entitats TEB i Ravalnet, Fem Sant Antoni, Fundació Tot Raval, El col·lectiu, La plataforma Recuperem l’Arnau, Plataforma Salvem l’Arnau, Associació Talia-Olympia, La virgen despacho cultural, Taller de músics, Gegants de Poble-sec, Teatre Tantarantana, Enric H. March, Coordinadora d’entitats del Poble- sec, Xamfrà i Apcc han consensuat, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, que el nou Teatre Arnau fusioni les arts escèniques, la recuperació de la memòria i el treball comunitari.

Un grup impulsor capitanejarà aquest projecte amb l'Ajuntament, que vol que sigui “un equipament del segle XXI que interactua amb la memòria, amb fortes arrels comunitàries i espai singular per a les arts escèniques emergents i innovadores de la ciutat”. Aquesta solució compartida és la que reivindicava la plataforma Recuperem l'Arnau i serà un model únic a la ciutat. També es treballa en un model de gestió innovador que permeti rendibilitzar l'espai, potenciï el tarannà comunitari i eviti la privatització. D’aquesta manera, el grup impulsor del procés participatiu ha manifestat la seva voluntat de desenvolupar un projecte cultural singular: amb una referencialitat de ciutat, combinada amb una forta vinculació al territori i la recuperació de les memòries d’aquest àmbit de la ciutat. Principalment, es busca construir un projecte ampli, transversal i multidisciplinari ajustat a les realitats escèniques i socials del moment, basat en el fet que aquest serà un únic projecte amb un equip de treball que desenvoluparà els tres eixos: memòria, arts, escèniques i treball comunitari. Així, i després que els serveis tècnics el mes d’octubre van informar que el Teatre Arnau havia de ser enderrocat, el grup impulsor va qüestionar aquest informe i va demanar un informe patrimonial amb els criteris del qual finalment es rehabilitarà l’edifici.

Arnau itinerant

La fase inicial del projecte cultural i comunitari té com a pal de paller la iniciativa Arnau Itinerant, un projecte deslocalitzat on es treballarà de forma cooperativa i col·laborativa per la construcció del nou edifici així com de les activitats del nou Arnau. El grup de treball “es posarà a treballar aquest any amb la voluntat de desenvolupar accions sobre teatre i memòria en diferents equipaments de la ciutat”, explica Gala Pin, regidora de Ciutat Vella. La durada aproximada dels debats serà d'entre dos i quatre anys i servirà de banc de proves del futur teatre. Aquests hauran de servir com a banc de proves i laboratori de creació que, alhora, permetrà experimentar amb el model de gestió, públic i comunitari, que es vol desenvolupar. L’Arnau itinerant es vol implementar en diferents indrets de la ciutat encara sense concretar. Un cop definit el Pla Funcional i el Projecte Cultural-comunitari del Teatre s’obrirà un concurs arquitectònic, que hauria d'estar al juny, per la reconstrucció de l’Arnau tot apostant per rehabilitar, reconstruir i conservar tota l’arquitectura que sigui possible amb la voluntat que l'inici de les obres sigui a finals del 2018 o principis del 2019 en funció de les restes arqueològiques que s'hi trobin.

A l'Arnau s'hi farà música, dansa, teatre i circ, servirà de centre de creació, d’exhibició i de formació, sempre buscant “una línia de programació diferent a la d’altres teatres de la ciutat”. Una programació accessible, atractiva, multicultural i arriscada“, afirmen, que sigui inclusiva per als veïns del barri, tenint en compte la diversitat cultural del Raval, Sant Antoni i el Poble-sec, amb preus assequibles. També vol visualitzar el treball social i impulsar projectes artístics amb enfocament comunitari. El projecte hauria de servir, segons ha explicat el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Collboni, i la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, per crear una línia de programació diferent de la d'altres sales de teatre de la ciutat, tot vinculant les arts escèniques i la comunitat. Alhora, segons ha explicat Pin, es preveu que les activitats que s'hi duguin a terme permetin fer reviure l'esperit del Paral·lel de principis del segle XX amb formats actualitzats. Per això també es preveu la creació d'un centre d'interpretació del Paral·lel, que serà encarregat de portar a terme tasques de recerca sobre memòria històrica de l'edifici, del teatre popular i del 'Broadway català'.

Pressió veïnal i popular

La Plataforma Recuperem l’Arnau, Salvem l’Arnau i l’Associació Talia Olympia han tingut com a mirall el Teatro del Barrio madrileny on el teatre social i polític és la punta de llança. No s’han cansat de repetir que “davant les necessitats culturals i del territori, cal recuperar un espai ja existent des d’un compromís entre el món cultural i el món veïnal”. Sovint han posat l’Ateneu de 9 barris com a exemple. La seva pressió va començar a donar els seus fruits el 19 d’abril de 2016 quan la comissió municipal de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat una proposició del PSC que instava al govern municipal a crear un procés participatiu vinculant que inclogui veïns, experts i professionals en arts escèniques per tal de decidir el futur del Teatre Arnau. La reivindicació del sector cultural per recuperar l’únic teatre de barraca que queda a Barcelona com a equipament cultural per al barri va començar a sumar adeptes. La proposta també demanava al govern municipal que expliqués abans que acabés el 2016 quins usos es farien de l’equipament, com es gestionaria i quin seria el pressupost de la reforma de l’edifici. La proposició del PSC donava veu al manifest de la Plataforma Recuperem el Teatre Arnau, que reclamava un procés participatiu per el futur d’aquest espai del Paral·lel.

Les entitats van mantenir contactes formals amb tots els grups municipals, així com amb els impulsors del Museu d’Arts Escèniques (MAE), que mantenia la voluntat d’instal·lar el Museu al mateix Teatre Arnau, per tal d'“intentar generar el màxim consens” al voltant del futur del teatre, “sense renunciar als principis que motiven el projecte: un teatre viu i obert a les companyies de la ciutat i amb activitat escènica, que el projecte serveixi per recuperar la memòria popular del Paral·lel i que es mantingui el vincle amb les entitats dels barris a través de formules de gestió veïnal”. Just uns dies abans, la Plataforma Salvem el Teatre Arnau havia presentat un manifest signat per més de 160 professionals, entitats socials i culturals per tal de reivindicar la gestió del teatre a través d’un model participatiu i veïnal que connectés amb les necessitats socials i culturals del Paral·lel i la ciutat. Per les entitats el més rellevant era mantenir l'edifici i, si s'enderrocava, el seu projecte no tenia sentit. Sempre han defensat que tot edifici es pot rehabilitar. Només depenia de la voluntat de fer-ho o no fer-ho. Avui, respiren alleujats i convençuts que gràcies a la pressió han salvat l’Arnau de l’enderroc. Les parts veïnals implicades en la recuperació del Teatre Arnau estan satisfetes del resultat final del procés participatiu de rehabilitació de l'equipament. Valoren positivament ser part implicada en la definició del projecte arquitectònic, social i artístic de l'Arnau mentre durin les obres. Del no res al tot, la transformació de l’Arnau és un fet.