La retirada, en català, és com es coneix a casa nostra l’èxode cap a la frontera pirinenca franco-catalana de mig milió de refugiats republicans, tant civils com milicians, empesos per la progressió de les tropes de Franco. D’aquell mig milió de persones, més de 200.000 eren catalans. Aquest episodi constitueix un dels grans drames europeus del segle XX, un naufragi massiu davant del qual res no havia estat previst per les autoritats franceses, advertides amb anticipació sobre la possible magnitud de l’allau humana. L’actitud de l’Estat francès es va limitar a una gèlida rebuda estrictament militar, carregada de menyspreu moral i un tracte humiliant. Els republicans creien entrar en territori amic i es van veure tractats com a bestiar, malgrat ser ciutadans civils o bé soldats regulars d’un govern democràtic en exercici, reconegut per la comunitat internacional. Els espanyols van haver de desfer-se dels seus objectes personals i no va faltar qui va morir de fred, pels bombardejos o en els camps de concentració francesos. Milers van ser enviats als camps de concentració nazis en un viatge que, per a la majoria, va ser només d’anada.
Ligeros de equipaje. Crónica de la retirada posa en escena aquest fet gairebé oblidat de la història d'Espanya. Jesús Arbués va escriure i va dirigir aquesta obra sobre l'oblit, el passat, l'absència, la vida i la mort. Una història de ficció creada a partir de centenars d'històries, cròniques i testimonis reals. “No és una altra obra de la guerra civil, hem pretès no fer una història de bons i dolents, no fer una revisió per ajustar comptes. Hem pretès parlar de l'ésser humà”, aclareix el director. El tema de la retirada no és un assumpte fàcil d'abordar ni a Espanya ni a França. Així com els camps de concentració alemanys han estat àmpliament abordats al món del còmic, del cinema, la literatura, etc. aquests camps de concentració que les autoritats franceses van reservar als refugiats de la guerra civil espanyola no entren als plans d'estudis francesos ni espanyols.
D’aquí la importància dels testimonis vius com ara l’avi, el personatge principal, interpretat per Pedro Rebollo, que explica al seu nét (interpretat per Javier García) com va viure ell la retirada. El net és l'encarregat de recollir els trossos trencats de la memòria del seu avi i l'espectador anirà completant la història. Amb un profund i seriós treball actoral, Rebollo i García són els únics actors sobre l'escenari, entre tots dos representen gairebé 50 personatges, acompanyats d’una escenografia mínima i projeccions, són capaços d’unir els fragments trencats de la memòria, de manera sòbria i impactant, per traslladar l’espectador més de setanta cinc anys enrere.
Ligeros de equipaje va ser nominada a millor autor i també a millor espectacle als XVIII Premios Max. Ha obtingut premi al millor espectacle de sala de la Feria de Teatro de Castilla-León Ciudad Rodrigo 2014 i és espectacle recomanat per la Red Española de Teatros Públicos 2014. Producciones Viridiana és un col·lectiu artístic aragonès que funciona com a companyia des de fa dinou anys de forma estable I continuada. Al llarg d’aquests anys la companyia ha sabut consolidar un equip tècnic i humà que li ha permès realitzar més de 2.300 actuacions teatrals, estant present en els cercles i xarxes de distribució més importants de l’Estat, això com en fires, festivals i gires a països com Argentina, Bolívia, Bulgària, Cuba o França.
Ligeros de equipaje es podrà veure del 3 al 7 de febrer a la sala Baixos22 del Teatre Tantarantana dins el VI Cicle Companyies en Xarxa. Després de la funció del dijous 4 de febrer tindrà lloc un col·loqui sobre el tractament de la història des del teatre i l’art com a eina per salvaguardar la memòria històrica a la que assistiran com a ponents el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, el director de l'espectacle i de la Fira Internacional de Dansa i Teatre d'Osca, Jesús Arbués, i el director del Teatre Tantarantana, Julio Àlvarez. Són molts els que estan comparant la situació actual dels refugiats sirians amb la que van viure els espanyols durant la Guerra Civil. Setanta sis anys separen aquestes dues realitats. Uns són refugiats que fugen de la guerra, a Macedònia, Sèrbia. D'altres, el mateix, reclosos en camps de concentració a França. Quina és la diferència? El teatre ens ajuda a recordar el que vam ser.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
