A nosaltres no ens manca ètica, el que ens manquen són llits, personal i que ens tornin els 2.000 milions del pressupost de sanitat que ens han robat en tres anys amb les retallades. I nosaltres sí que tenim proves que s’estan degradant i privatitzant els serveis públics de salut. En altres paraules, s’han augmentat els recursos econòmics del pressupost públic a disposició dels hospitals concertats amb afany de lucre, és a dir, els privats, privats.
El Conseller de Salut està molt nerviós, perquè a més a més de la calor d’aquests dies i que no li hem deixat fer massa vacances, ara té por de l’augment creixent de les mobilitzacions i per això continua dient ximpleries –el tancament i la manca de llits als hospitals són un mite-; mentides –que no hi ha problemes als serveis d’urgències o que no hi ha intencions de privatitzar...-; i disbarats, com acusar els sindicats, plataformes de defensa del sistema públic de salut i partits polítics d’esquerres, de polititzar la sanitat pel seu profit, i de manca d’ètica!
La realitat és, però, que s’està degradant la sanitat pública amb les retallades amb l’excusa de la crisi i que no hi ha diners (segons per a què i per a qui). Els pressupostos de salut s’han reduït, segons els papers oficials, en 1.585 milions d’euros en tres anys i segons el Conseller –té nassos que parli de reduccions superiors a les que indiquen les dades oficials- en 2.000 milions. Això representa entre un 16% del pressupost (de 9.874 milions al 2011 a 8.285 milions al 2.013) segons les xifres oficials i un 20% segons Boi Ruiz. Hem de demanar doncs, ara que ens volen convèncer d’una recuperació econòmica inexistent per la majoria, que ens tornin, com a mínim, aquests 2.000 milions.
Aquestes retallades han estat desiguals. Mentre que als serveis d’atenció primària i hospitals de propietat i gestió pública i als concertats sense afany de lucre, se’ls retalla aquest 16% de mitjana, als concertats i als qualificats d’utilització pública, però que són empreses privades amb ànim de lucre, - per exemple els tres hospitals de l’empresa multinacional de sanitat Capio/IDC: Sagrat Cort, General de Catalunya i hospital de Sabadell (que no s’ha de confondre amb Parc Taulí) se’ls ha augmentat el concert en un 78,6%. Diners públics per fer negoci privat. I és per això que es deriven pacients dels hospitals públics “retallats” a aquests altres hospitals. Si això no és privatitzar la salut per convertir-la en un negoci....
Tot plegat passa perquè amb la retallada interessada de recursos disponibles, s’han tancat llits, quiròfans i altres serveis als hospitals i als CAP públics, amb la qual cosa han augmentat les llistes d’espera de tot tipus i els serveis d’urgències s’han vist col·lapsats reiteradament aquest estiu. I les reclamacions amuntegades per manca de tràmit.
Nosaltres ja ho vam advertir el mes de maig, que la situació s’agreujaria amb els tancaments de llits d’estiu sumats als llits estructurals tancats durant els darrers tres anys (mireu taula n.1) L’hospital de la Vall d’Hebron ha tancat a l’agost 195 llits més i l’hospital del Mar, 113.
Obrint els llits tancats a Bellvitge, Can Ruti i Vall d’Hebron, que són 570, podríem operar 23.500 pacients més a l’any, que casualment són els que ara esperen més de 6 mesos per un dels 14 procediments amb garantia.
Les llistes d’espera de tot tipus - per visita a l’especialista, per proves diagnòstiques i per intervenció quirúrgica- han augmentat brutalment. Fins i tot els 14 procediments quirúrgics que tenen garantia d’espera de menys de 6 mesos, han augmentat un 60% amb les retallades (de 50.000 pacients el 2009 a 80.000 al 2013). I d’aquests pacients, 23.500 ja fa més de 6 mesos que estan a la cua. Però es que oficialment i per acabar-ho adobar, hi ha 100.000 pacients més que desesperen per d’altres intervencions amb uns temps d’espera encara més llarg (anys, en molts casos).
També hem vist com es col·lapsaven els serveis d’urgències, alguns d’ells amb esperes per ingressar (per manca de llits) de fins a 3 i 4 dies. A urgències! Tant el tancament de més llits i plantes d’hospitals com les llargues esperes a urgències, han estat motiu de mobilitzacions de plataformes i sindicats aquestes vacances amb el lema d’Obrim plantes, els malalts no fan vacances.
Aquesta situació de col·lapse del sistema públic és la coartada del Departament de Salut i del Govern de Catalunya per continuar derivant pacients i donant recursos econòmics públics a hospitals privats que fan negoci. Nomes l’hospital de la Vall d’Hebron, retallat en el seu pressupost i amb llits tancats, ha derivat a l’hospital de Capio/IDC del Sagrat Cor 575 pacients per operar, a més dels que ha derivat a la Clínica Plató i a Sant Rafael (en total, uns 1.000 pacients). Però es que al Sagrat Cor i a la Clínica Plató també els deriven pacients l’hospital Clínic, l’hospital del Mar, l’hospital de Sant Pau, a més de pacients del Maresme i del Baix Llobregat, que nosaltres sabem. Possiblement les instal·lacions d’aquests hospitals privats no poden donar l’abast per absorbir tants pacients derivats i acabaran per endur-se la feina a casa. Tot sigui pel negoci (amb diner públic per suposat).
Això conseller, també es privatitzar la sanitat!
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
