L'hospital d'El Vendrell va cobrar 9.300 euros a una dona per estalviar-li un any d'espera

Com evitar les llargues llistes d'espera als hospitals públics? A l'hospital Sant Pau i Santa Tecla del Vendrell, un centre concertat, hi ha una solució: ser atès de forma privada. A Isabel Navarro, una pacient de 66 anys, li va costar 9.335 euros. Aquesta veïna de Santa Oliva (Tarragona) patia des de feia temps forts dolors al maluc. Com els tractaments analgèsics eren pràcticament inefectius, el metge li va dir que se li havia d'implantar una pròtesi. Al juny del 2013, se li va indicar que el temps d'espera per a aquest tipus d'operacions era de 10 a 12 mesos, el que semblava una eternitat per a Isabel, ja que els dolors s'anaven agreujant. “Cada vegada anava pitjor, coixejava, al final no podia ni caminar”, recorda en un vídeo de SICOM, que revela el cas juntament amb la Plataforma pel Dret a la Salut.

“La meva mare sempre ha estat molt activa”, explica la seva filla Virgínia. “Veure-la amb dolors, patint, amb pegats de morfina, amb visites a urgències cada dos per tres, amb marcapassos, et fa pensar”, diu. Es va informar que el mateix hospital podia operar la seva mare de forma privada i, després de demanar el pressupost, no ho va dubtar. En menys d'un mes, la seva mare va ser operada al mateix hospital, i pel mateix metge, amb l'única diferència que el segon llit de la seva habitació no estava ocupat per un altre pacient sinó per la família. Al cost de l'operació s'hi van afegir les factures de les visites postoperatòries al traumatòleg i les sessions de fisioteràpia. En total, aquesta jubilada i la seva família van haver de pagar prop de 10.000 euros.

La possibilitat per als hospitals concertats de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP, en les seves sigles en català) d'oferir una atenció privada no és nova. Aquesta activitat procura a aquests centres una via complementària per aconseguir recursos particularment útils mentre el Servei Català de la Salut (CatSalut) redueix la seva aportació en diners públics però obre la porta a situacions com la d'Isabel.

Davant aquesta situació, el departament de Salut de la Generalitat ha comunicat que obrirà un expedient informatiu a l'hospital per aclarir si hi va haver irregularitats. Ha estat, de fet, el propi hospital el que ha demanat que es redacti l'informe per garantir “la màxima transparència i interès” en aclarir els fets.

Esperes més llargues del que marca la llei

El cas també posa de relleu que diversos hospitals catalans no respecten el límit garantit per llei de sis mesos d'espera per a 14 intervencions quirúrgiques, entre les quals figura la implantació de pròtesis de maluc. Precisament en el cas de les pròtesis de maluc, el temps mitjà d'espera a Catalunya és de 7 mesos, i les diferències entre comarques o hospitals són molt significatives. A la regió del Camp de Tarragona, el temps d'espera per a la mateixa operació és de gairebé 10 mesos. El CatSalut tampoc aplica el límit de sis mesos per a les operacions de pròtesi de genoll i les de galindons.

Els autors del vídeo indiquen que Isabel no va voler esmentar el nom del metge, en tenir encara visites pendents. “Això és molt revelador, la gent no s'atreveix a denunciar aquests casos”, apunta Josep Cabayol, president de SICOM. Segons la Plataforma pel Dret a la Salut (PDS), a les zones rurals, “les reclamacions són encara més difícils que a les grans ciutats perquè no existeix un teixit associatiu que ajudi les persones a defensar els seus drets”.

La Plataforma també denuncia la poca transparència de les llistes d'espera. “En molts casos es diu als pacients que ja se'ls dirà alguna cosa i no poden saber si estan oficialment inscrits en la llista d'espera”, critica Josep Martí Valls, portaveu de la PDS. L'entitat porta actualment a terme una campanya d'informació en diferents hospitals perquè els pacients no surtin de la consulta sense saber la data prevista per a la seva intervenció i el lloc que ocupen en la llista d'espera.