Deu mesos després de l'encàrrec rebut pel Parlament de Catalunya, el Pacte Nacional de Salut impulsat pel conseller Boi Ruiz acaba sense consens. Sindicats, associacions de pacients, partits polítics, organitzacions professionals, municipis i patronals s'han reunit 14 cops des del maig del 2013 per posar-se d'acord sobre un document que senti les bases del futur model sanitari català. Però no s'ha pogut arribar al consens desitjat. El degoteig de baixes, inaugurat per la CUP el mes de juliol passat, es va anar amplificant al llarg del procés: la totalitat dels sindicats i els partits d'oposició s'han anat despenjat del pacte. Fins i tot la patronal de la sanitat privada ACES se n'ha desmarcat perquè el document no excloïa l'activitat privada a la sanitat pública, el que implicava en la seva opinió una competència deslleial.
La resta de participants al Pacte han acordat 83 punts sobre diversos àmbits com el finançament, els professionals, el catàleg de serveis o la governança. La inclusió del copagament ha estat sense dubte un dels punts més polèmics. La majoria dels partits i sindicats que s'han negat a firmar el Pacte nacional de Salut han rebutjat el punt 37, que insta a “considerar l'aportació dels usuaris a determinats serveis i prestacions com a instrument regulador d'aquests”. Per assolir el suport de les parts, es van establir diferents limitacions: aquest copagament seria “aplicat en funció de la renda, i excloent-ne la població vulnerable”. El document també indica que l'aportació de l'usuari “no ha de tenir una finalitat recaptatòria”, que s'han de definir els imports d'aportació reduïda per les rendes més baixes i que s'ha d'establir un límit màxim d'aportació anual.
Però aquestes limitacions no han estat suficients per obtenir un consens. Fins i tot alguns signants del pacte han emès un vot particular per rebutjar aquest punt: les organitzacions de pacients (la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat, CUS, i el Fòrum Català del Pacient, FCP) i el Consell de Col·legis d'Infermers i Infermeres de Catalunya. Segons la CUS, “el copagament per visita en l'atenció primària fa que la demanda augmenti a les urgències i es deixi de banda les mesures preventives en front de les malalties agudes”. El FCP, per la seva banda, creu que el copagament “no ha demostrat la seva eficàcia i penalitza el malalt i la seva família”.
El copagament no seria una completa novetat a la sanitat catalana: el Govern d'Artur Mas ja va introduir l'euro per recepta. La mesura, però, només va durar sis mesos en ser suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional.
Cap compromís per revertir les retalladesPerò més enllà del punt 37, l'absència de diversos actors en la signatura final mostra que Boi Ruiz ha fracassat en el seu intent d'arribar a un document de consens. Les entitats que s'han despenjat del pacte lamenten l'absència de compromisos pressupostaris concrets per revertir les retallades dels últims anys. El document només preveu fer “convergir el nivell de despesa amb la dels països amb un PIB/càpita i sistema sanitari similar”. En aquest sentit, el diputat de ICV-EUiA Josep Vendrell va lamentar que “no hi hagi cap compromís per recuperar la despesa en salut i els llocs de treball perduts” ni “mesures fiscals concretes per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari”.
Les organitzacions crítiques amb el model sanitari actual també deploren la manca d'ambició pel que fa a una gestió transparent de la sanitat pública. La proposta de pacte “no aposta clarament per la transparència, que es considera un mer recull de dades de resultats (…) i no es compromet a la despolitització de la gestió dels centres sanitaris”, lamenta CCOO. Per la seva banda, el diputat de Ciutadans, José Manuel Villegas, critica que “no s'admeten els errors que han conduït als conflictes d'interessos” i adverteix que “no hi ha garanties que aquestes situacions no es tornin a produir en el futur”. A més d'aquestes diferents crítiques, el sindicat Metges de Catalunya va lamentar que el document no inclogui cap conveni específic per al col·lectiu de metges.
El conseller de Salut Boi Ruiz va expressar la setmana passada “certa tristesa” per la impossibilitat d'assolir un consens entre totes les parts implicades en les negociacions i va carregar contra aquells que busquen obtenir “rendibilitat política” de les crítiques a la gestió sanitària. Però les crítiques també van venir d'ERC: la diputada Alba Vergès va dir que “malauradament s'han barrejat aspectes com la conjuntura actual del país i del sector”. En el mateix sentit es va expressar en declaracions a 8TV el coordinador de la comissió del Pacte, Pere Ibern, que va atribuïr les baixes al context més que al contingut.
Un sistema basat en la ciutadania i no en l'assegurança
Ibern va destacar els punts importants del pacte, i sobretot els tres primers punts que garanteixen la universalitat del Sistema Nacional de Salut i el seu finançament principal a través d'impostos. El coordinador va insistir en què es tracta d'un model que es diferencia de l'espanyol, que està cada cop més reservat als assegurats. Tot i així, el document de bases no preveu cap millora pel que fa a l'atenció als immigrants sense papers, que necessiten un mínim de tres mesos d'empadronament per l'atenció primària i un any per l'atenció especialitzada.
La resta d'agents destaquen els punts positius acordats en el document de bases, com ara l'enfortiment de l'atenció primària i comunitària com a porta d'entrada al sistema sanitari i nivell clau i proper al ciutadà per respondre a les necessitats de salut. El text també preveu una major implicació del personal sanitari en la gestió dels centres i la promoció del paper de la ciutadania en la definició o la revisió d'aspectes claus del sistema de salut.
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
