Explica Lilian Thuram que la seva mare, negra antillana de mitjans del segle passat, renya els seus néts cada vegada que surten a la piscina i es posen al sol. “Sortiu d'aquí, que vosaltres ja sou molt negres i no necessiteu sol!”, diu Thuram que els crida la dona, filla d'una època en què casar-se amb un home blanc tenia el premi d'uns fills amb una pell menys negra.
“Avui, quan jo li pregunto al meu fill Kefren si en la seva classe hi ha altres nens negres, ell em respon que ell no és negre sinó marró i els altres nens, rosa”, prossegueix Thuram, amb un somriure que amaga alguna cosa més de mig segle d'evolució en qüestions de raça.
Abans d'ahir futbolista d'elit (Juventus i Barcelona, entre d'altres), Thuram és avui una veu reconeguda en la lluita contra el racisme. La porta a les escoles, des de la seva fundació, i des de plataformes com la que va oferir fa uns dies el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), escenari de les reflexions de l'exfutbolista i de l'escriptor marroquí Ben Jelloum, activista de la causa des que, fa 15 anys, les preguntes de la seva filla el van portar a escriure El racisme explicat a la meva filla.
“El racisme ha existit sempre i els nens pregunten sempre el mateix: ha disminuït en els últims anys?”, exposa Ben Jelloum, que revisa la seva obra cada quatre anys per actualitzar-la. “La situació és avui millor que fa uns anys, perquè un no neix racista, sinó que esdevé perquè el racisme, com el sexisme, és una construcció cultural”, enraona Thuram, que de nen es preguntava no tant per la disminució del fenomen com pel perquè.
Per què, amb nou anys, quan es va traslladar de l'illa de Guadalupe a París, van deixar de dir-li Lilian i van passar a anomenar-lo El Negre. Per què la vaca negra dels dibuixos era sempre la tonta. “La gent és racista i no canviarà”, responia la seva mare, “que creia que els blancs eren més intel.ligents perquè així l'hi havien ensenyat”.
Insatisfet amb la resposta, Thuram es qüestiona des de llavors els estereotips racistes, sexistes i homòfons que hi ha en la nostra cultura. Tots, assegura, responen a una mateixa construcció política i històrica.
“Tenim prejudicis perquè la història ens encercla en grups: els negres i els que no ho són, dones i homes ... Per poder superar-los, cadascú ha de reflexionar sobre això i posar-lo en qüestió, perquè està en l'aire, en la nostra herència cultural ”, recepta l'exfutbolista, autor de Les meves estrelles negres, el seu personal homenatge als lluitadors contra la discriminació, tot un best-seller a França amb més de 100.000 exemplars venuts.
La 'islamofòbia', un fenomen amb patró racista
Ben Jelloum, que parla d'una sola raça, la humana, i recela de la tendència adulta a perseverar en els errors, celebra la “bona notícia” que el Parlament francès hagi decidit suprimir la paraula raça de la Constitució. “Aquest ha estat el meu combat en els últims 20 anys”, assegura el Premi Goncourt 1987, ara més preocupat per la “islamofòbia” que impera en la nostra societat.
“Engloba tot el pitjor: por, ignorància, inseguretat i fantasmes sobre la religió; l'Islam apareix com l'amenaça de la pau i la seguretat”, afirma l'escriptor africà. “Perquè en temps de crisi, econòmica i moral, cal trobar un boc expiatori”, abunda. “Però si justifiquem el racisme per la crisi anem cap a on volen ells, perquè no és la crisi sinó el discurs que comporta la crisi”, avisa Thuram, a qui Nicolas Sarkozy va voler, sense èxit, convertir en ministre de la Diversitat.
Ben Jelloum va abandonar Marroc el 1971, quan l'islamisme va pretendre colar-se en les classes de filosofia que impartia. I es va instal.lar a França, on l'islam és avui la segona religió més practicada. “I això no s'accepta, és un problema”, assevera Jelloum, doctor en psiquiatria social. Com la raça, la confessió religiosa genera rebuig. I més quan “una minoria integrista fa tot el possible per imposar el seu ritual, fa mal a tothom i torpedina el procés d'integració”.
Aquest islamisme integrista, però, té els dies comptats, segons Jelloum. “Trigarà un temps perquè la gent no ha integrat encara els valors democràtics, però el moviment revolucionari laic d'Egipte anuncia que la Primavera Àrab va per llarg, fins a aconseguir alliberar el país de la seva ideologia religiosa i fer que l'Estat funcioni”, augura l' escriptor marroquí.
I això serà així, explica, perquè el que Jelloum rebateja com a “catàstrofe o tragèdia àrab” va enderrocar dictadors a Egipte i a Tunísia, sí, però va portar també nous governs islamistes, “que s'han revelat incompetents i incapaços de dirigir un país”.
L'optimisme de Ben Jelloum respecte al avenir és moderat. El de Thuram, més manifest. “Avui, hi ha cada vegada més gent que viu junta i que supera qüestions de raça i religió; en 50 anys, hi haurà encara més, menys racisme”, raona Thuram que tot i així recorda com els avis del també exfutbolista francès -d'origen caledoni- Christian Karembeu van ser exhibits, al Jardin des Plantes de Paris, com “caníbals”. “I d'això no fa tant de temps ... Així que els convido a que es qüestionin la seva religió i totes les construccions culturals que ens envolten”, conclou amb un somriure murri.
Sobre este blog
El Diari de la Solidaritat forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
