El 8 de juliol va acabar la validesa de gairebé tots els convenis col·lectius que no havien estat renovats. És la fi de la denominada ultraactivitat. A Catalunya el dia en què això va passar van quedar sense la protecció d'un acord uns 100.000 treballadors. Més tard, la xifra ha anat reduint-se amb pactes sectorials, però encara queden pendents alguns acords que afecten milers de treballadors i indústries. Un és el de la xarxa d'hospitals d'utilització pública (XHUP), un altre, el del transport de mercaderies per carretera de Barcelona i Girona.
Els gairebé 27.000 treballadors del transport de Barcelona i Girona reben missatges contradictoris al voltant de la vigència del conveni que els afecta. La patronal Transcalit, majoritària a Catalunya i representant d'una miríada de petites empreses, ha emès un comunicat en què afirma que el conveni que regeix el sector ha perdut la seva vigència. Remet la patronal a un conveni d'àmbit superior, el II Acuerdo General de Transporte de Mercancías por Carretera i, en allò que no hi estigui inclòs, a l'Estatut dels Treballadors.
L'altra patronal, minoritària a Catalunya, UNO Acet, que representa les empreses mitjanes i grans, no té una posició tant dura. Es mostra oberta a negociar un nou conveni, tot i deixant clar que l'antic el considera mort. En aquest sentit ha fet propostes a nivell d'empresa als treballadors per mantenir les condicions d'un pacte firmat a finals de 2011 amb els sindicats, que no va ser acceptat per l'altra patronal.
El cert és que des de finals de 2011 el conveni del transport de Barcelona està pendent de firmar. Durant mesos s'han produït reunions infructuoses. “A partir de juliol de 2012 i l'aprovació de la reforma laboral tot era esperar a que arribés el 8 de juliol de 2013”, diu Carlos Pellejero, de CCOO.
La reforma laboral albergava en el seu interior una bomba de rellotgeria pensada contra la renovació automàtica de convenis: la ultraactivitat. Un article de la norma deia que si no es renova un acord col·lectiu després de dos anys de negociació, el conveni perd la seva eficàcia. Vet aquí que una esmena de CiU va fer que, en lloc de dos anys, el temps de negociació es reduís a un any, que és la situació en què ens trobem.
Malgrat negociacions i mobilitzacions, va arribar el 8 de juliol sense que el transport hagués firmat un nou conveni. Ara la situació és greu perquè ni els treballadors volien quedar-se sense protecció, ni les empreses es poden arriscar a que una vaga contundent col·lapsi el mercat.
A les trobades, propiciades pel Secretari d'Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat, Ramon Bonastre, s'ha constatat una situació paradoxal. El conveni del transport de mercaderies de Barcelona i Girona que s'havia de renovar a finals de 2011 té un article -el cinquè- que deixa clar que mentre el conveni s'estigui negociant el seu contingut es mantindrà fins que sigui substituït per un de nou. Això sempre que quedi palès que es negocia de bona fe. Ras i curt, que el conveni de 2011, segons els treballadors i els seus assessors laborals, segueix vigent, com assegura Juan José Pérez, responsable d'UGT, el sindicat majoritari en aquest sector.
Per renovar el conveni, les organitzacions sindicals han provat de prendre diversos camins. Un d'ells, que les patronals s'afegeixin a l'acord pactat expressament a Catalunya que preveu que si no hi ha acord es recorri a la via de la mediació o a la de l'arbitratge, de llarga tradició al Principat des de la creació del Tribunal Laboral de Catalunya (TLC). Una altra via oferta pels sindicats ha estat fixar un mecanisme mixt: sotmetre les dues parts a la mediació de la Generalitat i, si aquesta no soluciona les diferències, que es nomeni un equip de quatre experts -dos per les patronals i dos pels sindicats- que un cop escoltades les posicions de les dues parts emetin un arbitratge al qual s'hauran de sotmere. Les centrals obreres tenen clar que aquesta solució suposaria, segurament, haver d'acceptar retallades, però sempre és millor que la situació d'etern empat actual.
Mans i màniguesRamon Bonastre manté la seva intenció de solucionar el problema del transport. Per això a finals de mes ha convocat treballadors i empreses per mirar de desbloquejar la situació creada, paradoxalment, per un article que va aportar el seu partit a la reforma laboral, i que va contribuir a endurir-la
I és que la possibilitat de fer taula rasa de tot el contingut dels convenis ha fet aflorar posicions extremes. En presència de Bonastre, en una reunió on es volia desencallar el conveni, la patronal va voler que es firmés la renuncia al dret de vaga com a condició per avançar. Més tard va puntualitzar que es volia una declaració genèrica en favor de la pau social. Els experts presents a la negociació van haver d'aclarir que hi ha drets, els fonamentals, que no son renunciables. “Encara que algú ho desitgés i ho demanés formalment, no es pot convertir en un esclau”, aclareix un sindicalista.
Sobre este blog
El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
