Francesc López, president de TUS: “Ens assemblem al poble d'Asterix, cada cop més envoltats per les legions romanes”

Francesc López és el president de Transports Urbans de Sabadell. Quan presenta l'empresa ell afegeix “societat cooperativa catalana limitada”. L'empresa fa 32 anys que s'encarrega del transport urbà de Sabadell. I la seva és una història d'esforç i d'èxit. Tanmateix és una empresa atípica en el sector, cosa que López defineix com una mena d'aldea d'Asterix envoltada de multinacionals.

Expliqui quins van ser els orígens de TUS?

L'empresa es va crear l'any 1981, però va començar a treballar l'1 de febrer de 1982. Si s'hi fixa, això passa poc després de les primeres eleccions municipals. En aquell moment es van unir diverses circumstàncies. Una, va ser que es va convocar un concurs per a la concessió del transport públic urbà a Sabadell. Una altra, que en aquell moment florien les idees de dur a terme una economia diferent i la tercera va ser la iniciativa de crear la cooperativa.

I com va anar tot plegat?

Es van unir 82 persones i es va decidir fer una cooperativa que va presentar una proposta per al concurs. En aquell moment el transport públic a Sabadell el gestionava una empresa d'una família i el servei estava molt limitat al centre de la ciutat. Nosaltres plantejàvem una idea diferent, més social, amb un transport que tingués en compte el servei als barris. Ens vam presentar i vam aconseguir la concessió per 50 anys, tot i que renovable cada 10.

Sembla senzill, però no ho devia ser tant. Per exemple, van haver de comprar autobusos. I en aquell temps no era senzill.

Vam començar comprant 30 autobusos. I té raó, no va ser fàcil. D'entrada es va ampliar el servei. Però, per això s'havien d'aconseguir diners, un préstec, i va costar molt. I va haver-hi condicionants econòmics, polítics, de tot tipus. Es podria escriure un llibre d'això. Finalment vam haver d'anar a parar al banc local. Després d'unes àrdues negociacions vam aconseguir el préstec que els socis van subscriure i que l'ajuntament va avalar.

Vostè ha dit que la cooperativa es va crear de bell nou, d'on van sortir els socis?

Aquest va ser també un altre problema. Necessitàvem persones que tinguessin el permís per portar autobusos. Els vam anar a buscar a una espècie de gestoria que portava l'administració de moltes persones que havien treballat a la construcció. Eren propietaris de formigoneres, camions, etcètera, que no tenien feina perquè en aquell temps hi havia també una crisi al totxo. N'hi havia d'una associació de transportistes, Transcalit. D'allà van sortir el 80% dels socis inicials. Pensi que en origen la cooperativa volia nodrir-se dels treballadors de l'anterior empresa del transport urbà de Sabadell. Però no van voler venir. Van rebre pressions i només es van incorporar dos o tres.

Insisteixo, perquè crear una cooperativa?

Bé, era una època en què l'ajuntament tenia unes idees polítiques. Hi havia també una certa inquietud socials i es tenia la idea de propiciar que els treballadors també podien participar en aspectes econòmics i demostrar que això es podia fer. I el temps ha demostrat que el projecte va ser encertat.

Com van ser rebuts per la gent de Sabadell en els primers anys de funcionament de la cooperativa?

Ens van rebre molt bé. La gent se sentia vinculada a aquesta cooperativa. Era un reflex de la voluntat en aquell moment de la societat. També van col·laborar molt en aquest bon ambient els treballadors de la cooperativa en donar una imatge diferent. El servei era menys rígid que abans i es van solucionar alguns vicis de l'època anterior.

Suposo que els primers anys devien anar una mica justos econòmicament?

Una de les coses que sempre ha tingut aquesta empresa ha estat que fem un pressupost anual i, tot i això, procurem tancar l'exercici sense haver-nos gastat la partida prevista. Això ha fet que no ens quedem mai curts. Amb la diferència hem anat fent racó.

Amb l'excedent, que es fa?, a banda de dedicar una part a reserves..

Nosaltres hem tingut una sensibilitat especial per a col·laborar en diversos temes. Per exemple, hem enviat autobusos a diversos països, des de Cuba a Burkina Faso o a Sarajevo, quan hi havia la guerra de Bòsnia. També hem col·laborat amb les associacions de veïns de Sabadell, i amb l'associació de l'esport i amb moltes iniciatives ciutadanes. També davant de circumstàncies especials, com l'huracà Mitch, un terratrèmol a l'Iran, o coses per l'estil. Ara bé, amb el sobrant, pensi que fa 12 anys que no repartim beneficis, els guardem i el tenim de matalàs.

TUS està vinculada amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, tot i que molts serveis que dóna l'entitat els podríeu tenir de manera individual?

Sense que soni pretensiós nosaltres hi som per intentar donar múscul a la federació. Volem demostrar que donar servei de transport públic a una ciutat com Sabadell, que és de les més populoses de Catalunya, es pot fer sent cooperativa. Em sembla que només hi ha una entitat semblant a Ceuta o a Melilla, i crec que té unes circumstàncies diferents. Per tant, la nostra experiència la podem traspassar a la federació, que al seu torn pot demostrar que les cooperatives no tenen per què estar limitades a entitats amb pocs socis, o a realitzar una acció de caràcter social. Dir per tant, rotundament, que ens sentim molt còmodes dins de la federació.

Estar agrupats us ha d'ajudar en el món del transport urbà, cada cop més competitiu

Estem en un món que ha vist com inicialment hi havia empreses familiars dedicades al transport públic urbà o interurbà. En els últims anys han entrat en aquest sector capitals procedents del totxo, o de les asseguradores, que han creat grans conglomerats que són cada cop més forts i més influents. Per a fer front a això necessitem no estar sols, necessitem que hi hagi algú al darrere, i estar federats en ajuda amb les nostres relacions amb la Generalitat. I a Espanya ens ajuda estar a la Confederació Espanyola d'Economia Social (Cepes).

Tot i les dificultats del moment, TUS ha incrementat plantilla i servei..

Sí, ara som 170 persones. Som 105 socis i la resta no ho són de socis. Els no socis tenen aquesta situació per diversos motius: de funcionament, de llocs de treball concrets, i després, perquè hi ha gent que no volen ser socis. En aquest casos hi ha motius diferents, des del fet què els socis estem donats d'alta com a autònoms, a potser perquè no els hi vagi bé fer aportacions al capital social.. El que és clar és que cap persona nova ha arribat a soci si abans no era treballador. Pel que fa al nombre d'autobusos, si quan vam començar en teníem 30, ara en tenim 65.

I amb la crisi, què han tingut de fer, perquè les empreses de capital, davant les dificultats fan ERO o acomiaden..

Nosaltres, per la naturalesa de l'empresa, hem procurat, sempre que hi ha dificultats, afrontar-les sense fer acomiadaments. I ens n'hem sortit. Quan hi ha un tema d'aquest tipus mirem de solucionar-ho internament: fem reestructuració d'horaris, o ens estrenyem tots una mica el cinturó, però no es toca l'ocupació. A vegades en un altre tipus d'empresa, si falla una mica la feina es fan acomiadaments. Nosaltres si sobressin dues persones, poso per exemple, mirem que si hi ha persones a punt de jubilar-se. Llavors ens esperem i ho equilibrem tot. És la nostra filosofia.

Però, és que si volguéssim fer, una cosa diferent l'assemblea, que és sobirana, no ens ho deixaria fer. Sempre dic que les cooperatives funcionem molt bé quan les coses van com ara, amb crisi, perquè ens administrem l'escassedat, però no hem après a funcionar igual de bé quan les vaques són grasses.

Sabadell té diverses poblacions a la vora, heu pensat a ampliar el servei fins a aquests termes municipals?

Nosaltres donem servei fins a Sant Quirze, que és a tocar. Abans havíem donat servei a Rubí o a la Universitat, però les pressions dels grans ens van fer fora... Això del transport i les concessions és un món molt especial, perquè el mercat no és obert. Sense entrar en detalls diré que quan l'anterior govern de CiU va veure que havia de plegar ...cinc minuts abans van renovar concessions per 25 anys.

La vostra situació doncs, és d'estabilitat.

El camp està molt acotat i només es pot créixer millorant en el nostre àmbit natural, que és Sabadell. I la ciutat creix el que creix, però no, no s'esperen grans canvis.

Ser cooperativa us ha ajudat a ser més competitius en el vostre sector?

Pot semblar contradictori, però ser cooperativa no ens ha ajudat en res a ser més competitius. El sector és el que és. Un altra cosa és que el que aconseguim guanyar ho distribuïm amb uns criteris o amb uns altres. Però ser cooperativa no ajuda a tenir més concessions ni res que se li assembli. Ara bé, nosaltres tenim més flexibilitat. Si hem de fer un servei nocturn o especial, a nosaltres la gent el fa sense cobrar res afegit, i a una empresa normal o no ho voldrien fer o haurien de pagar-los més. O és diferencial també que a nosaltres no ens fan vagues i en altres tipus d'empreses si exigeixen massa, hi pot haver aquesta reacció.

Parlàveu del sector, com definiríeu la posició de TUS?

De vegades dic que nosaltres som com el poblat d'Asterix, que estava envoltat per les legions romanes. I la crisi ha servit per a què les legions, és a dir les grans empreses i multinacionals, siguin més poderoses. De l'atomització d'empreses que hi havia els anys 80, passarem a estar en mans de dues o tres grans grups. A la concentració ajuden les lleis europees, les estatals, les catalanes, les locals...

Tot el que explica té un agreujant i és que el servei de transport públic depèn de pressupostos públics, que són decreixents.

La dificultat és gran, perquè per molt que vulgui, si a l'Ajuntament de Sabadell li donaven abans 1,250 milions per a transport públic i ara li han retallat fins a 750.000 euros, ells han de buscar aquests diners en alguna banda. Igual passa amb la Generalitat i amb les altres administracions. A més, s'ha d'entendre que quan es crea un servei, tirar-lo enrere és molt difícil. Si a això hi sumen que a Sabadell aquest sector és molt social, perquè un de cada quatre usuaris no paga, es pot fer una idea dels problemes que hi ha per gestionar-ho.