Els acusats per bloquejar el Parlament demanen l'absolució tal com va passar amb l'escrache a Santamaría
Els 19 acusats pel bloqueig al Parlament de Catalunya l'any 2011, en el marc del 15-M, han demanat aquest dilluns al judici ser absolts dels seus càrrecs. Un dels arguments de la defensa ha estat comparar la seva acció amb l'escrache practicat l'abril de l'any passat a casa de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, els impulsors del qual van ser absolts per un jutge de Madrid.
L'Audiència Nacional ha reprès aquest dilluns la vista amb els informes de les defensa dels dinou acusats, cadascun dels quals s'enfronta a una petició del fiscal de cinc anys i sis mesos de presó com a autors d'un delicte contra les altes institucions de l'Estat en concurs amb atemptat a l'autoritat.
L'advocat defensor Benet Salellas ha demanat l'absolució dels acusats als quals representa al·legant que ha de prevaler el dret a les llibertats de reunió, manifestació i expressió sobre el de circulació sobretot quan els afectats són representants polítics.
En el seu informe ha demanat que s'apliqui la doctrina referent al Tribunal Constitucional i la sentència del jutge d'instrucció número 4 de Madrid, Marcelino Sexmero, que va arxivar la causa per l'escrache a Soraya Sáenz de Santamaría en estimar que no es va produir cap delicte en la protesta de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.
El defensor ha al·legat que els diputats que han testificat implicant els acusats són de CiU, el grup que anava a aprovar aquell dia al Parlament “unes retallades que no anaven al seu programa electoral, amb el qual s'havien presentat a les eleccions sis mesos abans”. El lletrat ha comentat que també es produeixen coaccions des de “lobbys de poder” a polítics i no per això els seus integrants estan asseguts al banc dels acusats.
Els fets es remunten al 15 de juny de 2011, quan una concentració convocada pel moviment 15-M a Barcelona davant del Parlament -que havia d'aprovar els primers pressupostos amb retallades de CiU- va derivar en algunes situacions de tensió entre manifestants i diputats. Fins i tot el president de la Generalitat, Artur Mas, i la del Parlament, Núria de Gispert, van haver d'entrar en helicòpter a la cambra catalana.
