Només els diputats de CiU defensen que 'Aturem el Parlament' els va provocar “un fundat temor” com diu la Fiscalia
La Fiscalia considera que els 19 acusats que s'han sotmès aquesta setmana a les primeres sessions del judici a l'Audiència Nacional per la seva participació en l'acció Aturem el Parlament “van provocar un fundat temor en la seguretat dels parlamentaris”. No obstant, els diputats de CiU han estat els únics en declarar que van passar por intentant accedir al Parlament el 15 de juny del 2011.
L'acusació ha cridat a declarar diputats de diversos colors polítics. A part dels convergents, han comparegut diputats del PSC, ICV-EUiA, Solidaritat (SI) i Ernest Maragall, que tot i que llavors era diputat pel PSC, ara és el número dos de les llistes d'Esquerra per les europees. Tots ells van coincidir en assegurar que no van passar por aquell dia, el que contrasta amb el “malson” descrit pels parlamentaris de CiU al llarg de les sessions del judici.
El diputat Josep Maria Llop, invident, assegura que va sentir amenaces de mort i que va patir “empentes, escopinades i assetjament”. Considera que quan va seure al Parlament “va ser com si hagués estat un malson”. La seva companya de partit Ana Isabel Marcos va explicar durant el judici que va patir una crisi d'ansietat, per la qual va rebre atenció mèdica un cop al Parlament, i va parlar de l'agressivitat i la por que va patir. Jordi Turull, portaveu del grup parlamentari de CiU, afirma que va sentir “desconcert i por perquè no sabia com acabaria”.
En la mateixa línia va declarar el llavors diputat Gerard Figueras: “Vaig sentir por, em vaig sentir coaccionat, vaig patir agressions verbals i físiques, malgrat no comprendre el que estava succeint”. Figueras va puntualitzar que anava acompanyat del d'Alfons López Tena, llavors representant de SI, durant part del seu recorregut, i aquest narra la seva experiència d'una manera ben diferent.
“No vaig tèmer en cap moment per la meva integritat”
López Tena va assegurar que no va patir cap agressió física. “No m'empenyien, només feien una barrera amb els cossos perquè no pogués passar”, va declarar. “No vaig tèmer en cap moment per la meva integritat”, va remarcar.
Entre els membres de grups de l'oposició, la més contundent amb els concentrats va ser Montserrat Tura, i tot i això, va assegurar que no va sentir por, però sí que va veure alterada la seva llibertat i el seu dret a exercir les seves funcions parlamentàries. També va repetir que ha renunciat a demanar indemnitzacions per les pintades que va rebre a la gavardina per part d'un dels manifestants.
Per part d'ICV-EUiA estaven cridats a comparèixer el diputat Salvador Milà i l'exdiputat Joan Boada, que, juntament amb López Tena, han estat els únics que han rebutjat la possibilitat de declarar per videoconferència. Milà va declarar que no va observar “cap mena d'agressió ni de maltractament” i que, personalment, no va tenir “cap incidència ni física ni moral”. A més, a diferència de Tura, remarca que no va veure impedit l'exercici de les seves funcions.
Boada, per la seva banda, descriu una experiència més desagradable. En la seva declaració explica que alguns manifestants el van insultar, li van llançar pintura al coll i una ampolla buida, però tot i això va rebutjar qualificar la situació com a perillosa.
Ernest Maragall, que va declarar en l'última sessió fins que es reprengui el judici el proper 25 d'abril, va assegurar que el procés contra els acusats és “desmesurat, en el plantejament que es formula en termes penals”, quan creu que els fets “podrien qualificar-se com a faltes en el pitjor dels casos, però no com a delictes”. L'exconseller socialista va assenyalar que es tractava d'una protesta legítima i que no li van faltar el respecte. De la mateixa manera que els representants d'ICV-EUiA i López Tena, troba fora de lloc que el cas s'hagi portat a l'Audiència Nacional.
Crítiques a l'actuació policial
Joan Boada, que va ser secretari general d'Interior durant el tripartit, va ser molt crític amb el desplegament policial d'aquell dia. “Era un desastre de dispositiu policial i semblava que hi havia una certa intenció de fer-ho tan malament perquè els diputats ens sentíssim perjudicats en aquesta situació”, va assegurar.
Des CiU, Jordi Turull no va voler criticar l'actuació, però va opinar que els Mossos es van veure “sobrepassats” per la quantitat de gent i la tensió del moment. El president Artur Mas, per la seva banda, quan se li va preguntar per l'operatiu va respondre que el Departament d'Interior era l'encarregat de decidir el dispositiu policial sota la seva “estricta responsabilitat”.
López Tena va coincidir en la crítica a la policia catalana i en concret al llavors conseller Felip Puig. Va remarcar el fet que estiguessin tancats per part de la policia tots els accessos menys un al Parlament i que s'hi hagués d'accedir a peu. Aquests elements “donaren com a resultat una ratonera muntada pel senyor conseller d'Interior”, va assegurar.
